La segona república va tindre quatre grans etapes polítiques: El govern provisional (1931): un govern provisional d’esquerres liderat per Niceto Alcalá-Zamora que va proclamar la Segona República Espanyola; el bienni reformista (1931-1933):
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,35 KB
| Tweet |
1.4.- Constitució de 1931
Amb el nou govern també es redacta una nova Constitució Republicana, que substituirà l’anterior de 1879 de to monàrquic. Es divideix en dues parts, la part dogmàtica (dogmes=drets) i la part orgànica (organització del país). Tindrà un to progressiu per l’època si es té en compte la situació social del país.
Part Orgànica:
Poder legislatiu→ Les Corts (sistema unicameral)
President de República
President del Govern, nomena i destitueix els seus ministres que poden ser o no diputats. Els ministres s’organitzen per cartes (àmbits)
Eleccions: Les Corts s’organitzen en funció dels resultats d’eleccions nacionals.
Poder executiu→ aplicació de les lleis
Poder Judicial→ independent al poder executiu i legislatiu. Recau als Tribunals Judicials i Tribunal de Garanties Constitucionals.
Part Dogmàtica:
Es retira el suport econòmic a l’Església.
Igualtat d’homes i dones davant la llei.
1.5. Evolució demogràfica i econòmica d’Espanya i Catalunya durant la República
S’acaba la prosperitat econòmica amb el Crack del 29 i la posterior Depressió dels anys 30.
Primo de Rivera es gasta els diners de l’estat en infraestructures poc necessàries. Aquest capital prové de la banca nord-americana.
El nou govern es troba que no té prou capital per poder dur a terme tots els projectes i reformes que havien projectat en un inici.
FASES POLÍTIQUES DE LA REPÚBLICA
2.- BIENNI D’ESQUERRES O BIENNI REFORMISTA28 DE JUNY DE 1931-1933
Després de les eleccions del 28 de juny de 1931, amb la victòria dels partits d’esquerres, es forma un nou govern. Aquest no govern liderat per Azaña i a Alcalá Zamora com a President de la República, es va forma gràcies a la uníó dels partits d’esquerres amb el suport dels socialistes que amb 116 escons van guanyar les eleccions i que no podien governar ells en solitari ja que no tenien la majoria parlamentària.
L’objectiu del govern era modernitzar el país davant l’endarreriment per mitjà de reformes profundes, que van ser molt criticades i agressives.