Restauració Borbònica a Espanya: Etapes, Sistema i Crisi (1875-1931)

Línies generals de l'inici de la Restauració

• Intent contrarevolucionari.
• Compromís de les oligarquies per a la consolidació de l'Estat liberal.
• A Portugal, pacte entre liberals i regeneracionistes: apareix el rotativisme.
• Evitar crisis institucionals.
• Redefinició ideològica esquerra/dreta.

Estabilitat fins al 1898.

El sistema de partits

Oligarquies:

• Partit Conservador: Cánovas del Castillo |-> Torn polític
• Partit Liberal: Sagasta |

El pacte perilla el 1885 amb la mort d'Alfons XII, que mor sense descendència, però la seva dona està embarassada. Neix Alfons XIII i comença la regència de Maria Cristina.

Més estabilitat amb 'el desastre del 98'.

El torn polític (Bipartidisme)

Caciquisme: control i repressió de realitats socials tancades.

El torn polític és igual que el rotativisme portuguès.

La Constitució de 1876 (Restauració)

• Principis canovistes
  • Principi hereditari de la monarquia
  • Corts
• Pragmatismes

[1875-1898]

• Esforç de codificació
  • Constitució del 1876
  • Llei d'enjudiciament civil 1881
  • Llei d'enjudiciament criminal 1882
  • Codi de comerç
  • Codi civil 1889

Constitució 1876

Basada en les anteriors de 1845 i 1869

Agafa:

• 1845: Sobirania compartida (comparteix poder rei-corts)
• 1869: Aspectes formals i de contingut
  • Dret llibertat d'expressió 1883 - Llei de premsa
  • Llibertat de reunió 1881
  • Llibertat d'associació 1887
  • Tolerància religiosa
  • Sufragi censatari

Final guerra carlina

Necessitat d'acabar amb el conflicte via sistema polític.

• 2 causes per explicar la derrota:
  • Reconeixement d'Alfons XII per part de Cabrera.
  • Intensificació de l'ofensiva de l'exèrcit (ocupació d'Estella i Tolosa)

Conseqüències

• Tradicionalisme carlí nodreix l'oposició catòlica.
• País Basc integrat fiscalment a l'estat, sistema de reclutament per quintes (1876)
• Les tesis carlines influiran en les primeres formulacions del catalanisme

Oposició al règim

• Republicans
  1. Partit Democràtic Possibilista (Emilio Castelar)
  2. Partit Republicà Progressista (Manuel Ruiz Zorrilla)
  3. Partit Republicà Centralista (Nicolás Salmerón)
  4. Partit Republicà Democràtic Federal (Pi i Margall)

1. El més conservador dels partits republicans
2. Confia que la república arribi a través de l'exèrcit
3. Agrupa els intel·lectuals
4. Aspira a la insurrecció popular

Dos períodes:

• 1875-1878 "retraïment" la subversió - s'abstenen a les eleccions
• 1878-1898 Participació electoral i insurreccions destacades fins al 81.

Oposició socialista

1897 PSOE "El Socialista" 1886 Setmanari, 1888 UGT --> Pablo Iglesias (PSOE)

Partit: Cohesió interna, honorabilitat, moralitat.

Programa: Emancipació de la classe treballadora, propietat social, conquesta del poder polític.

Codi civil 1889

• Ordre social basat en l'individualisme de la propietat i model conservador de matrimoni i família.
• Uniformització jurídica de l'estat

La qüestió social durant la restauració (1875-1898)

1. El context general
2. La reorganització del moviment obrer
3. L'anarquisme
4. UGT

1 Repressió --> polítiques socials --> intent de millorar les condicions dels obrers.

Papa Lleó critica l'explotació dels empresaris als obrers.

2 Després del sexenni, el moviment obrer és il·legalitzat

Causes de la inactivitat:

• Il·legalització de la internacional
• Censura rígida
• Repressió

1881 arriba Sagasta al poder, PL

• Tolerància governamental -- reorganització
• Llei d'Associacions 1887 -- Impuls important sindicació obrera

1883 Comissió de reformes socials (burocratització=papers)

• Òrgan consultiu -- Fracassa

3 L'anarquisme

• FTRE (Sexenni) -- FRE 1881. 50.000 afiliats
  • Dues tendències:
    1. anarcol·lectivisme
    2. anarcocomunista
       • Volen anar directament
       • Passar primer pel comunisme
• Mà Negra (1883) camperols anarquistes d'Andalusia maten els propietaris

  REPRESSIÓ contra tot anarquisme a Espanya.

1888 - Acaba la FRE

1888 - S'abandona la idea d'organització -- "propaganda pel fet" (acció)

Insurrecció camperola

A Jerez (1892) durament reprimida

• radicalització anarquista des de 1894 BCN = "ciutat de les bombes"
• hi ha atemptats a Madrid, Bilbao, València, Cadis i Barcelona.
• 24/9/93 intent d'assassinat de Arsenio Martínez Campos (Pauli Pallàs)
• és afusellat i diu que "la venjança serà terrible"
• 7/11/93 atemptat al Liceu. 2 bombes originen 22 morts i 35 ferits.
• Repressió
• 7/6/96 Procés del Corpus 6 morts i 40 ferits
• 8/8/97 Anarquista italià, Michele Amgolillo, mata Cánovas del Castillo.

4 UGT (1888)

• El sindicat s'organitza per oficis
• Acció internacionalista

La 2a etapa de la Restauració (1898-1931)

2 Períodes:

• fins a la I Guerra Mundial
  1. 1898-1909 Anys de canvi
  2. 1909-1914 Plantejament de problemes

a) impacte del desastre

• impacte real sufragi universal
• consolidació catalanisme polític
• modificació de la política dels moviments populars
• reorganització del moviment obrer

Factors de la 1a a 2a etapa:

• desastre 98
• Es dispersa el torn polític.

1 L'impacte del desastre

Pèrdua colonial - fi de l'imperi

Perduren: la monarquia, la recuperació hisenda, partits restauració

Novetats:

• Aparició progressiva de nous partits republicans, socialistes i catalanistes
• Crisi de poder de l'estat (1901-1923 32 canvis president)
• Generació del 98. Element crític
• Nou moviment polític: regeneracionisme (revolució des de dalt)
  • moralització de la gestió pública
  • reforma de l'estat
  • foment de la riquesa
  • impuls de l'ensenyament públic
  • renova la idea d'Espanya

2 La lenta modernització de la societat

• Evolució demogràfica
  • taxa de mortalitat 1901 26%
  • 1931 16.3%
  • emigració 1898-1913 - 1 milió emigren a Amèrica del Sud o França
  • 1914 Emigren a ciutats espanyoles
• Desequilibri territorial 63% analfabetisme - 80% sud

Món rural

Població activa 85%--45%

Món industrial

• 4 províncies (Barcelona, Madrid, Biscaia, Guipúscoa)
• Catalunya -- tèxtil, química, alimentària, ciment
• País Basc -- carbó, alts forns, siderometal·lúrgica, mecànica

Etapes:

• 1898-1902: recuperació industrial per la repatriació de capitals colonials
• 1903-1915: Creixement irregular
• 1916-1918: Creixement molt gran per les condicions especials de la Gran Guerra.
• 1919-1925: Període de recessió i de dificultats generals
• 1926-1931: Fort creixement (l'estat encarrega grans obres)

Ciutat: es centren les activitats d'indústria i serveis.

3 De la política del regeneracionisme a la crisi política i social de la restauració.

• Els primers governs regeneracionistes
  • Certa novetat de personatges
    • Francisco Silvela
    • General Polavieja
    • Eduardo Dato
    • Manel Duran i Ban

    (tots són conservadors)

  • Política fiscal
    • pagament d'impostos per pagar la guerra de Cuba
  • Sistema polític
    • Torn polític
    • Força disciplina de partit
    • Resultats que afavoreixen al caciquisme

Inici regnat d'Alfons XIII Maig 1902

• Suspèn i dissol les corts. Després hi ha eleccions i com que hi ha torn polític guanyen els altres.
• Alfons XIII pren la decisió al Palau d'Orient
• La gent del rei: Grans de l'exèrcit, aristocràtics, alta burgesia, jerarquia eclesiàstica

Alfons XIII dóna suport a Primo de Rivera. En acabar la dictadura s'exilia.

• El torn polític s'esquerda. Republicans, socialistes, centralistes apareixen a la política i afecta al torn.

Líder partit liberal: Segismundo Moret

Líder partit conservador: Antoni Maura

Els regeneracionistes en l'hegemonia conservadora

1903-04 govern curt

1907-1909 govern llarg (Antoni Maura nomenat per Alfons XIII)

Govern llarg:

• proclama la recuperació econòmica
• llei de foment de la indústria
• foment de les comunicacions marítimes
• Reforma de la llei electoral
• Revitalització del poder local

Els regeneracionistes en l'hegemonia liberal

• Final dels conservadors amb la Setmana Tràgica
• Hegemonia liberal: Febrer 1910 José Canalejas desplaça a Moret del poder.
• José Canalejas

Govern. Dos eixos:

• Reformes obertes: repressió de les mobilitzacions obreres.
• Llei del "Candado" - separar l'estat i les lleis, controlant els ordes religiosos, i controlant l'ensenyament.
• Projecte de la Mancomunitat

Canalejas és assassinat per Manuel Pardiñas 1912

• Crisi política Torn
• Novetat 1912: partit reformista

La Setmana Tràgica (1909) i la societat fins a 1914

• Organització republicana i obrera. El lerrouxisme

A partir de 1902 a Catalunya hi ha intents d'unificació obrera

Fins al 1907 no es crea Solidaritat Obrera

• El sufragi universal fa canviar resultats electorals a les ciutats
• Republicanisme 2 dificultats d'adaptació:
  • Els partits són del sexenni
  • Formalment adequat al caciquisme oficial.
• El lerrouxisme: Alejandro Lerroux 1901 va fer política. L'ideal és molt revolucionari basat en el republicanisme.

Republicanisme: liderat per Vicente Blasco Ibáñez, radical i anticlerical

Anarquisme i socialisme abans 1a Guerra Mundial

UGT: A l'inici creix a Astúries, Madrid i Biscaia

• L'anarquisme fa l'esforç organitzatiu sindical més gran.
• Fa el primer intent de reacció 1907

1910 Congrés obrer de Barcelona --> Solidaritat obrera

• Sindicalisme revolucionari
• Es funda la confederació general de treballadors CGT

Inici Setmana Tràgica i repressió

• Espanya no té colònies. Exèrcit decideix fer quintes però només a Barcelona.
• 24/7 Vaga 24 Juliol. El dia en què s'estan anant les tropes en vaixell
  • Les dones burgeses consolen a les dels soldats.
• 26/7 Esclata un moviment brutal a la nit, sobretot contra les esglésies. Es crema una escola marista per a nens obrers, en contra de l'església. Actes macabres i brutals. 200 barricades.

Ossorio y Gallardo (el que mana a BCN) decideix no reprimir el cop i que ha passat per sempre actuar amb repressió.

La repressió és ràpida

• Afusellen a Francesc Ferrer i Guàrdia

Conseqüències:

• Es produeix una campanya internacional "Maura no!"
• Campanya europea no afusellament Francesc Ferrer i Guàrdia
• Afecta estabilitat del govern (fi de Maura) (mala gestió crisi)
• Afecta el catalanisme (Enric Prat de la Riba .. lliga mancomunitat)
• Afecta al moviment obrer
  • Repressió, s'expulsa els líders obrers
  • El moviment obrer no treu res

4 Conseqüències de la guerra a Espanya

• Efecte de la neutralitat (inici 1914, Eduardo Dato)
  • Neutral perquè no té un exèrcit per una guerra així
  • Falta de programa de política exterior.

S'esperava que la guerra fos ràpida, però dura 3 anys

• Hi ha demanda d'aliments, primeres matèries, productes manufacturats i mitjans de transport.

Balança comercial espanyola

1913 = -230 milions de pessetes

1917 = +589 milions de pessetes + reserves d'or

1918 = retorn a la normalitat

• es prima l'exportació (inflació)
• poder adquisitiu -20% a partir de 1916

1914-1918

• blat +72%
• patates +90%
• arròs +98%
• cigrons +70%

Creixement sectoritzat

Fases:

• 1r: Creixement a: mineria del nord, siderometal·lúrgia
• 2n: Afecta a les indústries manufactureres i de transformació i productes agrícoles especialitzats. Torn triple.
• 3r: Afecta a l'agricultura

Efectes democràtics i socials

1r terç creix la demografia (anys de gran guerra)

Redistribució del camp a la ciutat (1916-1930)

2) Davallades emigració (1912-1916)

Efervescència cultural i social

Opinió pública: els diaris superen la tirada de 100.000 exemplars

• Divisió ideològica de liberals i conservadors
• Cultura de masses:
  • Cinema
  • Novel·la de butxaca
  • Esport
  • Elements social burgesos
• Avantguardes culturals: Creació artística com acte revolucionari.

5 La crisi de la restauració

• Partits polítics durant la guerra
  • P.Conservador E.Dato (1913-1915):
    • Aprovació llei de mancomunitats
    • Governa amb les corts tancades (per la guerra)
  • P.Liberal Comte de Romanones
    • A l'esquerrana: García Prieto, Santiago Alba
    • Pla reforma econòmica
    • Impostos a empreses que van bé.
• Triple crisi 1917 (moviment militar 'les juntes de defensa', moviment polític 'l'assemblea de parlamentaris d'orientació catalanista', moviment social 'la vaga general revolucionària')
  1. crisi: Juntes militars de defensa 'sindicat de l'espasa' - es queixen els oficials de menys grau. Diuen que no es premia els mèrits sinó l'enchufisme
  2. crisi: L'assemblea de parlamentaris: les corts estan tancades + crisi militar

  Els diputats fan una reunió a Barcelona:

  • obrir un procés constituent
  • Reforma constitucional modernització

  3º crisi: Vaga revolucionària. És el mitjà per arribar a un objectiu de millorar les condicions dels obrers.

  • Miners asturians maten els amos, ocupen els poders als ajuntaments.
  • Repressió per part de Francisco Franco

Època de conflictivitat social (aquí es dóna la CNT, el major grup anarquista de la història)

1918- Congrés Sants, per a la reorganització 'Sindicat Únic'

*Por/crispació + revolució russa 1917

• Amos fàbriques munten la patronal, aposten contra el moviment obrer utilitzant la violència, 1919

Conseqüències:

• Vaga a Barcelona, "La Canadenca"(FESA) paralitza tota BCN

La vaga resisteix i continua, els patrons decideixen negociar amb els treballadors.

Es crea el pistolerisme blanc i el pistolerisme roig

Genera guerra social.

1923 un pistoler blanc mata a un advocat obrer, Salvador Seguí, el noi del sucre.

• Governen els partits majoritaris "concentració nacional"
• Antoni Maura 1918 - lliga regionalista
• Modernització parlamentària, solució del conflicte militar, amnistia per a la qüestió social, pressupost per a la modernització. --> fallen les 4

Crisi del Marroc

1921- Desastre d'Annual

Els líders berbers és Abd-el-Krim

Són sorpreses les tropes espanyoles.

Es fa una investigació, abans que surti, Primo de Rivera fa un cop d'estat.