Republicanisme: Llibertat, Democràcia i Ciutadania

La Llibertat com a No-Dominació

El republicanisme considera la llibertat un valor primordial. Se'ls ha acusat de defensar la llibertat dels antics (llibertat positiva o activa), però no tant la dels moderns (llibertat negativa o passiva).

Antics: llibertat dels ciutadans en tant que participaven en el govern.
Moderns: gaudir d’una esfera d’acció fora de perill d’interferències alienes.

El concepte específic de llibertat en el republicanisme és el de llibertat com a no-dominació. La llibertat que proporciona la llei no consisteix en l’absència de restriccions, sinó en la garantia davant la interferència dels altres en la teva vida, sense la teva voluntat. Fora de la llei no hi ha llibertat. És una restricció que s’accepta perquè la llei és constitutiva de la llibertat, no perquè proporcioni beneficis com en el liberalisme.

Per al liberalisme, la societat talla algunes llibertats, ja que els humans som lliures per naturalesa. En canvi, per als republicans, la societat ens fa lliures.

Quina llei proporciona la llibertat? La que requereix institucions d’una comunitat política republicana i democràtica.

Democràcia Reflexiva i Activa

Encara que la tradició republicana no ha sigut així, el republicanisme actual és antielitista i sosté una concepció de la democràcia reflexiva i activa, i així, renovar la vida política i millorar-la.

Pettit (filòsof canadenc): “Un govern serà democràtic en la mesura que el poble (com a individu o col·lectiu) gaudisca de la possibilitat permanent de disputar les decisions de govern”. És a dir, es tracta d’una democràcia que demana ciutadans reflexius i deliberatius. Seguint la tradició, estarà més preocupada per controlar el poder que per aconseguir-lo. Per això, vetlla perquè hi haja múltiples institucions entre les quals el poder es difumine. Exigirà, amb aquest fi, a la ciutadania, una dosi de compromís, de virtut cívica. Tenint així, una ciutadania activa.

Participació Ciutadana i Bé Comú

El republicanisme ha sigut titllat d’anacrònic, perquè la societat que vol no pot existir, per això ha buscat respostes més realistes.

No entenen hui la participació ciutadana com a abnegació, oblit del bé particular en favor del bé públic (com el comunisme), sinó com una preocupació per les coses públiques. Els fins del ciutadà com a individu estan lligats al bé de la república.

La base de la virtut pública, la participació ciutadana, és la vinculació de l’interès particular amb el bé comú.

El republicanisme ha sigut criticat per la seva concepció de la comunitat, pròxima o igual a la dels comunitaristes, però, tanmateix, no inclou una cultura comuna.

La comunitat republicana està constituïda per lleis i institucions construïdes per la voluntat de la ciutadania i, per tant, és oberta i plural. És una comunitat política (revisable), no ètica.

Aportacions Feministes a la Ciutadania

1. Revisió de la filosofia política clàssica, de la qual s’obtenen tres conclusions:
   1. La tradició del pensament occidental es basa en un concepte polític que exclou a les dones.
   2. Els arguments dels pensadors només són aplicables als homes.
   3. El concepte d’home està associat amb raó i cultura (caracteritzant l’àmbit públic), i el de dona amb emoció i natura (caracteritzant l’àmbit privat).
2. La teoria feminista proposa una filosofia política que aborde l’àmbit privat. Per això analitzen i revisen els conceptes que es podrien denominar “atributs de les persones o subjectes” (racionalitat), i en mostren el contingut androcèntric. En un segon moment, reformulen els conceptes. També analitzen categories o conceptes relatius a la teoria política.

Perspectives de la Teoria Feminista

Teoria Feminista Liberal

La diferència d’aquesta amb la matriu general del liberalisme rau en els trets pretesament universals de l’experiència de l’home. La teoria feminista sosté que hi ha una naturalesa humana única.

La subordinació es deu a la discriminació injusta a què estan subjectes les dones. Per això, la seva proposta és una proposta d’igualtat amb els homes. Per aquest motiu es denomina també feminisme de la igualtat.

La igualtat es podria aconseguir amb la reestructuració de la societat, quan els homes i dones compartisquen les mateixes responsabilitats, en l’àmbit públic i privat.

Teories Feministes Marxista i Socialista

Aquestes dues teories comparteixen la mateixa noció de la naturalesa humana: una idea creada mitjançant la interrelació dialèctica entre biologia, la societat humana i l’entorn físic.

Les diferències entre ambdós corrents sorgeixen en analitzar les causes de la subordinació:

• Socialistes: es deu a dos factors combinats, capitalisme i patriarcat.
• Marxistes: sense excloure les anteriors, se centren en l’explotació de classe.

Teoria Feminista Radical

Trets sobre el concepte de naturalesa humana que mantenen:

1. La reflexió sistemàtica sobre la rellevància de la política sobre la biologia reproductiva humana.
2. La consideració que la biologia femenina és bàsica per a la divisió sexual del treball.
3. El paper rellevant que s’atorga a la cultura i a la socialització, ja que la dona “es fa, no naix”.

La causa bàsica de la subordinació és el patriarcat. Aquesta teoria considera necessària una reconstrucció radical de la societat.

Diferències amb els altres moviments:

• Amb la liberal: l’opressió no es pot eliminar reformant lleis perquè homes i dones comparteixin les mateixes responsabilitats.
• Amb la marxista i la socialista: no s’acabarà compartint igualitàriament les institucions polítiques i econòmiques.

Proposta per acabar amb l’opressió:

Es proposa una ciutadania de “separació”. Això comporta que les propostes d’actuació, les organitzacions polítiques, etc. han d’estar separades dels homes, almenys temporalment fins que s'hagin aconseguit certs canvis.