La Restauració Borbònica a Espanya: Anàlisi i Correcció
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,55 KB
UNITAT 2. La Restauració
1. Les Bases del Règim
1.1 El Retorn dels Borbons
El període històric conegut com a Restauració rep el seu nom per la restauració dels Borbons el 1875, que va durar fins al 1831. La primera fase (1875-1798) és coneguda com a Restauració canovista, ja que el seu artífex és Antonio Cánovas del Castillo, líder del Partit Conservador. Cánovas volia tornar a la monarquia borbònica amb Alfons XII, que havia estudiat a l'acadèmia militar britànica de Sandhurst. El Manifest de Sandhurst buscava suport popular. El militar Arsenio Martínez Campos va proclamar Alfons XII rei amb un cop d'estat a Sagunt.
1.2 La Constitució de 1876
- Monarquia constitucional
- Estat confessional catòlic
- Llibertats civils (expressió i associació)
- Corts bicamerals (Congrés i Senat)
- Dret a vet
El 1878 es va establir el sufragi censatari i el 1890 el sufragi universal masculí, tot i que les eleccions no eren transparents.
1.3 El Sistema Polític
1.3.1 El Bipartidisme
Cánovas va crear un sistema d'alternança amb dos partits: el Partit Conservador i el Partit Liberal Fusionista de Sagasta. Ambdues formacions eren dinàstiques i defensaven un estat liberal, unitari i centralista.
1.3.2 Manipulació Electoral
L'alternança es garantia amb la manipulació electoral mitjançant el caciquisme i la tupinada.
1.4 Evolució i Resultats
El sistema va durar 20 anys. La mort d'Alfons XII va portar al Pacte del Pardo (1885) per assegurar la regència de Maria Cristina.
2. L'Oposició al Sistema
2.1 El Moviment Obrer
El 1864 es va crear l'AIT a Londres. A Espanya, l'anarquisme va arrelar a Catalunya i Andalusia. Es va fundar la FRE el 1870, il·legalitzada el 1872. Van sorgir accions violentes i sindicats com Solidaritat Obrera (1907) i CNT (1910). El PSOE (1879) i la UGT (1888) van representar el socialisme.
2.2 El Republicanisme
- Partit Republicà Possibilista (Castelar)
- Partit Republicà Progressista (Ruiz i Zorrilla)
- Partit Republicà Centralista (Salmerón)
- Partit Republicà Federal (Pi i Margall)
Es va formar la Unió Republicana després del sufragi universal.
2.3 El Carlisme
El carlisme va ser fort a Catalunya, Maestrat, País Basc i Navarra. La tercera guerra carlina (1872-1876) va acabar amb l'amnistia d'Alfons XII. El 1886 es va signar l'Acta de Loredán. El 1888 es va crear el Partit Catòlic Nacional.