Restauració Borbònica: Sistema Canovista i Bipartidisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,45 KB
Restauració Borbònica: Sistema Canovista
Característiques principals del sistema Canovista:
- Tenia un caire completament conservador i es fonamentava en un sistema liberal parlamentari, però era escassament democràtic.
- El nou règim volia restablir l'estabilitat política i l'ordre social.
Constitució de 1876: Bases del Règim
Amb la Constitució de 1876 es van fixar les bases de caràcter moderat:
- Sobirania compartida entre Corts (formades per Congrés i Senat) i Corona (que tenia la prerrogativa de vetar, legislar i nomenar ministres).
- Confessionalitat catòlica tot i la tolerància (se'ls tornava a donar finançament).
- Àmplia declaració de drets que finalment van acabar restringits per les lleis ordinàries (sobretot els d'impremta, expressió, associació i reunió).
- Restabliment del sufragi censatari.
L'estabilitat del règim es fonamentava en el sistema bipartidista (entre conservadors i liberals) però sense cops d'estat, la monarquia, que era un poder arbitral per assegurar el torn pacífic, i l'exèrcit, que es va relegar del poder civil.
Bipartidisme a la Restauració
El sistema bipartidista estava format pel Partit Conservador i el Partit Liberal. La seva base social eren les elits econòmiques i la classe mitjana acomodada. Els liberals concentraven més professionals i els conservadors més grans propietaris agrícoles.
- Els Liberals-Conservadors: el líder era Antonio Cánovas del Castillo, i va aglutinar els sectors més conservadors.
- Els Liberals-Fusionistes: els dirigia Práxedes Mateo de Sagasta i aglutinava progressistes, unionistes i exrepublicans moderats.
Les diferències en quant a actuació política eren mínimes. Els conservadors eren més favorables a l'immobilisme polític i a la defensa de l'Església, mentre que els liberals eren laics i més progressistes. Però realment eren molt semblants perquè van signar un acord per no derogar les lleis aprovades pel partit contrari.
A Catalunya, els conservadors s'aplegaven entorn del Cercle Conservador-Liberal (Manuel Duran i Manuel Girona) i el Diari de Barcelona. No es portaven gaire bé amb Cánovas degut a l'oposició.