La Segona República Espanyola: Etapa curta i inestable

Etapa curta i inestable on es manifesten totes les tensions acumulades durant la Restauració. Primer cop que s'instaura a Espanya un règim democràtic estable i això fa que accedeixin al poder grups socials que estaven exclosos.

Davant la II república hi han quatre grups; Govern provisional, bienni progressista, bienni conservador i front popular.

Govern Provisional (Abr 31- Des 31)

El 12 d'abril de 1931 se celebren eleccions municipals en les quals les candidatures republicanes guanyen a les grans ciutats. Davant d'aquests resultats, el rei marxa a l'exili el 14 d'abril del 31 i es proclama la república des de els ajuntaments.

A Madrid, es consistueix un govern provisional integrat pels partits que havien signat el pacte de Sant Sebastià presidit per Alcalà Zamora.

A Barcelona, Lluís Companys proclama la república des del balcó de l'ajuntament després de la victòria de l'ERC a les eleccions municipals.

Després de la proclamació de Lluís Companys, Francesc Macià proclamarà la república catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Davant d'aquesta proclamació, el govern provisional envia tres ministres a negociar amb Macià. Les primeres tasques del govern provisional seran: Llibertats polítiques i sindicals, amnistia dels presos polítics, convocatòria d'eleccions a corts constituients que se celebren al juny del 1931. Les eleccions són guanyades per republicans d'esquerres i els socialestes. Fet que donarà un caràcter progressista a la constitució, que serà aprovada el desembre del 1931.

Característiques:

• Forma de govern: República. El cap d'estat és el president de la república, amb una funció representativa.
• Separació de poders:
  • Legislatiu: Congrès, elegit per sufragi universal.
  • Executiu: Govern i president del govern elegit pel congrès.
  • Judicial: Jutges independents.
• Sobirania popular.
• Organització territorial: Estat Integral.

Partits polítics i sindicals (1931-1936)

Dretes:

Defensa del sistema capitalista, de la propietat privada, etc. Estat confesional catòlic. Estat centralista. Feixistes, alfonsins, carlins, centre-dretes.

Esquerres:

Defensa dels treballadors. Estat laic. Estat autonòmic/descentralitzat. Submissió de l'exèrcit al poder civil. PSOE, ERC, PSUC, POUM.

Bienni Progressista (Des 31-Nov 33)

Després de l'aprovació de la constitució, s'inicia el Bienni Progressista, en el qual trobem un govern de coalició entre republicans d'esquerres i socialistes. El president del govern era Manuel Azaña i el president de la república era Alcalà Zamora. El govern, iniciarà una política reformista per transformar i modernitzar el país:

• Reforma Liberal: Impulsada per Largo Caballero que intentarà millorar les condicions laborals dels treballadors. No aconsegueix aturar la conflictivitat social.
• Reforma Religiosa: Procès de desplaçament de la religió en l'àmbit privat que defensa un estat laic. L'esglèsia es posicionarà contra la República.
• Reforma Militar: Executada per Manuel Azaña amb l'objectiu de modernitzar l'exèrcit i sometre'l al poder civil. Aquestes mesures provoquen una reacció de l'exèrcit la qual protagonitzarà un cop d'Estat liderat per Sanjurjo a l'agost del 32, que acaba fracassant.
• Reforma Agrària: Voluntat de millorar l'agricultura acabant amb el latifundisme i reduïnt la desigualtat. Això provocarà una forta conflictivitat al camp entre els grans propietaris que es negaran a ser expropiats i donaran suport als moviments de dretes i antirrepublicans.
• Reforma Territorial: Construcció d'un estat regional que dona resposta a les demandes d'autogovern de les nacionalitats històriques.
• Reforma Cultural i Educativa: Educació com a dret social, educació laica i coeducació, creació de biblioteques ambulants i missions pedagògiques.