Responsabilitat Internacional dels Estats: Concepte i Elements

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,13 KB

La Responsabilitat Internacional (Aplicació Extraordinària del DIP)

1. Fonament de la Responsabilitat

En la teoria clàssica, la responsabilitat internacional va lligada a la comissió d'un fet il·lícit internacional. Actualment, es dona responsabilitat objectiva en casos de conductes de risc. La qualificació d'un acte com a delicte internacional correspon al DIP. Els drets interns ni poden atribuir responsabilitat ni poden justificar un il·lícit (Principi de primacia).

2. Conseqüències de la Responsabilitat

La comissió d'un fet il·lícit internacional (delicte) crea una relació nova entre l'autor del delicte i el lesionat/s. Pot comportar conseqüències diverses: responsabilitat, no oponibilitat de l'acte, nul·litat. La funció de la responsabilitat és essencialment reparadora, no sancionadora. L'excepció són els crims internacionals: tota idea de «crim internacional», com originalment s'havia referit la CDI a aquest tipus de violacions, desapareix en el pla del subjecte passiu de la responsabilitat internacional.

3. Subjectes

a) Estats (plena) principi d'igualtat sobirana
b) OI (limitada a les seves competències)
c) Responsabilitat de les persones limitada a l'àmbit dels drets humans (activa i passiva)

4. Codificació

Són normes consuetudinàries recollides per la jurisprudència. Avantprojecte sobre “Responsabilitat dels Estats sobre fets internacionalment il·lícits” de la CDI (recull majoritàriament les normes consuetudinàries). L'AG ha encarregat a la CDI un projecte sobre “Responsabilitat per les conseqüències d'actes no prohibits”. Convenis específics.

5. Concepte

La responsabilitat internacional dels Estats per fets il·lícits implica la concurrència de dos elements:

  • Element subjectiu: Un comportament atribuïble a un Estat (acció o omissió). La conducta que no s'ajusta al que exigeix una obligació internacional ha de ser atribuïble a un Estat que té el deure subjectiu de respectar aquesta obligació. El fet il·lícit internacional de l'Estat és només aquell que se li pot imputar conforme a dret.
  • Element objectiu: Violació d'una norma de DIP (de qualsevol tipus). Perquè una conducta atribuïda a un Estat constitueixi un acte il·lícit internacional és necessari que sigui contrària al que prescriu una obligació internacional que li és exigible en el moment en què es materialitza la conducta.

6. Il·licitud, Danys, Reparació

De la constatació dels dos elements sorgeix la responsabilitat. Com a conseqüència, es deriva l'obligació de reparar als perjudicats. Normalment, és una acció bilateral entre l'infractor i el perjudicat, però poden ser diversos. Si es tracta d'una norma de ius cogens, tots els Estats es poden considerar perjudicats.

7. Element Subjectiu

Permet l'atribució del fet il·lícit a l'Estat. L'Estat és una persona moral que actua a través d'òrgans i persones. Determinació de les persones que poden comportar responsabilitat a l'Estat a causa de les seves actuacions. Si no hi ha cap de les vinculacions d'atribució entre l'estat i l'autor dels fets, no es pot generar cap responsabilitat.

8. Vinculacions d'Atribució de l'Element Subjectiu

  • Tot comportament d'un òrgan de l'Estat i els seus agents segons el dret intern (legislatiu, executiu, judicial, central, perifèric...).
  • Persones que no són òrgans però estan facultades pel dret intern per actuar exercint atribucions del poder públic, quan actuï com a tal.
  • Persones que actuen en absència d'autoritats oficials en circumstàncies que justifiquen exercir atribucions públiques.
  • Òrgans d'un altre Estat posats a disposició que actuen per compte i sota el control de l'estat receptor exercint atribucions públiques.
  • Persones que actuen per instrucció i sota el control de l'estat.
  • Comportaments que l'Estat reconeix i adopta com a propis.
  • Moviments insurreccionals en el cas en què esdevinguin posteriorment un govern efectiu.

9. Element Objectiu

Comportament de l'estat constitutiu d'una violació d'una obligació internacional:

  • Acció: infracció d'una prohibició, ajuda per cometre la infracció o coacció per obligar a cometre-la.
  • Omissió: no complir amb una obligació.

10. Circumstàncies que Exclouen la Il·licitud

Tot i que es donin els elements anteriors, s'ha de comprovar que no existeixen circumstàncies que poden justificar la conducta i evitar que sorgeixi la responsabilitat internacional. Per a l'existència d'un fet il·lícit internacional, es precisa l'existència d'un comportament humà, atribuïble a l'Estat, i que sigui subsumible dins d'un tipus de conducta prohibida per una norma primària del dret internacional. Però això no és suficient per consumar la seva aparició. La conducta així definida pot ser conforme a dret si concorre alguna causa que la justifiqui o exclogui la seva il·licitud i faci desaparèixer la possibilitat de titllar-la com a antijurídica. Les causes que exclouen l'existència d'un il·lícit internacional estan taxades: el consentiment, la legítima defensa, les contramesures, la força major, el perill extrem i l'Estat de necessitat.

11. Mesures d'Autotutela

Hi ha un il·lícit previ que justifica mesures que altrament serien il·lícites.

a) Legítima defensa: davant d'un atac armat perpetrat per un Estat, seguint la literalitat de l'article 51, l'estat que pateix l'agressió té dret a defensar-se, de manera que pot utilitzar la força, ja que del que es tracta és de repel·lir l'atac que s'està produint. Perquè la causa de legítima defensa sigui lícita, la defensa ha de ser immediata, i a més ha de ser proporcional a l'atac que s'està duent a terme. La defensa pot ser individual o col·lectiva (quan el país demana l'ajut de tercers per poder-se defensar); la col·lectiva pot ser espontània o pot ser institucionalitzada.

b) Contramesures: conducta d'un Estat que menyscaba els drets d'un altre però que s'adopta per obligar-lo a cessar o reparar el fet il·lícit que perjudica l'Estat que adopta les contramesures. Una contramesura és que davant d'un fet il·lícit, l'Estat que està patint aquest fet il·lícit, utilitza un altre fet il·lícit per contrarestar, per aturar la situació. Aquest segon fet il·lícit deixa de ser il·lícit perquè abans ha patit un fet il·lícit. Està prohibit que com a contramesura s'utilitzi la força, de manera que les represàlies armades estan prohibides en dret internacional públic. Les contramesures han de ser necessàries, per obtenir el cessament i la reparació del dany; proporcionals al fet il·lícit previ amb mitjans no excessivament lesius; han de tenir caràcter provisional, i ser reversibles, això és, que ha de permetre la restauració del compliment posterior de les obligacions. Per tant, les contramesures només poden ser adoptades per l'Estat lesionat contra l'Estat infractor, i no per un tercer.

12. Altres Causes d'Exclusió de la Il·licitud

a) Consentiment: Si un Estat actua a petició de l'estat perjudicat, no se li pot després demanar responsabilitat, excepte que s'hagi excedit del mandat. Està limitat per les normes de ius cogens, no es pot donar consentiment per la violació d'una norma imperativa.

b) Força major o cas fortuït: El dany causat és fruit de fets aliens al control del subjecte que els realitza, no es podia actuar d'una altra manera (avaries, pèrdues de control, terratrèmol...).

c) Perill extrem: La il·licitud es comet per salvar la vida pròpia o de les persones al seu càrrec. Hi ha voluntarietat però el bé protegit és superior. No es pot al·legar si el mateix subjecte ha contribuït a generar la situació.

d) Estat de necessitat: La situació de perill és en relació al propi Estat i no a persones concretes. Es tracta de salvaguardar un interès essencial de l'Estat que pugui afectar la seguretat o la vida de les persones.

* Tot i excloure la il·licitud, en alguns casos pot donar-se el deure d'indemnitzar pels danys causats.

13. La Reparació

La reparació té dos elements complementaris:

a) El cessament de la conducta il·lícita: L'Estat lesionat té el dret d'exigir i obtenir la fi de la conducta il·lícita sempre i pot demanar garanties als autors dels il·lícits de què no es repetiran.

b) La reparació del dany: per exigir-ho s'ha d'haver produït un dany, la lesió d'un dret o interès d'un Estat o d'un nacional seu. El tipus de reparació depèn del tipus de lesió.

14. Modalitats de Reparació

Satisfacció, Restitució, Indemnització.

15. Satisfacció

Serveix per reparar els perjudicis no materials, que no tinguin valoració patrimonial (excuses oficials, càstigs als responsables materials, reconeixement públic de la culpa...). El dret internacional admet la satisfacció com a mode complementari de reparació. Es tracta, per això, d'un mode de reparació subsidiari. La seva reparació, mitjançant satisfacció, podria consistir en el càstig dels autors de l'il·lícit, en l'oferiment d'excuses públiques, o en el pagament d'una quantitat simbòlica de diners, sense ànim exhaustiu de les formes possibles de satisfacció.

Entradas relacionadas: