Restauració Borbònica (1875-1898): Sistema Polític i Oposició

L'Època de la Restauració Borbònica (1875-1898)

El període anomenat la Restauració va durar més de cinquanta anys, des del pronunciament de Martínez Campos, l'any 1874, fins a la proclamació de la Segona República, l'any 1931, amb una inflexió important l'any 1898. Durant aquest llarg període, que comprèn els regnats d'Alfons XII i d'Alfons XIII, amb l'interregne de la regència de Maria Cristina, es va consolidar un règim constitucional i parlamentari.

El Sistema Polític de la Restauració

Nou Sistema Polític

Els grups conservadors espanyols van rebre amb satisfacció la Restauració de la dinastia borbònica perquè esperaven que la nova monarquia tornaria l'estabilitat política i posaria fi a qualsevol intent de revolució democràtica i social. Els canovistes van plantejar dos objectius: elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí. La primera mesura política d'importància va ser la convocatòria d'eleccions per a unes corts constituents. Cánovas, que no era partidari del sufragi universal, va disposar que les primeres eleccions del nou règim es fessin amb aquest sistema, malgrat que posteriorment s'hauria de tornar al sufragi censatari.

La Constitució del 1876

La Constitució del 1876 és una mostra del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les corts i el rei, de caràcter conservador. Considerava la monarquia com una institució superior. Constituïa un poder moderador, com a àrbitre en la vida política i la bona entesa i l'alternança entre els partits polítics. Les Corts eren bicamerals i es componien de Senat i Congrés dels Diputats. Una llei del 1878 va establir el vot censatari, limitat als contribuents més grans. Els electors catalans van passar de 410.000 a les eleccions del 1876 a poc més de 78.000. L'any 1890 es va aprovar el sufragi universal masculí. La Constitució proclamava també la confessionalitat catòlica de l'estat, que tolerava altres creences sempre que no se'n fes manifestació pública.

Bipartidisme i Torn Pacífic

Cánovas va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l'alternança en el poder dels dos grans partits, el conservador i el liberal. Es coneixen com a partits dinàstics, que pretenien reunir. Hi hauria un torn pacífic de partits que garantiria l'estabilitat institucional i que posaria fi a la intervenció dels militars en la vida política. L'exèrcit va quedar subordinat al poder civil i una ordre del 1875 va establir que la seva missió era exclusivament la defensa de la seguretat i la dependència del país.

La Fi dels Conflictes Bèl·lics

A Catalunya, les forces carlines van aconseguir algunes victòries com la d'Alpens i la de Castellfollit. Van conquerir la plaça forta de la Seu d'Urgell i van ocupar ciutats com Igualada, Manresa, Vic i Olot. L'any 1875, l'ofensiva de l'exèrcit liberal va expulsar els carlins dels nuclis on s'havien fet forts i van aconseguir derrotar-los a tot Catalunya. El conflicte va continuar al País Basc i a Navarra. L'any 1876, el pretendent Carles va travessar la frontera francesa en direcció a l'exili i la guerra es va considerar acabada a tot el territori peninsular. La conseqüència de la derrota carlina va ser l'abolició definitiva del règim foral.

La Vida Política i l'Alternança en el Poder

Els Partits Dinàstics

Cánovas va transformar el partit alfonsí en el Partit Liberal Conservador, que aglutinava els grups polítics més conservadors i que va acabar sent nomenat Partit Conservador. Ell mateix en va proposar la formació a Sagasta, que va aglutinar progressistes, unionistes i alguns republicans moderats que serien més endavant coneguts com a Partit Liberal.

Conservadors i liberals coincidien ideològicament, però diferien en alguns aspectes; eren partits de minories. Defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l'Estat liberal, unitari i centralista. Els conservadors eren més inclinats a l'immobilisme, proposaven un sufragi censatari i la defensa de l'Església i de l'ordre social, mentre que els liberals defensaven el sufragi universal masculí i un reformisme social més progressista.

Falsejament Electoral i Caciquisme

El sistema del torn pacífic es va poder mantenir durant més de vint anys gràcies a la corrupció electoral i a la utilització de la influència i del poder econòmic de determinats individus sobre la societat. El caciquisme es va donar a totes les regions d'Espanya.

L'adulteració del vot es va aconseguir per mitjà del restabliment del sufragi censatari, el pes electoral més gran dels districtes rurals, més fàcilment manipulables, davant dels urbans i, sobretot, gràcies a les trampes electorals.

Els cacics eren persones notables, sovint rics propietaris que donaven feina a jornalers i que tenien una gran influència en la vida local, tant en l'aspecte social com en el polític. Amb la seva influència, els cacics orientaven la direcció del vot, agraïen amb favors la fidelitat electoral i discriminaven els qui no respectaven els seus interessos.

El Desenvolupament del Torn de Partits

entre els anys 1876 i 1898 les eleccions sis les van gunyar els conservadors i quatre els liberals.

El Partido Conservador govern des de l`any 1875 fins al 1881, Sagasta va formar un primer govern liberal, va introduir el sufragi universal masculi. L`any 1884 Canovas va tornar al poder, pero el temor de la mort del rei Alfons XII va impulsar un acord entre conservadors i liberals, l`anomenat Pacte d`El Pardo. La finalitat era donar suport a la regencia de Maria Cristina i garantir la continuitat de la monarquía davant les fortes pressions dels carlins i dels republicans.

El Partido Liberal va gobernar mes temps, durant la anomenada govern llarg de Sagasta, els liberals van impulsar una important obra reformista per incorporar al sistema alguns drets associats als ideals de la Revolucio del 1868, es va aprobar la Llei d`associacions que va eliminar la distincio entre partits legals i il·legals.

Les Forces Politiques Marginades del Sistema

L`Evolucio del Republicanisme El vell dirigent republica Emilio Castelar, va crear el Partido Republicano Posibilista, que acceptava el joc politic de la Restauracio. Va sortir elegit diputat per Barcelona (1876), un cas contrari va ser el del politic progresista Manuel Ruiz Zorilla. Va fundar el Partido Republicano Progresista. El sue fracas, pero va cloure definitivament el cicle insurreccional republica i una part dels republicans optaren del Partido Republicano Centralista de Salmeron.

La força republicana principal a Catalunya va continuar sent el Partit Republica Federal de Pi i Margall. Les reformes liberals, van estimular la formacio de la Unio Republicana que va aconseguir uns bons resultats a les eleccions del 1893.

La Reconversio del Carlisme Despres de la derrota carlina de l`any1876, es va prohibir l`estada a Espanya del pretendent Carles de Borbo (Carles VII) i alguns membres destacats del carlisme, van reconeixer Alfons XII com a rei legitim. Va sumir el carlisme en una greu crisi i el partit va trigar temps a readaptar a les noves circumstancies.

Candido Nocedal dirigent carli, va aconseguir d`estendre els cercles carlins per tot Espanya. La renovacio del partit va anar de la ma de Juan Vazquez de Mella, que va proposar un programa que es coneix com a Acta de Loredan

A partir del 1890 el carlisme va ser reconstruit amb l`aspiracio de convertirlo en un partit de masses i organitzat en assemblees locals que rebien el nom de Cercles i que es van difondre per tot Espanya. Amb el nom de Comunio Tradicionalista el carlisme va esdevenir un grup actiu d`oposicio al sistema de la Restauracio.