Responsabilitat pública de les administracions i competències

Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,69 KB

Responsabilitat pública de les administracions i competències

Competències:

  • Central
  • Autonòmica o Local
  • Ajuntaments
  • Consells Comarcals
  • Diputacions

Responsabilitat de les entitats privades. Iniciativa:

  • Social (tercer sector)
  • Mercantil (empreses)
  • Responsabilitat particular o Usuariofamília: Voluntari/obligatori

Fantova diu que els serveis socials són drets prestacionals, i que les prestacions que estan garantides a la llei tenen una exigència i que si l'administració no ens ho garanteix podem fer un recurs judicial contra d'administració.

Modalitat autonòmica:

Té patrimoni i pressupost propi, organisme públic. S'autogestiona de manera pròpia. ICAA (institut català d'adopció)

Gestió indirecta:

Qui presta els serveis socials no és l'Administració, sinó que és una empresa privada. Podem trobar tres modalitats: Concessió, El concert, L'arrendament.

XARXA PRIVADA:

Els SS de Catalunya també poden rebre finançament, a partir d'una subvenció. Això és una prestació econòmica que es dona a una entitat privada per a que desenvolupi el seu projecte. Abans eren molt arbitràries (es donaven subvencions a les entitats més properes per afinitat ideològica). Contracte programa: una subvenció que dona la generalitat, presenta una cada quatre anys per donar resposta als projectes esmenats anteriorment.

Fonts de finançament:

  • Voluntariat: no poden substituir a un professional, però sí que pot treballar amb ell. Certes funcions d'acompanyament que estiguin supervisades per un professional podria ser una manera de reduir la despesa dels serveis socials.
  • Les quotes que paguen els usuaris.
  • Donatius.
  • Activitats econòmiques: hi ha entitats del tercer sector que tenen activitats econòmiques, és a dir, que els seus usuaris desenvolupen aquestes activitats, i d'aquesta manera es poden generar beneficis econòmics.

ARTICLE (JULIA MONTSERRAT)

Trabajo social y Servicios sociales: una complementariedad diferenciada. Notas para el cambio de época

Als anys 80 comença a néixer els Serveis Socials, però el desenvolupament del Treball Social i els Serveis Socials van en paral·lel, fins a un punt que s'arriben a creuar. Hi ha una identificació i crea confusió, com si els serveis socials fossin un monopoli dels treballadors socials.

Els serveis socials no és l'únic camp d'intervenció dels treballadors socials, sinó que intervenim en altres sistemes de protecció, com per exemple la salut, l'educació...

En els sistema de serveis socials també intervenen altres professionals, no només treballadors socials, com per exemple psicòlegs, educadors socials, etc. No és una competència exclusiva nostra.

El treball social és una activitat professional, i en canvi, els serveis socials es una forma organitzativa per donar resposta a unes necessitats. Què és el rovell i què és la closca?

Intenta diferenciar la disciplina del treball social amb el sistema de protecció dels Serveis Socials, ja que històricament ha tingut una identificació però hem de ser capacços de diferenciar-los.

Acaba l'article fent una comparativa i aportant unes notes de millora per poder diferenciar els TS del SS, és el que anomena el canvi d'època, hem patit retallades de prestacions i drets ciutadans.

1. Els drets reconeguts a la llei de serveis socials no estan sent ni respectats ni garantits perquè les prestacions a les que hauria de tenir dret els ciutadans no arriben. Ja sigui per les retallades o perquè el finançament que hi hauria d'haver darrere no està. Ell considera que l'acció professional dels treballadors social en els serveis socials ha de poder millorar per atendre als usuaris i a les famílies. Ser capacços d'entendre a l'altre, fer un bon seguiment...

2. Els treballadors socials han fet progressar als Serveis Socials. Que els SS siguin funcionals o no depèn de la manera en la que treballin els seus professionals.

3. El treball social és una disciplina científica. Considera que és important sistematitzar la pràctica professional del treball social dins dels serveis socials.

4. Les prestacions econòmiques i materials no són un fi dels serveis socials, sinó que són un mitjà per el propi professional amb el qual poden intervenir i fer la actuació professional adequada. Els serveis socials són públics i el treball social és privat, ja que la relació entre el usuari i el professional està establerta.

5. Els serveis socials han de ser bon ciutadans.

6. El treball social es realitza a partir de la relació interpersonal. La manera de com estem generant l'actuació professional és a partir de la relació entre els usuaris, la família... Els professionals hem de ser capacços de empoderar-nos abans que a ningú més. El complex d'inferioritat ens l'hauríem de treure.

7. Cal deixar un espai per la reflexió i la formació dels professionals per poder pensar si les intervencions que estem fent són les adequades o no.

BLOC 2: HISTÒRIA

Pobreza, marginació i poders públics en el primer Renacimiento. Segles XIV-XVI

2.1. Concepció de pobresa i dispositius assistencials principals a l'Edat Mitjana (V - XV) i al Renaixement

Feudalisme:

Caracteritzat perquè tot el poder (polític, religiós, feudal) està concentrat en una persona, el senyor feudal, que té sota el seu poder un feu (la terra o conjunt de terra). No hi ha propietat privada perquè aquesta pertany al senyor feudal.

L'estructura social del feudalisme és un senyor feudal que al voltant seu té un conjunt de nobles que reben privilegis o delegacions de poders que s'anomena la noblesa. També tenim als homes lliures no-nobles formats per gremis i confraries. La tercera categoria social són els homes semi lliures, fonamentalment són els pagesos (els que treballaven la terra del senyor feudal), trobem aquí els pagesos de remença que eren els camperols que per herència (de pares a fills) estaven destinats a treballar la terra tota la seva vida, aquests són els que es comencen a rebel·lar al s. XIII – XIV.

Pobres urbans i rurals.

On hi havia més pobres realment és a la ciutat. Els pagesos (rurals) tenien situacions molt precàries però anaven subsistint amb els seus propis aliments.

Entradas relacionadas: