La Segona República Espanyola: Eleccions i Constitució de 1931
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,49 KB
Eleccions i govern provisional
El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals a Espanya, les quals van tenir una elevada participació. Una bona part de l'electorat havia optat per un canvi de règim.
El 14 d'abril es va proclamar la República i Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i va abandonar el país. A Madrid es va constituir un govern provisional que va proclamar la Segona República. Aquest govern va convocar immediatament eleccions a Corts Constituents.
A Catalunya, la Lliga va perdre la supremacia i el gran vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya. Francesc Macià va proclamar la República Catalana. La iniciativa dels dirigents catalans va provocar un conflicte amb el govern provisional, que hauria de ser resolt per la Constitució. Una comissió va demanar a Macià que sotmetés la seva decisió sobre l'estructura de l'Estat a la futura decisió de les Corts Constituents, a canvi de la concessió immediata d'un règim d'autonomia.
Constitució de 1931
Les eleccions generals del 28 de juny van tenir una participació molt alta i la victòria va ser per a la coalició d'esquerres. Els diputats electes van formar les noves Corts Constituents, que van ratificar Niceto Alcalá-Zamora com a cap de govern. Les Corts van nomenar immediatament una comissió encarregada d'elaborar un projecte de Constitució, que finalment va ser aprovat.
Característiques de la Constitució
La Constitució tenia un fort caràcter democràtic i progressista:
- L'Estat es configurava de manera integral.
- El poder legislatiu residia en les Corts.
- El poder judicial es confiava a uns jutges independents.
La Constitució incloïa una àmplia declaració de drets i llibertats i mostrava preocupació pels temes socials. Garantia la igualtat absoluta davant la llei, l'educació, la feina i la no discriminació. Establia el vot des dels 23 anys i, per primera vegada, concedia el sufragi a les dones. Afirmava la laïcitat de l'Estat i reconeixia el matrimoni civil i el divorci.
La Constitució no va aconseguir el consens de totes les forces polítiques. Les dretes es van manifestar en contra de la laïcitat i de la descentralització de l'Estat. L'aprovació dels articles referents a la religió va provocar la dimissió dels polítics catòlics del govern, fet que va portar Manuel Azaña a dirigir el govern i Alcalá-Zamora a la presidència de la República.