La segona república va tindre quatre grans etapes polítiques: El govern provisional (1931): un govern provisional d’esquerres liderat per Niceto Alcalá-Zamora que va proclamar la Segona República Espanyola; el bienni reformista (1931-1933):

LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
(1931-1936)
És el període entre el 14 d’Abril de 1931 i el 18 de juliol de
1936.
Demografia, economia i mentalitat durant la 2ª República

Context internacional:

Crac del 29 i la gran depressió dels

anys 30. També continua el descontentament obrer ila
radicalització obrera.
Demografia
Espanya experimenta un creixement natural positiu
(natalitat> mortalitat). Catalunya creix pel corrent migratori
intern. Les persones que havien emigrat fora d’Espanya

Retornen a causa de la crisi del crac del 29

Continua el

procés de concentració urbana (les ciutats creixen).
Economia
Espanya tenia com a principal sector l’agricultura, mentre
que Catalunya tenia la indústria.
Hi ha un 33% de la població activa estava a l’atur. Això va
derivar en moltes vagues i radicalització. A els obrers no
els agradava el sistema i volien establir unadictadura

Socialista

. La burgesia afectada pel crac del 29, no estava

contenta amb el sistema i volia establir unadictadura

Feixista

.

Mentalitat
Hi havia una gran divisió a Espanya: les DUES espanyes.

-

Espanya tradicional (zones rurals)

-

Espanya progressista (ciutats)

Antecedents
Abans del
14 d’Abril de 1931.

-

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

-

Dictadura de

DáMasó Berenguer(28 Gener
1930-14 febrer 1931).
-

Dictadura de

Juan Bautista Aznar(14 febrer
1931-12 Abril 1931).
Dictadura de DáMasó Berenguer
Alfons XIII mana reconstruir els partits dinàstics del
sistema de Cánovas.
Problemes:

1

Els partits dinàstics estan desarticulats

2

Les forces republicanes (alguns antics

monàrquics). Firmen el 17 d’Agost de 1930 firmen el

Pacte de Sant Sebastià

.

El pacte de Sant Sebastià va ser firmat entre
els republicans espanyols, monàrquics
reconvertits, els republicans gallecs i catalans,

Intel·lectuals, CNT i PSOE (liderat per

Indalecio

Prieto,
Julián Besteiroi Francisco Largo Caballero).

L’objectiu era fer fora a Alfons XIII i crear una
constitució nova. Aquest pacte estipulava un
govern provisional per quan es proclamés la
República.
Estratègia

-

15 de Desembre de 1930: proclamació d’una vaga

general i insurrecció de l’exèrcit.

-

10 de febrer de 1931: els intel·lectuals espanyols

(ex: José Ortega i Gasset) fan un manifest
demanant a Alfons XIII que marxi d’Espanya.
El 14 de febrer de 1931 DáMasó Berenguer dimiteix.
Dictadura de Juan Bautista Aznar
Convoca eleccions municipals per al 12 d’Abril de 1931. Els
polítics aglutinen partits per aconseguir més vots.

Es funda

Esquerra Republicana de Catalunya(ERC) amb
la uníó dels partits Estat Català i Partit Republicà Català
el 20 de març de 1931.

-

Ideologia política nacionalista. Reconeix la identitat

de Catalunya com a nació.

-

Està a favor dels drets dels obrers i vol la

redistribució de la riquesa.

-

Programa social: defensa la llibertat sindical i un

salari mínim; jornada de 8h; vacances obligatòries i
assegurances.
Eleccions del 12 d’Abril de 1931
Els partits republicans guanyen en 41/50 capitals de
províncies.
El 14 d’Abril l’alcalde d’Eibar proclama la República

Espanyola. A les 11h,

Lluís Companyssurt al balcó de
l’Ajuntament per proclamar la 2ª República. A les 13h,
Francesc Maciàproclama la república catalana dins de la

Federació Ibèrica. Aquesta segona proclamació establia a

Espanya com una república federal (no acordat en el
pacte de Sant Sebastià). 3 representants del govern a
Madrid viatgen a Barcelona per parlar amb Macià. Alfons
XIII abdica i s’exilia a França.
Govern provisional (14 Abril 1931-28 juny 1931)

El president d'aquest govern serà

Niceto Alcalá-Zamora

.

Legislaven per decret, aprovaven les lleis sense l’aprovació
del COngrés, perquè no hi havia Congrés (eleccions).
Problemes a Espanya: educació; exèrcit (a favor de la
monarquia); reforma laboral (jornada 40h i contractes de
treball) i la relació església-estat.
Membres:
-
Niceto Alcalá-Zamora(president del govern
provisional). Amb les eleccions del 28 de juny va
ser el president de la República. Partit: Derecha
Liberal Republicana. Era molt catòlic i antic
monàrquic.

-

Alejandro Lerroux(ministre d’Estat). Partit: Partit
Republicà Radical. President del govern del Bienni
Negre.

-

Miguel Maura(ministre de la Governació). Partit
conservador.

-

Francisco Largo Caballero(ministre de treball).

Partit: PSOE. Va fer la reforma laboral. President
del govern durant la Guerra Civil.

-

Fernando de los Ríos(ministre de justícia). Partit:

PSOE.

-

Santiago Casares Quiroga(ministre de marina).

Partit: Bloque Nacionalista Gallego. President de
govern en el Front Popular.

-

Manuel Azaña(ministre de guerra). Partit: Acción
Republicana. President del Bienni reformador i
president del govern del Front Popular. Va fer la
reforma militar.

-

Marcelino DOmingo(ministre d’art i cultura→
educació). Durant el Bienni reformador. Partit:
Partit Republicà Radical Socialista. Va fer la
reforma educativa i la reforma agrària.
Reformes:

-

Reforma laboral(Largo Caballero)

Objectiu: reduir atur i intentar contentar els
obrers.
Jornada laboral de 40h→

5 dies=8h. Decreten

una llei de contractació laboral.
Introducció de jurats mixtes (associació
composta de treballadors i patronal per

Solucionar problemes a les empreses)

Reforma laboral al camp: jornada de 8h; prioritat
als jornalers d’un municipi per treballar finques al
seu terme; i obligació de que totes les terres
estiguessin conreades.

-

Reforma educativa(Marcelino DOmingo).

Objectiu: solucionar l’alt grau d’analfabetisme i
crear una educació pública i laica. 60% analfabets.

·

Crear quasi 7.000 escoles

·

7.000 places de mestre per dignificar la

professió.

·

1 biblioteca per poble per culturitzar

-

Reforma de l’exèrcit(Manuel Azaña).

Provocarà enemistat entre l’exèrcit i la II
República.
Van jubilar als alts comandaments de l’exèrcit
amb sou íntegre. Tanquen l’acadèmia militar de
Saragossa (dirigida per Francisco Franco) que
era molt monàrquica. Es crea un cos propi de la

Policia de la República: la

Guàrdia d’Assalt

. Implica

fidelitat a la República.
-

Relacions Església-Estat

En la constitució de 1931 s’establia Espanya com
laica. Aquest aspecte crea conflicte entre
Alcalá-Zamora (catòlic) i Azaña (laic).
Problemes del govern provisional:

1

1 de maig de 1931→manifestacions contra la

República. El pastoral del

Cardenal Segura

(arquebisbe de Toledo) escriu una carta als
bisbes dient que Alfons XIII ha de tornar.
L’església (com institució) es posiciona contra la
República.

2

Maig de 1931→els

Jóvenes del Círculo Monárquico

agafen un gramòfon que emitia la marxa reial.
En resposta, els obrers de Madrid cremen
convents i esglésies. Aquestes revoltes es van
estendre pel sud. En total es van cremar més de
170 edificis religiosos. No va haver cap judici

Contra els obrers per part del govern

Eleccions 28 de juny 1931
El 28 de juny hi ha eleccions per sufragi universal masculí
a partir de 25 anys.
Resultats:

-

PSOE: 116 diputats

-

PRR: 90 diputats

-

PRRS: 56 diputats

-

ERC: 36 diputats

No va haver majoria absoluta. El PSOE va formar una
coalició de partits (PRRS + PRR + PSOE).
Comença el Bienni republicà-socialista. El president del
govern serà del partit Acción Republicana→

Manuel

Azaña.
Bienni reformador (Desembre 1931- Novembre 1933)
Constitució de 1931
Va ser aprovada el 9 de Desembre de 1931.
Els aspectes destacables que tracta són: la sobirania
popular; només hi havia 1 cambra (Congrés dels Diputats);
s’estableix Espanya com un estat laic (prohibeix
l’ensenyament a les ordres religioses i dissol la Companyia
de Jesús, que tenien un vot d’obediència al Papa); inclou
els drets individuals; i hi ha possibilitat d’autonomia per
regions que ho sol·licitessin.
Llei de la reforma agrària (1932)
És la fita més important del govern progressista. Està
elaborada per Marcelino DOmingo (ministre d’agricultura).
Finalitat: solucionar l’atur agrari, redistribuir la propietat de

La terra, racionalització dels conreus

Passos:

1

Expropiació de la terra segons l’origen i la seva

Utilització. La terra era expropiada dels

Terratinents i se la donaven als pobres per

Augmentar la rendibilitat

2

Distribució de la propietat per mig

D’Assentaments. Les parcel·les de terra eren

Cedides als jornalers perquè les treballessin

3

Racionalització del cultiu segons les necessitats

Del mercat

Passos:

1

Expropiació de la terra segons l’origen i la seva

utilització. La terra era expropiada dels
terratinents i se la donaven als pobres per
augmentar la rendibilitat.

2

Distribució de la propietat per mig

d’Assentaments. Les parcel·les de terra eren
cedides als jornalers perquè les treballessin.

3

Racionalització del cultiu segons les necessitats

Del mercat

Problemes:

- Descontent dels propietaris agrícoles i industrials perquè la llei amenaçava la propietat privada.


- Hi ha mal repartiment de la terra i els camperols estan decebuts. No van aconseguir generar el nombre de
propietaris esperats. A conseqüència, els jornalers es radicalitzen i es provoca una gran agitació al camp andalús

Entre 1932-1933 incentivada pels anarquistes

- Oposició dels serveis catòlics, propietaris, anarquistes i jornalers andalusos.

- Intent de cop d’estat del

General José Sanjurjo, l’Agost
de 1932. Va rebel·lar-se a Sevilla el 10 d’Agost de 1932 conxorxat amb militars i carlins. La insurrecció va

Fracassar

Catalunya

El 14 d’Abril de 1931 es proclama la 2ª República. ERC havia guanyat les eleccions per majoria a l’Ajuntament i
Francesc Maciàproclama la República Catalana dins de la

Federació Ibèrica. Llavors 3 ministres del govern provisional

Viatgen a Barcelona per parlar amb Macià el 18 d’Abril de

1931. Li diuen que no hi haurà cap república catalana, sinó

que un règim d’autonomia i reobren la Generalitat. Acorden que es prepari un borrador de l'Estatut d’Autonomia.

Estatut d’Autonomia

Francesc Macià esdevé el president provisional de la

Generalitat. El 10 de juny de 1931 els alcaldes dels

Ajuntaments de Catalunya viatgen a la Vall de Núria per

redactar l’Estatut de Núria, que va ser enllestit el 20 dejuny de 1931.

Originalment establia:

1.

Dret a l’autodeterminació de Catalunya

2

Espanya era un estat federal

3

Catalunya és un estat dins la República

Espanyola

També incloia altres articles com: la possibilitat agregar

Nous territoris; defensa de la llengua catalana com oficial;

Control de l’ensenyament

Es va celebrar un referèndum el 2 d’Agost de 1931 on el

Resultat va ser un SÍ majoritari. El 18 d’Agost de 1931, es va

Presentar l’Estatut d’Autonomia a les Corts generals. Va

Ser una tramitació lenta i una campanya de boicot en

Contra

El 9 de Setembre de 1932 es va aprovar l’Estatut. Va haver

Grans retallades: Catalunya era una simple regió de l’Estat

Espanyol; el control de l’ensenyament era per part de

l’Estat central, però la Generalitat pot crear escoles pròpies; el govern central es reserva la facultat de

Suspendre l’Estatut; la Generalitat podia fer lleis pròpies

Eleccions del 20 de Novembre de 1932
El partit vencedor va ser Esquerra Republicana de
Catalunya. Francesc Macià va ser escollit president de la
Generalitat (ocuparà el càrrec fins la seva mort el 25 de
Desembre de 1933). Després serà substituït per Lluís
Companys. Eren d’ideologia d’esquerres moderades i
defensava l’autonomia, la República i laicisme.
La segona força política és la Lliga Regionalista es
d’ideologia de centre-dreta i defensava els interessos
conservadors dels terratinents i propietaris, i el
catolicisme.
Obra de govern de la generalitat
Problemes:
· La Generalitat només va estar vigent fins a Octubre de
1934.
· Dependència financera del govern central.
· Traspàs de servei molt lents (desconfiança de Madrid).
Economia:
· Impuls de les cooperatives agràries i dels centres
d’investigació.
· Llei de contractes de conreu (1934): arregla els problemes
dels Rabassaires.
· Estudi (de Pau Vila) per dividir Catalunya en comarques:
es va presentar però no es va aprovar fins l’Agost de
1936.
Àmbit social:
· Creació d’institucions que cercaven baixar l’atur: Institut
contra l’atur forçós, el Consell de treball i serveis
d’assistència social.
· Millora de les condicions de la dona (podia divorciar-se i
tenia drets dins del matrimoni).

Sanitat:

Creació de nous hospitals, centres d’atenció

primària, campanyes de vacunació.
Educació:
· Noves escoles d’educació secundària i de treball.
· introducció de la coeducació (metodologia educativa que
potencia la igualtat entre homes i dones).
· Impuls de les biblioteques.
· Nous plans d’estudis.
· Creació de noves escoles pròpies.
· Gran impuls de la llengua catalana.
Món obrer a Catalunya

CNT:

Anarcosindicalistes, menys radicals. Els dirigents eren

Ángel Pestaña i Joan Peiró. Eren partidaris de combinar
l’estratègia revolucionaria amb la defensa dels interessos

Obrers. Veien la autonomia com una qüestió positiva

Eleccions del 20 de Novembre de 1932
El partit vencedor va ser Esquerra Republicana de
Catalunya. Francesc Macià va ser escollit president de la
Generalitat (ocuparà el càrrec fins la seva mort el 25 de
Desembre de 1933). Després serà substituït per Lluís
Companys. Eren d’ideologia d’esquerres moderades i
defensava l’autonomia, la República i laicisme.
La segona força política és la Lliga Regionalista es
d’ideologia de centre-dreta i defensava els interessos
conservadors dels terratinents i propietaris, i el
catolicisme.
Obra de govern de la generalitat
Problemes:
· La Generalitat només va estar vigent fins a Octubre de
1934.
· Dependència financera del govern central.
· Traspàs de servei molt lents (desconfiança de Madrid).
Economia:
· Impuls de les cooperatives agràries i dels centres
d’investigació.
· Llei de contractes de conreu (1934): arregla els problemes
dels Rabassaires.
· Estudi (de Pau Vila) per dividir Catalunya en comarques:
es va presentar però no es va aprovar fins l’Agost de
1936.
Àmbit social:
· Creació d’institucions que cercaven baixar l’atur: Institut
contra l’atur forçós, el Consell de treball i serveis
d’assistència social.
· Millora de les condicions de la dona (podia divorciar-se i
tenia drets dins del matrimoni).

Sanitat:

Creació de nous hospitals, centres d’atenció

primària, campanyes de vacunació.
Educació:
· Noves escoles d’educació secundària i de treball.
· introducció de la coeducació (metodologia educativa que
potencia la igualtat entre homes i dones).
· Impuls de les biblioteques.
· Nous plans d’estudis.
· Creació de noves escoles pròpies.
· Gran impuls de la llengua catalana.

· Creació de noves escoles pròpies.

· Gran impuls de la llengua catalana.

 
Món obrer a Catalunya

CNT:

Anarcosindicalistes, menys radicals. Els dirigents eren

Ángel Pestaña i Joan Peiró. Eren partidaris de combinar
l’estratègia revolucionaria amb la defensa dels interessos

Obrers. Veien la autonomia com una qüestió positiva

Món obrer a Catalunya

CNT:

Anarcosindicalistes, menys radicals. Els dirigents eren

Ángel Pestaña i Joan Peiró. Eren partidaris de combinar
l’estratègia revolucionaria amb la defensa dels interessos
obrers. Veien la autonomia com una qüestió positiva.

FAI:

Dirigent Buenaventura Durruti. Per a ells la república

és igual a la monarquia. Incentivaven a la desestabilització
del sistema republicà. Volien la instauració d’una societat
anarquista.
Més endavant es va unir CNT amb FAI.
Oposició a Azaña

Republicans:

En contra que la república sigui d’esquerres

-

Partit Agrari(1934): Els membres són terratinents
i s’han vist afectats per la reforma agrària.
-
Acció Nacional(1931-1933): eren catòlics en contra
de la política anticlerical del govern. Després
quedaran integrats en la CEDA.

-

laCEDA(Confederació Espanyola de Dretes
Autònomes) i es va fundar al febrer de 1933
després dels fets de Casas Viejas. És una

Coalició. El seu líder era

José María Gil Robles

.

Antirepublicans:

Volen implantar una monarquia

-

Renovación Española(1933): partit Alfonsí. Líder:

José Calvo Sotelo

.

-

Comuníón tradicional:

Són carlins. Tenia un grup

armat anomenat “los Requetés”.

Partits autoritaris i feixistes

: volen instaurar un estat

feixista.

-

JONS(Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista)

fundat per Ramiro Ledesma i OnéSimó Redondo.

-

Falange española(1933). Fundador:

José Antonio

Primo de Rivera

. Va ser el primer partit feixista

d’Espanya i volia instaurar una dictadura.
La seva
ideologia és el feixisme a la espanyola (nacional
catolicista i nacional sindicalista) queda explicada
en els 27 punts de Falange, el seu programa
polític.
Al 1934 es fusionaran Falange i JONS.

Causes: els fets de Casas Viejas (11 i 12 de Gener de

1933)

Casas Viejas

Hi ha revoltes al camp andalús per la reforma agrària ja

Que les terres no es repartien. Es produeixen uns actes

Contra la Guàrdia Civil. El govern envia a la Guàrdia d’Assalt

I els jornalers es tanquen a un cortijo per evitar-la. La

Guàrdia d’Assalt pren foc al cortijo amb els jornalers a

Dins. El poble exigeix la dimissió d’Azaña, que finalment

Dimiteix el Setembre de 1933. Es convoquen eleccions el 19

De Novembre de 1933

Eleccions 19 Novembre 1933

L’esquerra es presenta desunida i mal organitzada. La

Dreta es presenta en coalició: la CEDA

Son les primeres eleccions on vota la dona. Hi ha un

Debat sobre si la dona està capacitada per votar perquè

Pot estar sota la influència del marit o el cura

Els obrers (CNT+FAI) demanen no anar a votar perquè els

Anarquistes no participen en el joc polític

Resultats:

-

CEDA (115 diputats)

-

PRR (102 diputats)

-

Altres partits de dretes (88 diputats)

La

Lliga Catalana(24 diputats) va ser gran triomfadora a

Catalunya. Aquest partit va ser fundat el febrer de 1933 i

Va ser el successor de la Lliga Regionalista

Alcalá-Zamora (president de la República) decideix que no

Posarà a GIl Robles com a president del govern per la

Seva ideologia pro-feixista. Mana formar govern a Lerroux

(PRR) i no posa cap ministre de la CEDA, perquè el PRR

Era anticlerical i la CEDA era catòlica

Bienni conservador (19 Novembre 1933- 16 febrer 1936)

És una etapa molt conservadora, que intentarà desfer les

Reformes anteriors. El PSOE de Largo Caballero es

Radicalitza

Dins del PSOE hi ha dues faccions:

-

Largo Caballero vol la revolució perquè veu que el feixisme té poder.

-

Indalecio Prieto i Julián Besteiro no volen larevolució i creu que per acabar amb el feixisme

Cal fer-ho de manera democràtica

Revolució d’Octubre 1934

El 4 d’Octubre de 1934 Lerroux incorpora 3 ministres de la

CEDA, degut a les pressions del propi partit. Això provoca

El descontent de CNT+FAI i de la facció del PSOE de

Largo Caballero —>revolució d’Octubre

.

El 5 d’Octubre de 1934, la facció del PSOE (Largo Caballero)

I UGT convoquen una vaga general que té molt èxit a

Astúries. A la ciutat d’Oviedo hi ha enfrontaments delsminers semblant a una guerra. La insurrecció és aturada

Per l’exèrcit comandat per

Francisco Franco

. Lerroux el nomenarà cap de l’Estat major.

El 6 d’Octubre de 1934 el president de la Generalitat, Lluís

Companys decideix proclamar la República Catalana dins

De la Federació Ibèrica. Aleshores sabia que era qüestió

de temps que clausuressin la Generalitat, perquè Lerroux
era anticatalanista.

Conseqüències de la revolució d’Octubre

-

Lerroux vol reduir/eliminar obrers votants del

PSOE (30.000 obrers a la presó vinculats amb
l’anarquisme o comunisme). També es va reprimir
la premsa simpatitzant del comunisme (limitant la
llibertat d’expressió).

-

Treu l’Estatut de Núria i es suprimeix la

Generalitat.

-

El govern de la Generalitat és jutjat i condemnat a

30 anys de presó.

-

Es canvien les lleis del anterior govern. Ex: Llei de

reforma de la reforma agrària.
Fi del Bienni conservador
Esclat de l’escàndol d’Estraperlo: escàndol de corrupció on
estava involucrat Lerroux. Strauss i Perl inventen una
ruleta trucada i se la ofereixen a Lerroux pels casinos
d’Espanya. Lerroux signa uns documents i els estableix als
casinos de Sant Sebastià.
Eleccions del 16 febrer 1936

L’esquerra crea una coalició anomenada

Front Popular

.

CNT+FAI anima als seus afiliats a votar.
Resultats:

-

Front Popular (34,3 % vots)

-

Dreta (33,2 % vots)

Es mostren les dues espanyes (polarització). Segons la
constitució de 1931 el partit guanyador obtenia el 75% dels
escons del parlament

Front popular

President del govern: Manuel Azaña. President de la
República: Niceto Alcalá-Zamora.
Azaña continuarà les reformes del govern reformador i
instaura la Generalitat i l’Estatut de nou. Allibera als
membres del govern de la Generalitat i als empresonats
de la revolució d’Octubre de 1934.
El 10 de maig de 1936 hi ha un canvi en la presidència,
Alcalá-Zamora dimiteix. Aleshores, Manuel Azaña esdevé
president de la República i Santiago Casares Quiroga és
el nou president del govern.
Durant el govern del Front Popular hi ha molta
radicalització de la dreta i l’esquerra.

El 18 juliol va començar la Guerra Civil

Reservados todos los derechos