La Segona República i la recuperació de la Generalitat

La Segona República a Catalunya: la recuperació de la Generalitat

Després del triomf dels republicans i l'exili del rei Alfons XIII, Lluís Companys proclama des de l'Ajuntament la nova República. Al mateix temps, des de la Diputació, Francesc Macià proclama la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques.

Macià considerava que els acords verbals del Pacte de Sant Sebastià, signat pels partits republicans i regionals per acabar amb la monarquia, l'autoritzaven a proclamar un Estat Català federat amb la resta de pobles d'Espanya.

El govern provisional sorgit del Pacte de Sant Sebastià no va acceptar la proclamació de la República Catalana, ja que consideraven que eren les Corts Constituents les que haurien d'escollir el model republicà. El govern de Madrid va negociar amb Macià, el qual va renunciar a la República Catalana a canvi de la redacció d'un Estatut d'Autonomia i la recuperació de la Generalitat.

La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria

En fracassar el model federal, es va buscar regular l'autogovern amb la participació d'ERC, USC i PCR. Així va néixer l'Estatut de Núria, que establia:

• Catalunya com a Estat autònom dins la República Espanyola.
• El poder emana del poble i el representa la Generalitat.
• La llengua catalana és oficial a Catalunya; en les relacions amb la República s'usarà la castellana.
• Condició de ciutadans de Catalunya per als actuals residents i els que guanyin veïnatge.

Davant la urgència, es va redactar l'avantprojecte de l'Estatut de Núria, que Macià va portar a Madrid. Malgrat l'anticatalanisme i el rebuig al federalisme, va ser aprovat el 1932.

L'Estatut de 1932

L'Estatut de 1932 va recollir els principis de l'Estatut de Núria, però amb matisos importants:

• Catalunya es defineix com a regió autònoma i no com a Estat federat.
• La llengua catalana és cooficial.
• El poder emana de la voluntat de les Corts espanyoles, no directament del poble.
• Es nega la concessió de la ciutadania catalana, només s'accepta l'espanyola.

Competències i finançament de l'autogovern

La Generalitat va rebre els traspassos de l'administració de justícia, obres públiques i serveis d'ordre públic, a més de ser autoritzada a crear nous centres d'ensenyament. En l'àmbit econòmic, però, la inversió rebuda era inferior a la recaptació.

L'organització del poder autònom

L'Estatut del 32 establia la clàssica divisió de poders:

• Legislatiu: Parlament.
• Executiu: President i Consell Executiu.
• Judicial: Tribunal de Cassació.

El Tribunal de Cassació era l'organisme judicial més important de Catalunya. S'ocupava de les qüestions legals referents a les matèries transferides pel govern de l'Estat. Tenia jurisdicció en matèries civils i administratives, però no tenia competències jurídiques ni penals.