Segona República Espanyola: Reformes i Guerra Civil

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,4 KB

Reformes de la Segona República

Reformes religioses

Llei de Congregacions (maig 1933)

Aquesta llei va limitar la possessió de béns als ordes religiosos i va preveure la possibilitat que fossin dissolts en cas de perill per a l'Estat. Motivada per la por a la influència dels ordes religiosos, especialment en l'educació, el govern va prohibir als religiosos la dedicació a l'ensenyament. L'enfrontament més greu va ser amb els jesuïtes, a causa del quart vot d'obediència al Papa. Acusats de dependre d'un poder estranger, la Companyia de Jesús va ser dissolta i els seus béns nacionalitzats.

Reformes militars

Llei de Retirada de l'Oficialitat (1931)

Impulsada per Manuel Azaña, aquesta reforma pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Es va considerar necessari reduir els efectius militars, acabar amb la macrocefàlia, posar fi al fur especial dels militars, assegurar l'obediència al poder civil i acabar amb la intervenció de l'exèrcit en la política. La llei establia que els oficials en actiu havien de prometre adhesió a la República, amb l'opció de retirar-se amb el sou íntegre. Es van suprimir rangs tradicionals, es va reduir el nombre d'unitats i oficials, i es va tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa. Es van clausurar les capitanies generals, els tribunals d'honor, el Consell Suprem de Justícia Militar i la premsa militar. Posteriorment, es va crear la Guàrdia d'Assalt.

Guàrdia d'Assalt

La Guàrdia d'Assalt va néixer amb la Segona República. El Govern Provisional va voler crear una força d'ordre públic identificada amb el nou règim. Miguel Maura, ministre de la Governació, va decidir completar el Cos de Seguretat amb seccions de Vanguardia i Assalt.

Reformes agràries

Decret dels Termes Municipals (abril 1931)

Aquest decret buscava protegir els llauradors sense terra i els arrendataris. Es va prohibir rescindir els contractes d'arrendament, es va fixar la jornada laboral de vuit hores al camp, es van establir salaris mínims i es va obligar els propietaris a cultivar les terres aptes.

Decret de Cultiu Forçós (maig 1931)

Amb l'objectiu de protegir els llauradors i arrendataris, aquest decret prohibia rescindir els contractes d'arrendament, fixava la jornada laboral de 8 hores, establia salaris mínims i obligava a cultivar les terres.

Llei de Reforma Agrària (1932)

Aquest projecte va ser crucial per a la Segona República, ja que Espanya era un país agrícola de baix rendiment, amb un 50% de població camperola, majoritàriament jornalers. El sud d'Espanya tenia una estructura latifundista, amb misèria i atur que provocava ocupacions il·legals de terres. La llei prohibia als propietaris desnonar els arrendataris, aplicava la jornada de 8 hores, obligava a contractar jornalers del municipi i a conrear les terres. Malgrat tot, va ser finalitzada per Francisco Franco.

Reformes educatives

Missions Pedagògiques

Projecte educatiu del Museu Pedagògic Nacional i la Segona República, inspirat en la Institució Lliure d'Ensenyança. Va començar el 1931 per la deficient situació educativa i va acabar amb la Guerra Civil el 1936.

Guerra Civil i Franquisme

Organitzacions i Grups

Unió Militar Española (UME) (1933)

Organització clandestina de militars de dretes i antireformistes, amb participació activa en el cop d'estat de juliol de 1936.

Africanistes

Militars de l'exèrcit d'Àfrica (Marroc, etc.), considerats els més intervencionistes en política.

Bienni Negre

Terme utilitzat per les esquerres per als dos anys de govern conservador, considerats una època de dificultats per a les forces progressistes.

Comitè de No-intervenció (1936)

Creat per evitar la internacionalització de la Guerra Civil, aquest comitè va ser una farsa, ja que Alemanya, Itàlia i Portugal van intervenir a favor de Franco, i la Unió Soviètica va recolzar la República. Va ser dissolt el 1939.

Brigades Internacionals

Unitats de voluntaris d'esquerra d'arreu del món que van lluitar contra el feixisme a favor de la República. Van actuar com a unitats de xoc fins a la seva retirada per la pressió internacional.

Legió Còndor

Força d'intervenció aèria alemanya que va ajudar Franco amb suport logístic, avions, carros de combat i artilleria.

Programa dels Tretze Punts (abril 1938)

Proposta de Negrín per a una sortida negociada a la guerra, que incloïa el cessament de la lluita, el manteniment de la República i eleccions democràtiques. Franco va rebutjar-la, exigint la rendició incondicional.

Junta de Defensa Nacional

Creada a Burgos i presidida per Miquel Cabanellas, aquesta junta va governar el territori ocupat, prohibint els partits polítics, suspènent la Constitució i paralitzant la reforma agrària.

Decret d'Unificació (abril 1937)

Decret de Franco que dissolia els partits polítics de la zona "nacional" i creava un Partit Únic: Falange Española Tradicionalista i de las JONS. Va ser contestat pel carlisme i per Manuel Hedilla, líder falangista.

Alzamiento (juliol 1936)

Revolta militar contra la Segona República que va conduir a la Guerra Civil i a l'establiment del règim franquista.

Nacionals

Qualificatiu utilitzat pels insurrectes per remarcar la seva ideologia nacionalista.

Milicians

Civils voluntaris armats que van defensar la República.

Col·lectivització

Procés de transferència del control i la propietat dels mitjans de producció als treballadors.

Moviment Nacional

Organització totalitària del franquisme que pretenia ser l'única via de participació pública. Incloïa el partit únic, els sindicats verticals i els càrrecs públics.

Nacionalsindicalisme

Doctrina política de Falange Española, basada en el totalitarisme, el nacionalisme i el sindicalisme vertical.

Nacionalcatolicisme

Doctrina política franquista que unia l'Església i l'Estat.

Opus Dei

Organització religiosa fundada el 1928 per Josemaría Escrivà de Balaguer.

Mercat Negre

Mercat il·legal on es venien productes a preus més alts que els oficials.

Maquis

Moviments guerrillers antifranquistes.

Lleis Fonamentals del Franquisme

Fur del Treball (1938)

Regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme.

Fur dels Espanyols (1945)

Definía els deures i drets dels espanyols, sense garanties per exercir-los.

Llei de Referèndum Nacional (1945)

Permetia al cap d'Estat sotmetre a consulta popular les qüestions que considerés oportunes.

Llei de Successió (1947)

Establia Espanya com a regne i la monarquia com a successora del franquisme.

Llei de Principis del Moviment (1958)

Actualitzava els principis del règim.

Llei Constitutiva de les Corts (1942)

Definía les Corts com a òrgan de participació del poble.

Democràcia Orgànica

Sistema polític franquista basat en la família, el municipi i el sindicat com a òrgans d'associació.

Lleis Fonamentals

Lleis de rang superior del règim franquista, similars a una Constitució.

Autarquia

Situació econòmica d'autosuficiència, amb inconvenients com la pèrdua dels avantatges del comerç internacional.

Entradas relacionadas: