La Segona República i la Guerra Civil Espanyola: Anàlisi i Conseqüències
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,9 KB
La Segona República i la Guerra Civil Espanyola
1. La Segona República
Després del col·lapse de la dictadura, a Espanya va tenir lloc un procés electoral que va donar com a guanyadors els candidats republicans. La proclamació de la Segona República es va fer efectiva el 14 d’abril de 1931, davant un gran clamor popular, sobretot a les ciutats principals.
El nou Govern va dotar el país d’una nova constitució i va establir reformes democratitzadores. La nova Constitució reconeixia les llibertats d’expressió, reunió i associació; el dret al divorci i l’autonomia de les regions, que podien elaborar estatuts d’autonomia. També establia el sufragi universal i la separació de l’Església i l’Estat.
1.1. Bienni reformista (1931-1933)
Principals reformes del nou Govern:
- Reforma agrària: expropiació i nacionalització de terres per redistribuir-les entre els pagesos i pal·liar la desocupació.
- Reforma educativa: construcció de 10.000 escoles i increment del 50% del pressupost destinat a l’educació.
- Reforma de l’exèrcit: renovació i retallada del nombre excessiu d’oficials, amb l’objectiu de limitar el poder que havia tingut fins aleshores.
1.2. Bienni conservador (1934-1936)
La pressió de l’oposició va fer que Azaña dimitís, i el novembre de 1933 es van convocar noves eleccions. Els partits de dreta van formar una coalició, la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), amb la qual es van presentar units a les eleccions.
La CEDA va derrotar l’esquerra (dividida) i va guanyar les eleccions. El nou govern va entorpir les reformes iniciades per l’esquerra durant la legislatura anterior.
Davant la nova situació política i social, el 1934 l’esquerra es va aixecar, provocant els fets d’Octubre, que van tenir lloc a Astúries i Catalunya.
1.3. El Front Popular
A principis de 1936, i amb tensions entre els diferents partits que formaven el Govern, la CEDA es va desfer i es van convocar noves eleccions.
Els partits d’esquerra es van unir en el Front Popular (FP), format per republicans, socialistes i comunistes.
El 16 de febrer de 1936, el FP va guanyar les eleccions. Els objectius principals eren: l’amnistia per als presos polítics de la Revolució d’Octubre, l’entrada en vigor de la reforma agrària i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i l’ampliació de l’ensenyament primari i secundari.
Espanya es va dividir en dos fronts: els que defensaven la República i els que la volien derrocar. La violència es va agreujar, i els atemptats d’un bàndol i de l’altre van proliferar.
1.4. El cop d’estat
El juliol de 1936, uns pistolers de dreta van assassinar José Castillo, conegut republicà. Com a resposta, l’endemà els seus companys van assassinar Calvo Sotelo, líder de dreta. Aquest fet va precipitar el cop d’estat que alguns militars, dirigits pel general Mola, estaven tramant.
Les primeres tropes que es van revoltar van ser les del Marroc, dirigides pel general Franco. La idea dels colpistes era assumir el control polític de l’Estat tan ràpidament com fos possible i implantar un directori militar com el de 1923. Tanmateix, no van tenir en compte la resistència popular, que va fer fracassar el cop en moltes ciutats, com Madrid, València o Barcelona.
Espanya va quedar dividida en dues zones: on el cop havia triomfat (nacional) i on havia fracassat (republicana). Així va començar la Guerra Civil.
2. La Guerra Civil (1936-1939)
2.1. El desenvolupament de la guerra
Després que l’exèrcit espanyol d’Àfrica desembarqués a la Península, amb l’ajut de vaixells i avions italians i alemanys, es va dirigir cap a Madrid. La presa de la capital era l’objectiu dels militars. Les forces republicanes van impedir que les tropes nacionals penetressin a Madrid, que va ser assetjada des del principi del cop d’estat fins al març de 1937. A partir d’aquí, l’exèrcit nacional va decidir concentrar les forces en els fronts nord i est.
Progressivament, l’exèrcit nacional va anar arrabassant territori a les forces republicanes, i això va obligar a traslladar el govern republicà, primer a València i després a Barcelona.
2.2. El final de la guerra
El primer front que va caure va ser el nord, derrotat gràcies a l’ajuda de l’aviació alemanya (Legió Còndor), que va infligir un terrible bombardeig a la població de Guernica.
A continuació, van intentar aïllar Catalunya de la resta de la zona republicana. Entre el juliol i el novembre de 1938, la batalla que pràcticament va desmantellar l’exèrcit republicà va ser la batalla de l’Ebre, i va començar el final de la guerra. Entre finals de 1938 i principis de 1939, Catalunya va ser derrotada i l’exèrcit nacional va entrar a Barcelona. El març va caure Madrid, i l’1 d’abril de 1939 la guerra va acabar.
El bàndol nacional havia guanyat principalment gràcies a aquests tres aspectes:
- L’ajuda alemanya i italiana.
- La manca de poder militar de l’exèrcit republicà.
- Les divisions existents en el bàndol republicà.
2.3. Europa davant la guerra
La Guerra Civil Espanyola va amenaçar de trencar el dèbil equilibri entre la Itàlia i l’Alemanya feixistes i la Gran Bretanya i França democràtiques. Davant d’aquesta amenaça, es va crear un organisme (Comitè Europeu de No-intervenció), la finalitat del qual era que el conflicte no s’estengués a altres països, però no es va respectar.
El bàndol més afavorit per l’ajuda internacional va ser el nacional, que va obtenir des del principi l’ajuda dels països amb ideologia més propera a la seva: la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi.
El bàndol republicà només va rebre una ajuda molt més petita de la Unió Soviètica.
2.4. Conseqüències de la guerra
La Guerra Civil Espanyola es va saldar amb 500.000 morts per l’enfrontament bèl·lic.
Un cop acabada la guerra, els membres del bàndol republicà, que havien estat derrotats, van haver d’escollir entre la repressió o l’exili.
Amb la victòria de Franco es va donar per acabada la Segona República i es va iniciar a Espanya el llarg i dur període de la dictadura franquista (1939-1975).