Segona República Espanyola i Autonomia de Catalunya: Anàlisi

Discurs de la Proclamació de la República Catalana

a) c) Expliqueu el paràgraf següent: Cal que l'alumnat expliqui la crida que fa Macià a la resta de pobles d'Espanya i del món en demanda de solidaritat i l'oferta que fa de contribució a la pau mundial des d'un punt de vista sobirà de Catalunya.

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions:

a) Expliqueu l'adveniment de la República a Catalunya, la Generalitat provisional, les principals forces polítiques catalanes així com l'elaboració, aprovació i característiques de l'Estatut. Cal que l'alumnat expliqui els antecedents de la proclamació de la República, les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, els resultats d'aquestes eleccions a Catalunya, la victòria d'ERC, les dues proclamacions de la República a Barcelona per part de Companys i de Macià, el viatge dels ministres del Govern Provisional i l'establiment de la Generalitat. Ha d'explicar igualment quines eren les principals forces polítiques catalanes així com el procés d'aprovació de l'Estatut.

El moviment fracassà i on reeixí -Catalunya i Astúries- fou aixafat per l'exèrcit.

c) Expliqueu dues de les idees principals contingudes a la font. Les idees que l'alumnat ha d'explicar seran puntuades amb 0,50 punts cadascuna i poden fer referència a l'acusació d'amenaça a la pervivència dels ideals republicans; a l'assumpció d'un nou poder per part de la Generalitat; a la proclamació de l'Estat Català dins la República Federal; o al basament a Catalunya del govern provisional d'aquesta República Federal.

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues opcions:

a) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels fets d'octubre de 1934 a Catalunya i les seves conseqüències sobre l'autonomia fins a l'esclat de la Guerra Civil. El redactat de l'alumnat s'hauria de referir i explicar la política contrareformista dels governs radicals des de novembre de 1933, a la situació de la CEDA, que no participava en el govern tot i haver estat la força més votada, a com les pressions del seu líder Gil-Robles portaren el 3 d'octubre de 1934 al nomenament de tres ministres en un gabinet presidit pel líder radical Lerroux, a com això fou vist per les esquerres com el senyal de l'inici de la fi de la República democràtica i a la crida a la vaga general, que fou seguida per la UGT i no per la CNT i per la proclamació per part del President Companys de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola; al fracàs de la vaga a Barcelona i les seves causes, a l'empresonament i condemna del govern de la Generalitat, a la destitució de molts alcaldes, a la creació del Consell de la Generalitat amb un governador general i a la suspensió de fet de l'autonomia fins a les eleccions generals de febrer de 1936.

fent esment a la Constitució, al procés d'elaboració i aprovació de l'Estatut de Núria i al debat de l'Estatut a les Corts, amb l'aprovació el setembre de 1932 i a les característiques d'aquest.

b) Expliqueu els principals esdeveniments de la vida política a Catalunya des de l'aprovació de l'Estatut fins a l'esclat de la Guerra Civil. Cal que l'alumnat expliqui la posada en marxa i funcionament de la Generalitat fins als fets d'octubre de 1934, el conflicte que suposà l'aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, amb les fortes tensions amb els propietaris agraris i les tensions entre el govern conservador de Madrid i el d'esquerres català; i els Fets d'Octubre de 1934, explicant-los; Cal que expliqui igualment la repressió posterior als Fets, amb la suspensió de l'Estatut i el judici contra el govern de la Generalitat. La victòria del Front d'Esquerres el febrer de 1936 i les tensions polítiques i socials a Catalunya fins l'esclat de la Guerra Civil.

Proclama del President Companys del 6 d'Octubre de 1934

a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. Cal que l'alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en una proclama o discurs del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys on trenca amb el govern central, proclama l'Estat Català dins d'una República Federal i on convida a l'establiment a Catalunya d'un govern provisional de l'esmentada República Federal.

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. Cal que l'alumnat contextualitzi el text l'octubre de 1934 com a part del moviment de protesta i rebel·lió en contra del nomenament d'un nou govern central produïda tres dies abans i on per primera vegada es donava entrada, pel cap del consell de ministres i del Partit Radical A.Lerroux, a ministres de la CEDA, tres en concret.

b) Expliqueu l'adveniment de la República a Catalunya, l'Estatut, els fets fonamentals de la vida política catalana entre 1931 i els fets d'octubre de 1934, no comenteu aquests darrers. L'alumnat hauria de fer esment als antecedents de la proclamació de la República, a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, als resultats d'aquestes eleccions a Catalunya, a la victòria d'ERC, a les dues proclamacions de la República a Barcelona per part de Companys i de Macià, al viatge dels ministres del Govern Provisional i l'establiment de la Generalitat. Hauria igualment d'explicar el procés d'aprovació de l'Estatut fent esment a la Constitució, al procés d'elaboració i aprovació de l'Estatut de Núria i al debat de l'Estatut a les Corts, amb l'aprovació el setembre de 1932; a la posada en marxa i funcionament de la Generalitat fins als fets d'octubre de 1934, fent referència específica a la labor cultural i d'ensenyament, entre d'altres, i tractant del conflicte que suposà l'aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, amb les fortes tensions que provocà amb els propietaris agraris i el conflicte d'inconstitucionalitat, i posterior nova aprovació de la llei pel Parlament.

propaganda del referèndum del 2 d'agost del 31 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia que mostra cartells de caire polític reproduïda d’un llibre d’història, en concret cartells que demanen la participació en el referèndum de l’Estatut del 2 d’agost de 1931.

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. Cal que l’alumnat contextualitzi la font en els primers mesos de la II República a Catalunya, quan després d’haver-se elaborat un projecte d’Estatut (el denominat de Núria), es sotmeté a referèndum del poble de Catalunya, resultant aprovat per amplíssima majoria. Posteriorment al referèndum, la nova Constitució republicana reconegué el dret a la l’autonomia regional i l’any següent, 1932, s’aprovà l’Estatut d’Autonomia, modificant-se l’aprovat en referèndum.

c) Expliqueu la consigna que apareix a la font: “Fa mig segle que els nostres avis i pares començaren la lluita per l’Autonomia de Catalunya. Nosaltres hem d’acabar-la amb la victòria votant l’Estatut de Catalunya”. Cal que alumnat faci referència al caràcter de l’Estatut en tant que culminació d’unes reivindicacions per l’autonomia iniciades en l’últim quart del segle XIX.

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues opcions:

a) Expliqueu l’obra de govern de la Generalitat fins al 1936. El redactat de l’alumnat hauria d’explicar l’obra de govern i legislativa de la Generalitat referida al foment de l’ensenyament primari i secundari i al moviment de renovació pedagògica, a la creació de la Universitat Autònoma, a la creació del Consell del Treball, d’organismes d’assistència social i de foment agrari i a la Llei de Contractes de Conreu de 1934 que venia a resoldre el principal conflicte agrari, així com el conflicte que es produí arran de la declaració de la seva inconstitucionalitat i nova aprovació pel Parlament i entrada en vigor el 1936 després de la suspensió de l’Estatut arran dels Fets d’Octubre de 1934.

b) Expliqueu les causes i desenvolupament dels Fets d’octubre de 1934 a Catalunya i les conseqüències que van tenir fins al 1936. El redactat de l’alumnat hauria d’explicar les causes, desenvolupament i conseqüències per a l’autonomia de Catalunya dels Fets d’octubre de 1934. Entre les primeres cal destacar el progressiu enrariment de la situació política arran de la victòria de les dretes en les eleccions espanyoles de novembre de 1933, el conflicte amb la Llei de Contractes de Conreu i l’accés de ministres de la CEDA al govern central. L’explicació del desenvolupament hauria d’incloure els Fets en sí, la proclamació del president Companys i el sufocament dels mateixos, així com l’explicació del que suposà la suspensió de l’Estatut, processament i empresonament del govern, i posterior restabliment de l’Estatut i del govern arran de la victòria del Frente Popular i del Front d’Esquerres a les eleccions de febrer de 1936.

Articles Constitució del 1931

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0,50) Cal que l'alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en document públic de caràcter jurídico-polític, una Constitució, la de la II República, de 1931 (0,25 punts) de la qual se'n reprodueixen l'article primer i tercer, referits a la definició del tipus d'Estat i símbols, i el tercer, referit a la inexistència de religió oficial (0,25 punts).

b) Contextualitzeu històricament la font. (0,75 punts) Cal que l'alumnat situï la Constitució de 1931 després de les eleccions a diputats a Corts del mes de juny d'aquell any i com la principal de les realitzacions de les Corts del primer bienni del nou règim (0,75 punts).

c) Comenteu breument els articles primer i tercer. Cal que l'alumne destaqui la definició que la República fa d'ella mateixa, la seva definició en tant que Estat integral, la definició d'una bandera específica i la no existència de cap religió oficial.

Pregunta 2

a) Expliqueu les circumstàncies de la proclamació de la Segona República, identifiqueu alguns dels dirigents polítics del període i comenteu els aspectes més rellevants de la Constitució de 1931. Cal que l'alumne es refereixi a l'adveniment de la República en el context d'unes eleccions municipals el 12 d'abril de 1931, a les proclamacions de la República a diversos indrets del país, a l'abandó del país del rei, a la formació d'un govern provisional i a la proclamació de la República catalana a Barcelona i posteriors negociacions que portaren a l'establiment de la Generalitat. S'hauria de fer referència a Alcalá Zamora, Azaña, Macià i Companys, entre d'altres (0,75 punts); s'hauria de destacar la definició que fa la República d'ella mateixa a l'article 1er destacant els seus aspectes socialitzants, l'existència d'una sola cambra al Parlament, la figura del President de la República, la definició com a Estat integral i la possibilitat d'existència de regions autònomes, la importància dels drets individuals i els articles referits a l'Església Catòlica, entre d'altres.

b) Expliqueu l'acció reformista dels governs del bienni d'esquerres 1931-1933. L'alumne hauria de fer referència als decrets de reforma laboral i llei de términos municipales de 1931, la llei Azaña de reforma militar de 1931 (0,75 punts); a la llei de Reforma Agrària de 1932 i a l'impuls de l'ensenyament i de la cultura, amb la creació d'escoles i institucions educatives.

Resultats a Catalunya de les Eleccions al Congrés dels Diputats de la República del 16 de febrer del 1936

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. Cal que l'alumnat identifiqui la font com un quadre extret d'un llibre d'història on es reflecteixen els resultats de les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 especificant les cinc circumscripcions catalanes de les dues grans candidatures (Front d'Esquerres i Front Català d'Ordre), amb expressió del tant per cent de vots i de diputats obtinguts per cada una d'elles.

b) Contextualitzeu històricament les dades contingudes a la font, del 16 de febrer de 1936. Cal que l'alumnat situï les eleccions del 16 de febrer de 1936 en tant que les últimes de tipus legislatiu que es donaren durant la Segona República (1931-1936) amb el panorama polític dividit en dos blocs irreconciliables, abans de la Guerra Civil, i en destaqui la importància cabdal que tingueren després de la Revolució i els Fets d'Octubre de 1934 i en funció dels seus resultats ja que, en possibilitar l'accés al poder de les candidatures del Frente Popular, encaminaren sectors de la dreta i l'ultradreta i sectors de l'exèrcit cap a l'intent de cop d'Estat.

c) Comenteu les dades contingudes en la font. Cal que l'alumnat destaqui en la seva resposta l'ampli marge d'avantatge en el nombre de vots obtingut pel Front d'Esquerres a les dues circumscripcions de Barcelona, i, per contra, la distància menys gran a Lleida; cal comentar igualment la diferència de nombre de diputats obtinguts, que no es correspon amb la proporcionalitat dels vots en ser el sistema electoral de la República de tipus majoritari i no proporcional.

Pregunta 2

a) Expliqueu l'adveniment de la República a Catalunya, la Generalitat provisional i la seva actuació i el debat, aprovació i característiques de l'Estatut de 1932. L'explicació de l'alumnat hauria de comprendre les eleccions d'abril de 1931 a Catalunya, l'establiment de la Generalitat provisional, l'elaboració i aprovació de l'Estat de Núria; seguidament, hauria de caracteritzar i explicar l'Estatut de 1932, fent referència a la definició de Catalunya en tant que regió autònoma, amb dues llengües oficials, manteniment de la Generalitat, creació del Parlament, algunes competències sobre tribunals de justícia, creació del Tribunal de Cassació, competències de la Generalitat sobre ordre públic i seguretat interior, possibilitat de crear centres d'ensenyament propis, sobre ret civil català, entre d'altres.

b) Expliqueu les causes i desenvolupament dels Fets d'Octubre de 1934 i l'evolució de l'autonomia de Catalunya des d'aleshores fins al juliol de 1936. L'explicació de l'alumnat hauria de referir-se a les causes, desenvolupament i conseqüències per a l'autonomia de Catalunya dels Fets d'Octubre de 1934. Entre les primeres caldria destacar el progressiu enrariment de la situació política arran de la victòria de les dretes en les eleccions espanyoles de novembre de 1933, el conflicte amb la Llei de Contracte de Conreu i l'accés de ministres de la CEDA al govern central. L'explicació del desenvolupament hauria d'incloure els Fets en sí, la proclamació del president Companys i el sufocament dels mateixos, així com l'explicació del que suposà la suspensió de l'Estatut, processament i empresonament del govern i posterior restabliment de l'Estatut i del govern arran de la victòria del Frente Popular i del Front d'Esquerres a les eleccions de febrer de 1936.

Exèrcit Espanyol: Nombre de Generals, Caps i Oficials

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. Cal que l'alumnat identifiqui la font com un quadre extret d'un llibre d'història (0,25 punts) on es mostren els nombres de generals, caps i oficials de l'exèrcit espanyol en dues dates diferents, 1931 i 1932.

b) Contextualitzeu històricament el contingut de la font. Cal que l'alumnat contextualitzi les dades contingudes al quadre en el marc de les primeres mesures reformistes adoptades per la República, en concret dins la reforma militar d'Azaña (1931-1932), que contenia un decret de retirs voluntaris que provocà la reducció que palesen les dades del quadre.

c) Deduïu de la font l'abast del canvi d'efectius militars. Cal que l'alumnat destaqui les importants reduccions, gairebé de dos terços, del nombre de generals, coronels i tinent coronels; la molt més acusada d'alferes; la més moderada de comandants i capitans; i la més escassa del nombre de tinents.

Pregunta 2

a) Expliqueu dues de les reformes del primer Bienni de la Segona República. El redactat de l'alumnat ha de resultar de l'opció per dues del conjunt de les reformes del primer Bienni (reforma militar, la territorial -Estatut-, l'agrària, la laboral, la religiosa i educativa) i explicar què van ser i quins van ser llurs resultats.

b) Expliqueu el denominat Bienni Negre, els esdeveniments més destacats que s'hi donaren i llurs conseqüències. (1,50 punts). El redactat de l'alumnat hauria d'explicar les eleccions de novembre de 1933, la formació del govern Lerroux, l'exclusió inicial de la CEDA, l'aturada de les reformes del primer Bienni i el conflicte amb la Llei de Contractes de Conreu catalana; hauria igualment d'explicar les causes i desenvolupament de la Revolució i dels Fets d'Octubre de 1934, així com llurs conseqüències al conjunt de l'Estat i a Catalunya; així com l'obra de govern del govern central durant 1935; finalment, hauria d'explicar la crisi del Partit Radical i les seves causes i la convocatòria de noves eleccions legislatives pel febrer de 1936.

1) Citeu les principals idees del text i situeu-les en el seu context històric. [1 punt] Cal que l’alumnat resumeixi amb paraules pròpies els tres objectius que es proposava la reforma agrària: solucionar l’atur agrari, redistribuir la propietat de la terra i la racionalització dels conreus i que les situï en el context del bienni d’esquerres o azañista de la segona República espanyola.

2) Comenteu el fragment següent: «Ya sabemos que este problema, como el religioso, tenía que levantar tempestades sobre los hombres que los impulsaran. Este es el sino de los hombres que asisten a los inicios de un cambio de régimen». Expliqueu en què va consistir i quina oposició va tenir la reforma agrària del primer bienni republicà. L’alumnat ha de comentar el fragment amb les seves pròpies paraules i relacionar la reforma agrària i la qüestió religiosa com dos dels aspectes que van provocar l’animadversió dels sectors socials més conservadors cap a la República. També ha d’explicar la polèmica entre els laïcistes i els partidaris de la confessionalitat catòlica d’Espanya, durant la segona República (especialment durant la discussió de la Constitució de la República de 1931) Quant a l’oposició a la reforma agrària, l’alumnat ha d’explicar la gran oposició amb què va ser rebuda aquesta llei pels propietaris agrícoles i com la timidesa i lentitud amb què va ser aplicada va defraudar als anarquistes que optaren per l’ocupació de terres i per les insurreccions armades. Es valorarà positivament quan expliquin els motius del Govern republicà per a impulsar la reforma agrària, i els seus objectius bàsics (redistribució de la propietat i millor aprofitament agrari) i les seves mesures principals (expropiació sense indemnització de les terres dels Grandes de Espanya i amb indemnització de la gran propietat o de les terres mal conreades, protecció dels arrendataris i dels camperols sense terra...).

3) Expliqueu les etapes i els principals esdeveniments de la Segona República espanyola (1931-1936). L’alumnat ha de dividir el període en etapes: el Govern provisional, el bienni d’esquerres o azañista, el bienni conservador o radical-cedista, i el Govern del front popular. Es valorarà positivament que es descrigui les principals característiques de cada etapa, les forces polítiques predominants i els principals protagonistes polítics (Niceto Alcalá-Zamora, Manuel Azaña, Alejandro Lerroux, Gil Robles, entre d’altres).

Quant els principals esdeveniments haurien d’explicar l’elaboració de la Constitució de 1931, amb les disputes entre els laïcistes i els partidaris de la confessionalitat catòlica d’Espanya o el sufragi femení; les principals reformes del primer bienni, especialment la reforma agrària i la descentralització d’Espanya amb el debat de l’Estatut d’autonomia català; la revolució d’Astúries i els fets d’octubre de 1934 a Barcelona (la detenció del Govern de la Generalitat presidit per Companys i la suspensió de l’autogovern català); les eleccions de 1936 amb la victòria del Front Popular i l’inici de la Guerra Civil. No és imprescindible que l’alumnat citi tots els esdeveniments anotats a la pauta per respondre correctament la pregunta.

2) Comenteu el fragment següent: «Ya sabemos que este problema, como el religioso, tenía que levantar tempestades sobre los hombres que los impulsaran. Este es el sino de los hombres que asisten a los inicios de un cambio de régimen». Expliqueu en què va consistir i quina oposició va tenir la reforma agrària del primer bienni republicà. L’alumnat ha de comentar el fragment amb les seves pròpies paraules i relacionar la reforma agrària i la qüestió religiosa com dos dels aspectes que van provocar l’animadversió dels sectors socials més conservadors cap a la República. També ha d’explicar la polèmica entre els laïcistes i els partidaris de la confessionalitat catòlica d’Espanya, durant la segona República (especialment durant la discussió de la Constitució de la República de 1931) Quant a l’oposició a la reforma agrària, l’alumnat ha d’explicar la gran oposició amb què va ser rebuda aquesta llei pels propietaris agrícoles i com la timidesa i lentitud amb què va ser aplicada va defraudar als anarquistes que optaren per l’ocupació de terres i per les insurreccions armades. Es valorarà positivament quan expliquin els motius del Govern republicà per a impulsar la reforma agrària, i els seus objectius bàsics (redistribució de la propietat i millor aprofitament agrari) i les seves mesures principals (expropiació sense indemnització de les terres dels Grandes de Espanya i amb indemnització de la gran propietat o de les terres mal conreades, protecció dels arrendataris i dels camperols sense terra...).

3) Expliqueu les etapes i els principals esdeveniments de la Segona República espanyola (1931-1936). L’alumnat ha de dividir el període en etapes: el Govern provisional, el bienni d’esquerres o azañista, el bienni conservador o radical-cedista, i el Govern del front popular. Es valorarà positivament que es descrigui les principals característiques de cada etapa, les forces polítiques predominants i els principals protagonistes polítics (Niceto Alcalá-Zamora, Manuel Azaña, Alejandro Lerroux, Gil Robles, entre d’altres). Quant els principals esdeveniments haurien d’explicar l’elaboració de la Constitució de 1931, amb les disputes entre els laïcistes i els partidaris de la confessionalitat catòlica d’Espanya o el sufragi femení; les principals reformes del primer bienni, especialment la reforma agrària i la descentralització d’Espanya amb el debat de l’Estatut d’autonomia català; la revolució d’Astúries i els fets d’octubre de 1934 a Barcelona (la detenció del Govern de la Generalitat presidit per Companys i la suspensió de l’autogovern català); les eleccions de 1936 amb la victòria del Front Popular i l’inici de la Guerra Civil. No és imprescindible que l’alumnat citi tots els esdeveniments anotats a la pauta per respondre correctament la pregunta.