Restauració Borbònica a Espanya: Conceptes Clau

Encasellat

Una de les pràctiques característiques del caciquisme. A Madrid es decideix que un personatge important siga triat per un districte electoral, amb el qual no té cap relació ni abans, ni després de ser triat. Se li col·loca en aqueixa casella electoral i el cunero ix triat; aquesta és una de les funcions dels cacics de la zona. "Cunero": candidat per una circumscripció en la qual no ha nascut i a vegades ni resideix.

Institució Lliure d'Ensenyança

Associació educativa creada a Espanya per Giner de los Ríos en 1879, per a combatre la rigidesa de l'educació en la Restauració i fomentar la renovació pedagògica. Basada en els principis del krausisme, es va estendre del món universitari al dels ensenyaments mitjans. Es va fomentar un ensenyament modern, laic, introduint la coeducació, l'ensenyament de l'art, els viatges i els esports. Va ser el centre de formació d'importants intel·lectuals i polítics, i va tindre, per tant, una gran importància en la primera meitat del segle XX.

Lliga Regionalista

Partit nacionalista conservador català. Els seus líders van ser Prat de la Riba i Cambó. Les seues reivindicacions es concreten en les Bases de Manresa, on demanen un alt grau d'autonomia per a Catalunya, tornant a la situació anterior als decrets de Nova Planta.

Pacte del Pardo

Acord portat a terme el 24 de novembre de l'any 1885, en vespres de la mort del rei Alfons XII, entre Cánovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta, líders respectius dels dos partits més importants de la Restauració monàrquica, el Partit Conservador i el Partit Liberal, amb el propòsit de donar suport a la regència de Maria Cristina (embarassada del futur rei Alfons XIII) i garantir la continuïtat de la monarquia davant la difícil situació creada per la prematura mort del jove monarca, sobretot, tenint en compte les fortes pressions per part dels carlins i dels republicans. L'entrevista es va realitzar gràcies a la mediació del general Martínez Campos. En aquest pacte es va sancionar el torn de govern entre ambdues formacions (encara que estava ja implícit des de l'any 1881, data en la qual Sagasta va assumir el poder per primera vegada), pel qual Cánovas es va comprometre a cedir el poder als liberals de Sagasta a canvi que aquests acataren la Constitució de 1876. El 27 de novembre, Sagasta va formar un nou Govern, tal com s'havia acordat tres dies abans. El torn instaurat en el Pacte del Pardo es va portar a terme amb bastant correcció entre ambdues formacions i en la pràctica va funcionar acceptablement fins a l'any 1909.

PNB (Partit Nacionalista Basc)

Agrupació política creada per Sabino Arana en 1893. El seu lema era "Déu i lleis velles", que demostra el seu caràcter clerical i les seues relacions amb el carlisme. Durant la Segona República es modernitza i després del pronunciament militar roman fidel a la República. Il·legalitzat per Franco, torna en la transició. Va pactar amb els socialistes i altres grups l'Estatut de Guernica. En l'actualitat oscil·la entre aquest i la ruptura amb el marc constitucional. És el principal partit polític al País Basc.

Regeneracionisme

Moviment ideològic que es va donar a Espanya a partir de la crisi de 1898. Critica la situació d'endarreriment i decadència d'Espanya i proposa solucions per a eixir d'ella. Aquest moviment enllaça amb l'arbitrisme del segle XVII o amb els il·lustrats del segle XVIII. El regeneracionisme ha dominat el pensament polític del segle XX a Espanya. El regeneracionisme cultural té el seu líder en Joaquín Costa, que va influir fortament sobre la generació del 98. També va existir un regeneracionisme polític; així Maura i Canalejas (partit conservador i liberal) van intentar aplicar-lo a la vida política de principis del XX. El regeneracionisme dels nacionalismes perifèrics també ha estat molt important, proposant l'estructura federal d'Espanya.

Tupinada

Conjunt de trampes electorals que ajudaven a aconseguir l'adulteració sistemàtica dels resultats electorals. Algunes d'aquestes trampes eren aquestes: falsificar el cens, manipular les actes electorals, exercir la compra de vots, amenaçar l'electorat amb coaccions de tota mena i fins i tot emprar la violència per a atemorir els contraris.

Acta de Loredán

Document doctrinal del tradicionalisme basc redactat en 1897 per una comissió sota la presidència del pretendent Carles VII en la seua residència de Venècia. Era una resposta a la dissidència integrista, llavors contra el partit carlí. Es pretenia que tornaren a la unitat del partit, reconciliant ambdues parcialitats. Es ressalta com a bàsica la "unitat catòlica", molt de l'integrisme, que adopta també el partit carlí. D'altra banda, s'adverteix la presència vital de la defensa dels "furs i llibertats" i l'adhesió en l'àmbit social a la doctrina pontifícia de la "Rerum Novarum".

Pau de Zanjón

Es coneix com a Pau de Zanjón o Pacte de Zanjón al document que estableix la capitulació de l'Exèrcit Independentista Cubà enfront de les tropes espanyoles, posant fi a la Guerra dels Deu Anys (1868-1878). Aquest acord no garantia cap dels dos objectius fonamentals d'aquesta guerra: la independència de Cuba i l'abolició de l'esclavitud. El 10 de febrer de 1878 es va fer vàlid el document, segons el qual les forces cubanes acceptaven les següents condicions:

• Capitulació incondicional de les forces cubanes davant l'Exèrcit espanyol.
• Acceptar el debilitament i desmoralització de les tropes independentistes.
• Reconèixer al Govern espanyol com a màxima autoritat a Cuba.
• Formar partits polítics que no lluitaren contra el poder espanyol.
• Llibertat sols per als esclaus que militaven en les files mambises.
• Llibertat de premsa i reunió mentre no s'utilitzaren per a atacar Espanya.

Constitució de 1876

Promulgada al juny de 1876 per Cánovas del Castillo. Aquesta constitució va partir d'un esborrany constitucional desenvolupat per un grup de 600 notables, antics senadors i diputats d'anteriors legislatures, designats per Cánovas. D'ells va resultar una comissió de 39, presidida per Manuel Alonso Martínez, que seria l'encarregat de la definitiva redacció del text. El text final va ser aprovat sense grans canvis per unes Corts Constituents triades per sufragi universal d'acord amb el previst en la Constitució espanyola de 1869. Els principals aspectes d'aquesta constitució són els següents:

• Sobirania compartida entre el Rei i les Corts.
• Els drets i deures dels ciutadans estan limitats per les lleis ordinàries.
• El poder legislatiu és compartit entre les Corts i el Rei, podent aquest últim vetar lleis i dissoldre les cambres.
• La Corona té el poder executiu, podent nomenar el cap de govern i els ministres.
• Les Corts són bicamerals, amb un Senat format per designació reial i un Congrés triat per sufragi directe.
• El poder judicial tenia la potestat d'aplicar les lleis en els judicis i els jutges es triarien mitjançant oposició, igual que en l'actualitat.
• No es pronuncia respecte al tipus de sufragi ni tampoc respecte al tipus de procediment electoral, fins a l'any 1890, en el qual passa a ser sufragi universal masculí.
• Estableix també un Estat confessional catòlic, si bé es toleren altres religions sempre que la respecten.
• Els ajuntaments i diputacions estan sota control governamental, organització centralista.