La Primera República Francesa, Napoleó i la Restauració Europea

La Primera República Francesa

Els successos que estaven tenint lloc a França aterroritzaven els monarques europeus, que, en veure perillar els seus trons, van decidir organitzar una coalició contra els revolucionaris francesos. Naixia així la Primera República Francesa. El govern va ser assumit per una Convenció formada per grups polítics molt diversos, entre els quals destacaven dos partits:

• Els Girondins: Representaven l'alta burgesia i havien col·laborat amb la monarquia de Lluís XVI.
• Els Jacobins: Comptaven amb el suport de la burgesia mitjana i baixa i estaven molt identificats amb les classes populars revolucionàries.

El Terror: La Dictadura de Robespierre

La Convenció Jacobina va crear un Comitè de Salut Pública, presidit per Robespierre, que es va convertir en un autèntic dictador. El període va durar just un any, però és l'etapa més coneguda de la Revolució Francesa. Es caracteritza per:

• El protagonisme de les classes populars.
• El Terror, que va ser el que va donar lloc a aquesta etapa.
• La radicalització política.
• El canvi de calendari.

Napoleó Bonaparte: Del Consolat a l'Imperi

El 18 de Brumari (9 de novembre) de 1799, Napoleó va encapçalar un cop d'estat que va posar fi al Directori. Juntament amb Sieyès i Ducos, va formar un Consolat que havia de governar França de forma col·legiada per a evitar dictadures com la de Robespierre. No obstant això, el poder es va anar concentrant en Napoleó, que va aprofitar el desig de molts francesos, cansats dels excessos revolucionaris. De primer cònsol va passar a cònsol vitalici i, finalment, el 1804 es va proclamar emperador.

La França Napoleònica i les Reformes

El govern de Napoleó va tenir per a França un doble significat: d'una banda, va posar punt final a la revolució pròpiament dita; d'una altra, la va institucionalitzar. Les seves principals accions van ser:

• Va establir l'ordre: Va organitzar l'acció policial per a evitar desordres públics.
• Va crear un nou ordre institucional: Que substituïa la legislació de l'Antic Règim.
• Va establir el principi de les carreres obertes al talent.

La Caiguda de Napoleó

El 1810, Napoleó es trobava al cim del seu poder. La gran extensió que pretenia abastar va acabar sent excessiva. Esgotadores van ser les campanyes d'Espanya i Rússia. Espanya va exigir un esforç prolongat i de resultats frustrats, i la de Rússia estava formada per 600 mil homes. El 1813, les tropes franceses van ser derrotades a Leipzig. Napoleó va haver d'abdicar i va ser desterrat a l'illa d'Elba.

La Restauració Europea

El Congrés de Viena

Els vencedors de Napoleó es van reunir a Viena el 1814-1815 en un congrés que proposava reorganitzar Europa. Hi eren representades gairebé totes les nacions europees, però les decisions van correspondre a les grans potències. L'organitzador i gran figura del congrés va ser el canceller austríac Metternich. Davant dels congressistes es parlaven tres opcions: respectar l'ordenament creat per Napoleó, tornar a l'Antic Règim o crear un nou ordre. Es va decidir tornar a l'Antic Règim.

El Sistema de Restauració

El sistema de Restauració es va basar en els principis següents:

• La legitimitat monàrquica: Es van retornar els trons a aquells als quals Napoleó els havia arrabassat.
• L'absolutisme: L'absolutisme de l'Antic Règim es considerava un dret dels monarques legítims.
• La unió del Tron i l'Altar: Els monarques restaurats van reconèixer i van protegir l'Església de Roma, i aquesta va sostenir la legitimitat de la seva sobirania.

Les Revolucions dels Anys Vint

Al començament de la dècada de 1820 es van produir els primers atacs al sistema de la Restauració, impulsats pel nacionalisme i el liberalisme:

• De caràcter liberal: Van ser els alçaments que van esclatar en diferents punts d'Europa contra l'absolutisme i la Constitució.
• Inspirat pel nacionalisme: Es va produir la insurrecció dels grecs contra els turcs l'any 1821. Després d'una guerra llarga i sagnant, Grècia va obtenir la independència el 1830.