Restes romanes i evolució de les llengües: una mirada històrica

Quines restes van deixar els romans:

1. Va desaparèixer sense deixar empremtes lingüístiques al nord d'Àfrica, a zones de l'Orient Pròxim, etc. (van deixar restes arqueològiques)

2. En altres zones va desaparèixer deixant trets lingüístics, mots, estructures gramaticals, etc. Algunes llengües europees han anat per camins diferents com l'alemany o l'anglès.

3. En altres, no ha desaparegut, s'ha transformat en altres llengües, les llengües romàniques: català, castellà, el sard, l'occità, el gallec, etc.

Naixement, vida i mort de les llengües:

L'evolució de la llengua llatina comença amb el neixement; l'indoeuropeu, es va expandir i va morir a causa de les llengües romàniques, succeeix en moltes altres llengües.

Al món hi ha 5.000 llengües aproximadament, cada setmana moren dues, deixen de tenir parlants.

Quan parlem de mort, ens referim a la substitució lingüística; al procés d'abandonament de la llengua per part d'una comunitat lingüística.

Alfabet llatí:

Conjunt de lletres que codifiquen una llengua escrita. La seva aparició representà per la civilització un gran invent cultural, va revolucionar la transmissió de la cultura i la comunicació.

Gràcies a l'alfabet, l'escriptura es va fer popular i va permetre l'aparició de la literatura i el coneixement de les lleis i la ciència.

Ideogràfica: mitjançant dibuixos

Sil·làbic: utilització de signes per a cada síl·laba.

Les vies romanes:

Els romans van ser els primers en projectar una extensa xarxa de vies de comunicació, van tenir la necessitat de construir carreteres en el moment que es van expandir fora de la ciutat.

Des de Roma surten totes les vies, seria com el "Km 0". Van fer 85.000 km de vies.

Servien per conquerir territoris i controlar-los, comerciar i per desplaçar-se.

Els soldats escullien per on anirien les vies, per rapidesa i comoditat, després les construïen els enginyers.

Via:

Camí força ample per a carros

Iter:

Camí per anar a peu amb un animal de càrrega o amb llitera. (On desplaçaven al rei, no volia trepitjar el mateix terra que el poble)

Semita:

Camí petit

Actus:

Camí per a un sol vehicle o animal de càrrega.

Construcció d'una via romana:

1. Delimitaven l'amplada de la via, fent dos solcs que recobrien amb dues fileres de pedra.

2. Excavaven un canal entre les pedres i posaven una primera capa de pedres.

3. Posaven una altra capa de sorra o graveta.

4. Recobrien les capes amb pedres triturades o amb lloses de pedres.

Les vies de l'Imperi Romà:

"Tots els camins porten a Roma" es deu a que la majoria de les vies unien un punt qualsevol de l'Imperi amb la ciutat de Roma, la qual esdevingué el punt zero.

Cada via rebia un nom, que correspondia al del prohom (cònsol, procònsol) que l'havia fet construir.

La distància recorreguda es trobava en el mil·liaris, monòlits de pedra en forma cilíndrica de 2 metres d'alçada.

Els desplaçaments es feien a peu, a cavall o en carro; en distàncies grans es tardava un quants dies en arribar al lloc desitjat.

Per això, al llarg de les vies es van instal·lar hostaleries, on es podia menjar i passar la nit. Eren locals senzills, on només s'aturaven aquelles persones que no tenien ni parents, ni amics en alguna casa propera.

La Via Augusta:

De Roma sortia una via cap al nord (la Via Aurèlia), seguia per la Via Domitia a Gades, que anava des dels Alps fins als Pirineus, allà començava la Via Augusta fins a Gades.

Tenia la funció d'unir el nord amb el sud a la península Ibèrica.

Havia rebut diversos noms, però es va quedar amb aquest quan August va encomanar la seva reconstrucció.

Es va convertir en la principal via d'Hispània, l'actual AP-7, que es va crear de forma paral·lela.

La Via del Capsacosta:

Surt de la Lluncària i passa per Besalú.A causa del pendent de la muntanya, van haver de construir un camí serpentejat, curts fragments rectes sostenits per plataformes.

La seva única funció era la comunicació amb les mines de plata i de ferro.

Els ponts romans:

Els constructors volien anar en línia recta, quan es trobaven amb un riu o un barranc, havien de fer un pont.Un cop decidit el traçat, es marcava el lloc on anirien els pilars i començaven a fer els fonaments.

Depenent del tipus de riu es feia d'un material o un altre.

Pont de Mèrida: riu Guadiana, un dels ponts més llargs del món antic.

Pont del Diable a Martorell, donava pas a la Via Augusta.

Els aqueductes:

Permetia transportar l'aigua des de les fonts fins a les ciutats.

Consistien en un canal cobert fet de pedra, per on passava l'aigua gràcies a un pendent moderat.

L'aqueducte de Segòvia: riu Frío a la ciutat de Segòvia. Té uns 728 m de longitud i uns 28 d'alçada.

Els fars: es construïen en punts estratègics del territori, assenyalaven la presència de la costa als mariners, amb un sistema d'il·luminació.