Segona República Espanyola: Proclamació i Desenvolupament

Eleccions municipals: 41-50 capitals de província

Eisbar-Guipuscoa. Govern provisional proclama la Segona República Espanyola el 14 d'abril. Eleccions a Corts Constituents el 28 de juny. Lluís Companys, cap de llista d'ERC, proclama la República. Francesc Macià, màxim dirigent d'ERC, proclama la República Catalana integrada en una federació de repúbliques ibèriques. Concessió d'un règim d'autonomia, espera l'estat fins a la constitució. Eleccions el 28 de juny: 279/464 diputats - 70% participació. Coalició d'esquerres. Cap de Govern: Zamora, comissió elabora projecte de constitució (aprovada per 368 vots) (debats, desembre): caràcter progressista i democràtic. Tots els poders emanen del poble. Estat integral + autonomies (descentralització). Poder legislatiu - Corts, poder executiu - Govern (representant institucional), poder judicial - jutges independents. (treball obligació social, laic, vot dones a partir de 23 anys, matrimoni civil i divorci) President de la República: Zamora, cap de Govern Azaña.

Ref. religiosa

Limitar influència església, supressió pressupost clero, no podien ensenyar, llei de congregacions (maig 1933), posava límits a les possessions de la comunitat religiosa i possibilitava ser dissolta si suposava perill per l'estat. Jesuïtes, avalots incendis edificis, Vidal i Barraquer, cardenal de Segura i el bisbe de Victòria.

Ref. Exèrcit

Professional i democràtic. Refusar efectius, abolir furs especials dels militars, que es sotmetin al poder civil. Llei de retir de l'oficialitat (1931), els oficials havien de prometre la seva adhesió a la República o podien retirar-se amb el sou íntegre si volien. Supressió de rangs tradicionals, nombre d'unitats i oficials, clausura de l'Acadèmia General Militar de Saragossa, propensos al colpisme. Crea la Guàrdia d'Assalt, força d'ordre públic fidel a la República. Reducció pressupost dificultava la modernització, africanistes ho reben com una agressió a la tradició militar. La dreta aprofita anima revolta militar.

Ref. Agrària

Fi al latifundisme i millorar condicions de vida dels jornalers. 1/2 població activa treballava en l'agricultura (8,5M, 2M eren jornalers). Decrets: prohibir rescindir els contractes d'arrendament, jornada laboral de 8 hores, salaris mínims. Llei de reforma agrària, setembre 1932, modernitzar l'agricultura millorar situació social, expropiació sense indemnitzar de les terres d'una part de la noblesa/les conreades, eres expropiades indemnitzant els propietaris. Institut de Reforma Agrària, pressupost anual per a la indemnització i facilitava l'assentament de famílies pageses. Resultats mínims, poca expropiació. Lentitud de la llei, dificultats, complexitats burocràtiques, manca de pressupost destinat a la indemnització i la resistència dels propietaris que obstaculitzaven el compliment -> tensió social.

Ref. Estat centralista

Concedir institucions pròpies a les regions històriques, Generalitat de Catalunya (abril 1931) i l'aprovació de l'estatut d'autonomia del 1932. País Basc, PNB i Carlins van redactar projecte d'estatut (Estatut d'Estella). Aprovació retardada per les esquerres que creien que era confessional, poc democràtic i incompatible amb la Constitució. PNB es converteix més centralista i les Corts aproven l'estatut d'autonomia d'octubre 1936. Es constitueix govern basc, Lehendakari Antonio de Aguirre, republicans d'esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes. Galícia, consciència nacional no tan forta i no era la força política hegemònica. Juny 1936 plebiscit projecte d'estatut mai aprovat per la guerra.

Ref. Educació

Liberal i laica, dret educació a tota la població, escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta, església fora. Increment 50% pressupost, creen 10000 escoles i 7000 places professors. Republicans volien millorar el nivell cultural; missions pedagògiques, ambulants estudiants, intel·lectuals i mestres, amb biblioteques, cinema, teatre, cors a zones rurals. La Barraca, grup teatral Lorca, grup representatiu, projecte de difusió cultural.

Ref. Laboral

Largo Caballero des del Ministeri de Treball va aprovar la llei de contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva, llei de jurats mixtos poder arbitratge vinculant en cas de desacord. Augment salaris, 7 dies vacances pagades, creació assegurances socials, setmana laboral de 40 hores.

Catalunya Autònoma

Generalitat queda en mans de republicans i catalanistes d'esquerres i competències de les 4 diputacions provincials. Elaborar projecte d'estatut d'autonomia: defineix el marc institucional de l'autonomia catalana i les competències. Assemblea de representants per elegir una diputació provisional que nomenava la comissió que redactaria l'estatut. 46 membres, presidida per Jaume Carner, Santuari de Núria, 20 de juny 1931. Caràcter federal, la sobirania residia a Catalunya, català llengua oficial, possibilitat de federació dels països de parla catalana, establia atribucions del poder de la República i de la Generalitat a Catalunya. Competències exclusives en ensenyament, cultura, dret civil, policia, tribunals de justícia, règim municipal... Finançament disposava impostos de la gestió impostos directes i administració gestionava els indirectes. Aprovat per plebiscit popular, 2 d'agost. 99% votants i 75% cens. Dones no podien votar, document 400000 signatures.

Eleccions 28 de juny, guanya Esquerra Republicana, molta gent s'uneix a aquest partit, que és el de l'estatut de Núria. 18 d'agost 1931, Francesc Macià entre l'estat a les Corts de Madrid, perquè fos sotmès a aprovació i discussió. Maig 1932, autonomia moderada (govern central), autonomia àmplia (parlamentaris catalans), Espanya unitària (oposició de dretes). Azaña a favor del text, el setembre 1932 va ser aprovat l'estatut d'autonomia. Presentava diferències amb l'estatut de Núria: conserva institucions com el parlament o la Generalitat, català i castellà llengües oficials, competències de la Generalitat van ser retallades, compartides amb l'estat central; competències plenes al dret civil i el règim administratiu, Tribunal de Cassació de Catalunya, conflictes Espanya-Catalunya -> Tribunal de Garanties Constitucionals.

Eleccions Catalunya novembre 1932, guanya Esquerra Republicana vers la Lliga (56 escons de 85). 13 desembre Lluís Companys nomenat president del Parlament, 14 desembre Francesc Macià nomenat president de la Generalitat, govern amb consellers del seu partit, juny 1933 aprova l'estatut interior de Catalunya, regula el desenvolupament de les institucions.

Govern provisional: abril 1931 i novembre 1932. Govern autonòmic: novembre 1932 fins a octubre 1934.