Segona República Espanyola: Reformes, Conflictes i Crisi (1931-1936)

Segona República Espanyola: Reformes i Conflictivitat

Bésc II: Obra Educativa i Cultural

L'educació es va tornar laica i l'Estat en va garantir la prestació. Es van construir 27.000 escoles, augmentant el pressupost i el nombre de mestres, i es va pujar el seu sou (fins aleshores molt baix, amb frases com: "Tens més fam..."). L'escola model era mixta, laica, obligatòria i gratuïta.

Pel que fa a la cultura, es van crear les Missions Pedagògiques, grups de persones que anaven de poble en poble realitzant obres de teatre, música i altres activitats culturals (amb figures com Lorca i Cossío).

Reflexos Laborals i Conflicte Obrer

Largo Caballero pretenia millorar les condicions laborals mitjançant la Llei de Contractes de Treball, que va crear jurats mixts per mediar en les disputes entre patrons i obrers. Es va reduir la jornada laboral, es van millorar les assegurances i es van potenciar els sindicats.

No obstant això, els avenços arribaven tard i la conflictivitat era alta. La CNT va veure una ocasió idònia per propiciar la revolució i va fomentar el conflicte i les vagues. Hi havia dos corrents dins la CNT:

• Els moderats, que creien en el sindicalisme.
• Els radicals (FAI: Federació Anarquista Ibèrica), que eren insurreccionals i revolucionaris.

Els socialistes del camp, vinculats a la UGT (Federació Treball de la Terra), també eren més radicals. Els comunistes també van augmentar la seva influència. Entre 1930 i 1932, les vagues van augmentar fins a 1.127.

Un cas de sublevació destacat va ser el de Casas Viejas a Andalusia, on, durant l'intent d'expropiar terres, es va produir una matança de pagesos que es van defensar.

B. Conservador (1933-1936)

Liderat per Lerroux, aquest període es va dedicar a paralitzar les reformes anteriors. Aquest canvi va sorgir arran de la dimissió de Azaña al juny de 1933. Es va dir: "Ara que us vingui a donar de menjar la REP".

Les polítiques conservadores van incloure:

• Reducció de la pressió educativa.
• Paralització dels estatuts d'autonomia.
• Dotació de pressupost a la religió.
• Frenada de les reformes agràries al camp.
• Amnistia als militars implicats en el cop de Sanjurjo.

Els socialistes, anarquistes i comunistes es van oposar, provocant vagues i moviments socials. A Catalunya, hi va haver problemes amb la qüestió rabassaire, ja que la llei de contractes de conreu (que atorgava la terra automàticament als pagesos que l'haguessin treballat durant 18 anys) va ser paralitzada per inconstitucionalitat.

Revolució d'Octubre de 1934

L'entrada de membres de la CEDA al govern va ser percebuda com una provocació i un intent de feixistització. A Astúries, els miners es van revoltar i van prendre casernes. Franco va ser enviat per sufocar la revolta, que va comportar una dura repressió i una campanya internacional de solidaritat.

A Catalunya, la revolta va tenir un caire més polític amb la proclamació de la República Catalana dins d'un marc federal espanyol. No obstant això, la rebel·lió va ser sufocada amb la declaració de l'estat de guerra i l'ocupació del Palau de la Generalitat pel general Batet. Es van empresonar Azaña, Largo Caballero i 3.500 persones més.

Crisi del Bienni Conservador

La crisi va venir provocada per les polítiques que feien retrocedir els avenços: retorn dels jesuïtes, frenada de l'Estatut, entrada de la CEDA, nomenament de Franco com a cap militar, i Gil Robles com a ministre de Guerra.

A més, el juliol de 1935 es va restringir l'Estatut, es van retirar terres i es va eliminar el divorci amb la reforma legal. A això s'hi van sumar escàndols com l'Estraperlo (suborns al règim a canvi de concessions de casinos) i l'afer Nombela (escàndol financer relacionat amb vaixells). Aquests fets van provocar la dimissió del govern i que Alcalá Zamora convoqués eleccions.

Triomf del Front Popular

La campanya electoral va estar molt radicalitzada. A Catalunya, el candidat d'Unió de Front d'Esquerres (que agrupava Unió de Rabassaires, socialistes, nacionals, ERC, republicans, comunistes i el suport, tot i ser apolítics, de la CNT) tenia com a programa:

• Recuperar l'autonomia i millorar l'Estatut.
• Amnistia per als presos.
• Millora de la Generalitat.
• Lleis de conreus més favorables.

El Front Popular (esquerres a Espanya: IR, PSOE, UGT) tenia un programa similar: atur i augment de l'ensenyament. El Front Popular va moderar el seu discurs per atreure el centre, mentre que les dretes (amb Calvo Sotelo) van optar per la violència.

Hi va haver una alta participació: FP (257 diputats), FN (139 diputats), Centre (57 diputats), tot i que les lleis electorals van ser qüestionades per la similitud de vots.

Un cop guanyades les eleccions, es va decretar l'amnistia, es va reprendre la reforma agrària, es va readmetre els acomiadats i es van potenciar les autonomies. Es va intentar traslladar militars a diferents punts per evitar revoltes, malgrat les sublevacions de Mola i Sanjurjo.

A Catalunya, Companys va tornar i hi va haver menys tensió que a la resta d'Espanya. No obstant això, a Espanya la tensió va augmentar i la Falange va reaccionar per l'empresonament de Primo de Rivera, mentre que les esquerres impulsaven vagues i els anarquistes, la revolució.