La República Romana: sistema de govern, magistrats y el Senado

La República Romana

Els dos primers governants de Roma després de l'expulsió de l'últim rei etrusc van ser Tarquini Colalati i Luci Junii Brut.

Amb el final de la monarquia es va instal·lar el sistema republicà de govern basat en eleccions per fer part dels ciutadans d'una sèrie de magistrats als quals s'encarregaven de diferents aspectes de l'organització i el funcionament de la ciutat. Aquest sistema i el dels gracs és la referència més directa del nostre sistema polític democràtic.

Sistema de govern: assemblees i magistrats

Comícis curiats

Procedeixen de l'època monàrquica, concedien l'imperi als magistrats superiors i resolien assumptes de dret privat.

Comícis centuriats

Basats en la divisió de la ciutadania en 193 centuriats escolliren magistrats superiors i intervenien en les qüestions en la guerra i la pau.

Comícis tributs

Partien de l'agrupació en 35 tribus, 4 d'urbanes i 31 rústiques s'encarregaven d'escollir els magistrats inferiors i els tribuns militars.

Assemblees de plebs

Integrada per plebeus escolliren les magistratures que defensaven els seus interessos.

Magistrats

Tres característiques: auvalitat, collegialitat i la responsabilitat.

Els magistrats superiors

Dos cònsols eren més importants perquè tenien l'imperi o poder de comandament i la potestas o capacitat legal per imposar la seva decisió.

Dos pretors també posseïen l'imperi i es van especialitzar en temes judicials.

Dos censors

La seva funció era elaborar els cens dels ciutadans.

Cada 5 anys es reunien els ciutadans de camp de Mart i havien de declarar les dades personals de la seva fortuna i si no es presentaven podien tenir conseqüències terribles. A més, els ausors tenien i havien de visitar els costums i fer una llista dels membres del senat i podien expulsar a qui considerin indígenes pel seu comportament. En cas de perill per l'estat tots els poders passen en mans del directori.

Magistrats menors

4 edils s'ocupaven de la vigilància dels carrers.

2 questors s'encarregaven de les finances i de recaptació d'impostos.

10 tribuns de la plebs protegien els drets dels plebeus.

El Senat

El senat fou una institució en el període monàrquic que es va desenvolupar durant la república. Estava compost per 300 membres que nomenaven amb caràcter vitalici el censor entre aquells ciutadans que havien ocupat magistratures superiors. Els patres et conscripti els membres d'origen patrici i plebeus que tenien un ampli ventall de funcions: relacions exteriors, el culte, les finances, el reclutament de les legions, la vigilància dels magistrats o l'organització dels territoris conquistats.

El senat comptava amb dos instruments legals:

- L'auctoritas patrum que ratificava les lleis aprovades pels comícis, requisit sense el qual no podien entrar en vigor.

- El consilium dirigit als magistrats.

A més, hi havia els senatus consultum que és com es coneixien les resolucions del senat que s'havien de complir obligatòriament. L'autoritat que exercia el senat en la vida pública romana suposava una garantia davant de l'abús de poder per part dels magistrats, però també un fre a la llibertat dels ciutadans que es reunien en assemblees.

En les sessions del senat el magistrat que presidia la convocatòria llegia l'ordre del dia i iniciava el debat sobre els assumptes que s'hi incloïen. Els senadors intervenien per ordre d'importància.

Els reis

Numa Pompli, Tul·li Hostili, Anc Marci, Tarquini Prisc, Servei Tul·li, Tarquini el Superb.