Segona República Espanyola: Pactes, Reformes i Crisi (1930-1936)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,72 KB
La Transició a la República i el Govern Provisional
Després de la dimissió de Primo de Rivera (28 de gener de 1930), es va forjar una nova aliança política.
Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930)
En aquest pacte es van integrar, a més dels republicans d'arreu de l'Estat, republicans catalans i monàrquics. Els signants van acordar:
- La supressió de la monarquia.
- La proclamació de la República.
- La creació d'un govern provisional, encarregat d'aprovar una Constitució i un Estatut d'Autonomia per a Catalunya.
El PSOE i la CNT també van donar suport al pacte.
El 14 de febrer es va nomenar president Juan Bautista Aznar, el qual va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril. Els resultats van ser afavorables als republicans.
El 14 d'abril es va constituir un Govern Provisional de la República, presidit per Niceto Alcalá Zamora. Alfons XIII va marxar a l'exili.
Bienni Reformador (1931-1933)
Govern Provisional
A Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya va ser el partit líder. S'aconseguí l'Estatut d'Autonomia.
Les primeres mesures del Govern Provisional van ser:
- Camp: Es va decretar la jornada de 8 hores i l'obligació de donar prioritat als jornalers d'un municipi per treballar a les finques del seu terme.
- Educació: Creació d'escoles, noves places de mestres i biblioteques.
- Exèrcit: Possibilitat de jubilació i reducció del nombre de comandaments.
- Església: Es va produir una greu crema de convents a Madrid l'11 de maig.
Constitució Republicana de 1931
Les Corts van encarregar-se de redactar una nova constitució que es va aprovar el 9 de desembre de 1931. Aquesta nova constitució va reflectir els valors laics i esquerrans, l'aconfessionalitat de l'Estat, els drets dels ciutadans i la possibilitat d'autonomia.
El Govern Constitucional (Desembre 1931 - Novembre 1933)
Niceto Alcalá Zamora va encarregar el govern a Manuel Azaña.
Llei de la Reforma Agrària
Moltes hectàrees de terra van quedar a disposició de l'Estat, però la distribució de la propietat va ser lenta. Durant aquest període, la República es va veure trasbalsada per l'agitació del camp andalús i l'aixecament anarquista de l'Alt Llobregat.
L'Autonomia de Catalunya
El govern de la República Catalana, presidit per Francesc Macià, només va durar del 14 al 18 d'abril del 1931. L'endemà van arribar tres ministres del Govern Provisional de la República, i els dirigents nacionalistes catalans van haver de renunciar a la sobirania nacional i a l'Estat federal.
Estatut d'Autonomia de Núria
Es van reunir a Núria i van enllestir un avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Va ser aprovat pels catalans en un referèndum (2 d'agost de 1931).
L'Estatut proclamava el dret a l'autodeterminació, defensava l'estructura de l'Estat espanyol i definia el Principat com un estat autònom dins la República Espanyola. Recollia la possibilitat d'agregació de nous territoris i la defensa de la llengua catalana.
Al 1932 va començar a les Corts espanyoles la discussió de l'Estatut. Es van llançar atacs duríssims i intenses campanyes anticatalanistes. El text definitiu va quedar molt retallat respecte a l'original.
Bienni Conservador (Novembre 1933 - Febrer 1936)
La Dreta al Poder
El govern de Manuel Azaña va caure al setembre de 1933 com a conseqüència de les desavinences polítiques entre els partits que li donaven suport, a propòsit dels fets de Casas Viejas. Alcalá Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al 19 de novembre.
La dreta espanyola es distingia en les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) i la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA).
El resultat de les eleccions del 33 va ser favorable a les candidatures de dreta i de centre, i va suposar la derrota per a les esquerres. A Catalunya va guanyar la coalició encapçalada per La Lliga. El president de la República va encarregar la formació de govern a Alejandro Lerroux, el nou executiu va tenir el suport de la CEDA.
La Revolució d'Octubre del 1934
Pocs mesos després del triomf de la dreta, sectors del PSOE i de la UGT van preparar una insurrecció armada que havia d'anar acompanyada d'una vaga general.
Context Europeu
Ascens de Hitler i persecució als socialistes a Àustria.
El motiu justificat d'aquesta revolta va ser l'entrada de membres de la CEDA als governs de Lerroux. La UGT va convocar una vaga general a la qual la CNT no es va afegir.
La insurrecció només va triomfar dues setmanes a Astúries. La revolta asturiana va ser durament reprimida per l'Exèrcit d'Àfrica, comandat per Franco.
Catalunya i el Sis d'Octubre
Després de la mort de Macià (1933), Lluís Companys va ser elegit president de la Generalitat. La Lliga va abandonar la cambra catalana en desacord amb la política que s'hi feia.
L'any 1934 es van aprovar al Parlament català nombroses lleis. El govern de la República, a instàncies de La Lliga, les va anul·lar al·legant la incompetència del Parlament català per legislar en matèria social. Els diputats d'Esquerra Republicana van abandonar el Congrés dels Diputats com a protesta.
La vaga general declarada el 5 d'octubre i l'entrada de tres ministres de la CEDA al govern de Lerroux un dia després van provocar també la reacció del president Companys. El 6 d'octubre va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola de manera unilateral.
L'Estatut d'Autonomia va ser suspès i el govern de la Generalitat va quedar empresonat.
L'Obra de Govern de la Generalitat (1931-1934)
Es va impulsar la creació dels serveis d'estadística i de les caixes de dipòsit. En matèria agrícola es van impulsar les cooperatives.
En reforma social, es va crear l'Institut contra l'Atur, el Consell del Treball i els serveis d'assistència i previsió social.
En el camp sanitari es va reorganitzar el sistema d'atenció primària, es van construir nous hospitals i es van fer campanyes de vacunació.
En ensenyament i cultura es van construir escoles i centres d'ensenyament secundari i professional. Es va aprovar legislació favorable a la millora de la condició de la dona.