La Segona República Espanyola: Crisi, Reformes i Conflictes

De la dictadura a la república -> El rei va encarregar la formació d’un nou govern al general Berenguer. Però al retorn al règim polític anterior a la dictadura va resultar impossible per tres raons fonamentals: els partits dinàstics havien perdut, durant la dictadura, l’estructura organitzativa i estaven desprestigiats, l’opinió pública urbana va identificar la figura del rei amb la del dictador i el feia responsable de la situació, les forces antdinàstiques van perdre una iniciativa unitària que culminà amb el pacte de Sant Sebastià. El 14 de febrer Berenguer va dimitir i va ser nomenat president del govern Aznar el qual va convocat eleccions municipals

L’economia i la societat -> la dècada de 1930 va ser una època de crisi econòmica, marcada per la gran depressió iniciada als Estats Units l’any 1929. Com a conseqüència d’aquesta crisi exterior, l’economia espanyola va patir les conseqüències d’un descens de les exportacions, bàsicament pels productes agrícoles i minerals... La crisi comportà també la desaparició del corrent migratori del exterior. Durant la segona República es va intentar canalitzar el pluralisme de la societat, però no es va aconseguir evitar un xoc de mentalitats que va resultar impossible de consensuar. D’una banda la República va aixecar espectatives desmesurades entre els sectors més desfavorits

El Bienni Reformador -> El govern de la República presidit per Zamora, convocà eleccions legislatives per al 28 de juny. Pel que fa al camp, el govern va decretar la jornada de vuit hores i l’obligació de donar prioritat als jornalers d’un municipi per treballar a les finques del seu terme, en l’educació van crear escoles i places noves per a mestres i en l’exèrcit es va oferir als generals, caps i oficials la possibilitat de jubilar-se amb el sou íntegre

La Constitució republicana -> les eleccions del 28 de juny van donar el triomf a les forces d’esquerra i de centre. També cal destacar la coalició liderada per esquerra republicana de Catalunya. Les corts sorgides de les eleccions del 28 de juny van encarregar-se de redactar una nova constitució, aquesta nova constitució va reflectir els valors laics i esquerrans

L’estatut d’autonomia -> l’estatut de Núria proclamava el dret de Catalunya a l’autodeterminació, defensava l’estructura de l’estat espanyol com a federació de tots els pobles hispànics, i definia el Principat com un estat autònom dins de la República Espanyola. El 6 de maig de 1932 va començar a les corts espanyoles la discussió de l’estatut. La tramitació va ser intencionadament lenta, i durant aquest temps els partits dretans i alguns sectors minoritaris dels mateixos partits que integraven el govern d’Azaña llançaren atacs duríssims contra l’estatut

El món obrer -> la classe obrera catalana votava majoritàriament l’esquerra republicana de Catalunya, però s’organitzava sindicalment a través de la CNT. Les dues faccions tenien punts de vista diferents respecte l’actuació política, els primers eren partidaris de combinar l’estratègia revolucionària i els segons consideraven el règim republicà com a mera continuació d’un sistema monàrquic

El Bienni Conservador -> Durant el Bienni reformador, la dreta espanyola va tenir temps de reorganitzar-se. Dins dels seus rengles, s’hi distingien dos grups. Un s’oposava obertament al règim republicà i era integrat pels monàrquics, l’altre acceptaven la república per transformar-la en sentit dretà i no es pronunciava obertament

La revolució d’octubre de 1934 -> el PSOE i la UGT van preparar una insurrecció armada que havia d’anar acompanyada d’una vaga general. La iniciativa va ser de Largo Caballero, el motiu amb que es va justificar l’esclat de la revolta va ser l’entrada de membres de la CEDA al govern de Lerroux

Catalunya i el sis d’octubre -> El 1933 Companys va ser elegit president de la Generalitat, Catalunya vivia en aquell moment una situació de tensió social, tant al camp, amb el conflicte entre els rebassaires i els propietaris, com a la indústria, amb l’aixecament anarquista de l’Alt Llobregat. Durant l’any 1934 es van aprovar al parlament català nombroses lleis progressistes, entre les quals hi havia la llei de contractes de conreu amb què es pretenia impedir que els rebassaires fossin expulsats de les terres que conreaven.

L’obra de govern de la Generalitat -> l’obra de govern va constituir el repte més important de la Generalitat republicana. Els ciutadans que havien votat la república i l’autonomia esperaven de la nova situació política una millora de les seves condicions de vida

Les eleccions de 1936 -> Arran de la profunda crisi de l’octubre de 1934, els governs de centredreta van quedar relativament erosionats des del punt de vista polític. El setembre de 1935, el govern de Lerroux es va veure obligat a dimitir com a conseqüència de l’escàndol de corrupció de l’estraperlo. Els governs que el van succeir van ser breus, a causa de la manca de consens entre les forces parlamentàries. Davant d’aquesta situació política, el president de la república va dissoldre les corts i va convocar eleccions per el febrer de 1936. Aquestes eleccions van bipolaritzar l’opinió pública espanyola. L’esquerra s’hi va presentar unida en una coalició que, amb el nom de Front Popular aplegava des dels republicans als comunistes. A Catalunya també es va manifestar aquesta bipolarització: d’una banda, el Front d’Esquerres, organitzat al voltant d’Esquerra Republicana de Catalunya i, de l’altra, el Front Català d’Ordre, estructurat a l’entorn de la Lliga Catalana.