Primera República Espanyola: Auge i Caiguda
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,31 KB
La Primera República Espanyola (1873-1874)
Despotisme il·lustrat: Sistema polític que neix de l’aplicació de les idees il·lustrades per part d’alguns monarques absoluts. Els reis volien que la societat evolucionés, però dirigint ells el procés i sense la participació dels ciutadans en el poder polític.
Milícia nacional: Unitats armades al marge de l’exèrcit creades per la Cort de Cadis per defensar el liberalisme.
Cantonalisme: Sistema polític que propugnava la divisió de l’estat en cantons independents. Aquest terme s’utilitzava per expressar l’excessiu relaxament del poder central d’un estat.
Regència: Govern d’un estat durant la minoria d’edat, l’absència o la incapacitat del rei legítim.
Federalisme: Sistema polític en el qual les funcions del govern estan repartides entre un poder central i un grup d'estats associats.
Proclamació de la Primera República
La proclamació de la Primera República va ser la sortida més fàcil davant la renúncia d’Amadeu de Savoia. Les Corts van sotmetre a votació la proclamació de la República, aprovada l’11 de febrer del 1873 i dirigida per Estanislau Figueras. Gran part de la cambra era monàrquica, que donà el seu vot republicà per organitzar una estratègia per al retorn dels Borbó. D’aquesta manera, la República va néixer amb poques possibilitats d’èxit. La República va ser rebuda amb entusiasme pels sectors més populars. A Catalunya, es van generalitzar ràpidament les reivindicacions, a l'igual que a Andalusia, amb l’ampli moviment insurreccional que pretenia donar solució al problema crònic de la fam de terres de la pagesia. El 8 de març del 1873, Catalunya es proclama Estat Català dins la República. Tanmateix, els dirigents republicans van respectar la legalitat i van reprimir les revoltes populars. Pacificat el panorama, es van convocar les eleccions a Corts Constituents. Les eleccions, celebrades el 10 de maig, van ser guanyades pels republicans federals, sense participació dels carlins.
Intent d'instaurar una República Federal
El 7 de juny del 1873 es va proclamar la República Democràtica Federal, a mans de Figueres, però va dimitir als pocs dies i el càrrec va passar a Francesc Pi i Maragall.
Projecte de Constitució Federal
La Constitució Republicana Federal del 1873 seguia la línia de la Constitució del 1869. La República constaria d’un president i dues cambres, el Senat i el Congrés. Declarava la llibertat de culte i la separació de l’Església i de l’Estat. S’hi va establir una nació espanyola formada per disset estats, entre els quals hi havia Cuba. Plantejava un Estat no centralista i recollia tradicions regionalistes.
Conflictes armats
La Primera República va haver d’enfrontar-se a greus problemes com la insurrecció carlina. Alguns èxits militars de les tropes governamentals van impedir l’extensió del conflicte a les ciutats, però es va prolongar fins al 1876. La guerra a Cuba va continuar.
La insurrecció cantonal
A l’esclat de la insurrecció carlina i a la guerra de Cuba, es va complicar el panorama. El cantonalisme fou una barreja de les aspiracions autonomistes propiciades pels republicans federals amb les aspiracions de revolució social inspirades pels internacionalistes. La proclamació dels cantons independents va ser la conseqüència d’aplicar l’estructura federal des de baix, impulsada pel desig d’avançar en les reformes socials. El president Pi i Maragall va dimitir i va ser substituït per Nicolás Salmerón, que va donar per acabada la política de negociació amb els cantons i va iniciar una acció militar contra el moviment cantonalista. L’exèrcit va presentar-se com l’única força capaç de contenir la revolució social, però no comptava amb el suport de la major part de l’exèrcit. Salmerón va dimitir i la presidència va recaure en Emilio Castelar, conservador en qüestions socials i que s’entenia millor amb l’exèrcit. A partir d’aquest moment, la República es va desplaçar progressivament cap a la dreta. Castelar va aconseguir poders plens de les Corts per reorganitzar l’exèrcit, obtenir un crèdit i governar amb el Parlament tancat, fins al gener del 1874.
La fi de l'experiència republicana
Castelar comptava amb poc suport de les Corts, va suspendre les sessions parlamentàries i va governar de manera autoritària, atorgant àmplies atribucions als caps militars perquè mantinguessin l’ordre públic. El desembre de 1874, els diputats van plantejar una moció de censura al govern Castelar per forçar-ne la dimissió i per tornar al règim republicà inicial. El 3 de gener de 1874 es van obrir les Corts i Castelar va ser derrotat. Manuel Pavía va exigir la dissolució de les Corts republicanes. Els diputats s’hi van resistir, però amb forces de la Guàrdia Civil, van abandonar la cambra. Als mesos, el general Serrano va intentar establir un règim de caràcter conservador, però això suposava el retorn d’Alfons XII. El 29 de desembre del 1874 es va proclamar rei d’Espanya Alfons XII. Alfons va signar el Manifest de Sandhurst, que sintetitzava el programa de la nova monarquia Alfonsina.