Restauració Borbònica: Sistema Canovista i Bipartidisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,45 KB

Restauració Borbònica: Sistema Canovista

Característiques principals del sistema Canovista:

  • Tenia un caire completament conservador i es fonamentava en un sistema liberal parlamentari, però era escassament democràtic.
  • El nou règim volia restablir l'estabilitat política i l'ordre social.

Constitució de 1876: Bases del Règim

Amb la Constitució de 1876 es van fixar les bases de caràcter moderat:

  • Sobirania compartida entre Corts (formades per Congrés i Senat) i Corona (que tenia la prerrogativa de vetar, legislar i nomenar ministres).
  • Confessionalitat catòlica tot i la tolerància (se'ls tornava a donar finançament).
  • Àmplia declaració de drets que finalment van acabar restringits per les lleis ordinàries (sobretot els d'impremta, expressió, associació i reunió).
  • Restabliment del sufragi censatari.

L'estabilitat del règim es fonamentava en el sistema bipartidista (entre conservadors i liberals) però sense cops d'estat, la monarquia, que era un poder arbitral per assegurar el torn pacífic, i l'exèrcit, que es va relegar del poder civil.

Bipartidisme a la Restauració

El sistema bipartidista estava format pel Partit Conservador i el Partit Liberal. La seva base social eren les elits econòmiques i la classe mitjana acomodada. Els liberals concentraven més professionals i els conservadors més grans propietaris agrícoles.

  • Els Liberals-Conservadors: el líder era Antonio Cánovas del Castillo, i va aglutinar els sectors més conservadors.
  • Els Liberals-Fusionistes: els dirigia Práxedes Mateo de Sagasta i aglutinava progressistes, unionistes i exrepublicans moderats.

Les diferències en quant a actuació política eren mínimes. Els conservadors eren més favorables a l'immobilisme polític i a la defensa de l'Església, mentre que els liberals eren laics i més progressistes. Però realment eren molt semblants perquè van signar un acord per no derogar les lleis aprovades pel partit contrari.

A Catalunya, els conservadors s'aplegaven entorn del Cercle Conservador-Liberal (Manuel Duran i Manuel Girona) i el Diari de Barcelona. No es portaven gaire bé amb Cánovas degut a l'oposició.

Entradas relacionadas: