La Restauració: Política, Crisi del 98 i Catalanisme

La Restauració Borbònica: Sistema Polític i Crisi

El Torn de Partits i la Crisi de 1898

El funcionament del sistema polític dissenyat per Cánovas del Castillo cercava l'estabilització de la monarquia a partir de l’existència de dos grans partits, el Liberal i el Conservador, que s’alternaven en el poder. El torn de partits es va complir de manera escrupolosa fins a la fi del segle XIX, en què la crisi de 1898 va fer trontollar el sistema. Es van perdre les colònies de Cuba, Filipines i Puerto Rico, la qual cosa va ocasionar l'anomenada crisi del 98. Malgrat la crisi política que s'havia anunciat, el sistema de la Restauració va sobreviure i va assegurar la continuïtat del torn dinàstic, encara que alguns dels nous governants van intentar aplicar a la política les idees del Regeneracionisme. Es pot afirmar que la crisi del 98 va ser una crisi moral i ideològica, que va causar un impacte psicològic profund entre la població.

Sagasta, el Partit Liberal i la Qüestió Colonial

El partit de Práxedes Mateo Sagasta, de caràcter més progressista, va aglutinar progressistes, unionistes i alguns republicans moderats. Va fundar el Partit Liberal. Sagasta va ser un polític espanyol que va militar al Partit Progressista, amb el qual va participar en la Revolució de 1854. Va presidir el govern tres vegades durant el Sexenni Democràtic. Va ser un dels grans defensors del model de monarquia democràtica que es va plasmar en la Constitució de 1869. Tot i admetre la Constitució conservadora de 1876 i acceptar la manipulació de les eleccions, va ser capaç d’introduir algunes reformes importants en el règim, com el sufragi universal masculí, que li van atorgar credibilitat i flexibilitat per formar diferents governs fins a la seva mort.

La Crisi Colonial: Causes i Conseqüències

Causes de la situació a Cuba:

• Desigualtat política entre espanyols i cubans.
• Manteniment de l’esclavitud.
• Proteccionisme de la metròpoli, que obstaculitzava el desenvolupament de l’economia cubana.
• Incapacitat de l’Administració espanyola per establir reformes a l’illa.

Conseqüències de la Crisi del 98:

• Una crisi econòmica menor de la que s’augurava.
• Una crisi política, tot i que va continuar el torn pacífic.
• Una profunda crisi ideològica i moral.
• Un augment de la intervenció militar en la vida política.

Bases del Sistema i Forces d'Oposició

Es va crear un nou sistema polític basat en el bipartidisme, amb l'alternança en el govern dels dos partits dinàstics: el Conservador i el Liberal. Es va promulgar la Constitució de 1876, caracteritzada inicialment pel sufragi censatari (posteriorment reformat per Sagasta al sufragi universal masculí) i la sobirania compartida entre les Corts i el Rei. Aquesta era una constitució de caràcter conservador, inspirada en els valors històrics tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat. Els impulsors del sistema van donar suport al poder moderador del monarca, que havia d’exercir d’àrbitre en la vida política i garantir la bona entesa entre els partits polítics. El carlisme, el republicanisme, el socialisme i els nacionalismes (com el català i el basc) van esdevenir les principals forces d’oposició al sistema de la Restauració. Malgrat que van arribar a tenir presència al Congrés, no van aconseguir mai obtenir un nombre suficient de diputats per formar govern o constituir una minoria parlamentària influent.

El Catalanisme Polític durant la Regència

Context i Demandes d'Autonomia

Ens trobem en el període de la Restauració, més concretament durant la Regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902). Aquest és el moment d’aparició i consolidació del catalanisme polític. En aquest context, destaca la campanya protagonitzada per la Lliga de Catalunya (fundada el 1887), un grup d’ideologia conservadora que defensava els interessos polítics i culturals de Catalunya. En aquest sentit, també cal recordar iniciatives contemporànies importants com el Memorial de Greuges (1885), presentat al rei Alfons XII, o les mobilitzacions contràries al projecte de reforma del Codi Civil que pretenia uniformitzar el dret civil espanyol, ignorant les particularitats catalanes. Les Bases de Manresa (1892), elaborades per la Unió Catalanista, representen un pas clau en la formulació de les aspiracions d'autogovern i seran un referent fonamental de la lluita catalanista. La idea principal que es desprèn d'aquest moviment és la creixent i articulada necessitat d'autonomia per a Catalunya.