La Segona República Espanyola (1931-1936): Reformes i Conflictes

Proclamació de la Segona República Espanyola

Les eleccions municipals de 1931 van suposar un canvi radical en la situació política espanyola. El triomf de les candidatures republicanes a les grans ciutats va evidenciar el rebuig a la monarquia i el desig d'implantar la República. El 14 d'abril, a Eibar, es va proclamar la República, i ràpidament moltes altres ciutats van seguir el seu exemple, amb manifestacions pacífiques de suport. Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i es va exiliar el mateix dia 14.

El Govern Provisional

Els representants dels partits del Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional de la República, format per republicans, socialistes i regionalistes. Des del Ministeri de Governació, van proclamar la II República Espanyola.

Les primeres accions del govern provisional van ser:

• Convocar eleccions a Corts Constituents.
• Amnistia als presos polítics.
• Establiment del seu propi estatut jurídic.
• Proclamació de llibertats polítiques i sindicals.
• Designació d'alts càrrecs.

Més tard, es van dur a terme accions d'urgència relacionades amb l'exèrcit, els pagesos i la crisi econòmica. El problema més greu dels primers dies va ser la situació a Catalunya, on Francesc Macià (ERC) va proclamar la República Catalana dins d'una suposada Federació Ibèrica. Això contravenia els acords de Sant Sebastià, que determinaven que fos la Constitució la que definís el nou tipus d'Estat. Els dirigents republicans van fer recapitular Macià en oferir-li un govern provisional autonòmic (la Generalitat), acord que Alcalà Zamora va ratificar més tard.

La Constitució de 1931

A les eleccions a Corts Constituents, la conjunció republicanosocialista va obtenir una gran victòria. Les Corts van crear una comissió per elaborar un projecte de Constitució, que va resultar ser bastant avançada, de caràcter democràtic i progressista.

Característiques principals:

• República de treballadors en llibertat i justícia.
• Estat integral compatible amb l'autonomia dels municipis i les regions.
• Divisió de poders:
  • Legislatiu: Corts (una sola cambra).
  • Executiu: Consell de Ministres, cap de govern i president de la República.
  • Judicial: jutges independents.
• Declaració de drets i llibertats amplis: igualtat absoluta.
• Sufragi universal per a tots els majors de 23 anys (les dones poden votar).
• Declaració de laïcitat de l'Estat: cap religió oficial, reconeixement del divorci i el matrimoni civil.

La Conjuntura Econòmica dels Anys 30

La proclamació de la República va generar esperances de canvi en la distribució de la renda i la riquesa, però també desconfiança entre els propietaris de la terra i els empresaris.

Les Repercussions de la Crisi Internacional

La República va coincidir amb la depressió econòmica mundial iniciada amb l'ensorrament de la Borsa de Nova York el 1929. La crisi no va afectar gaire l'economia espanyola a causa de l'escàs pes del comerç exterior. No obstant això, va afectar el sector agrícola d'exportació i el dels minerals i els seus derivats. A partir de 1933 es van reduir les exportacions, tot i que en menor mesura que en altres països.

Les Dificultats Internes de l'Economia

L'efecte immediat va ser un empitjorament de les expectatives empresarials pel temor sobre l'evolució econòmica i el triomf republicà, fet que va provocar l'ensorrament de la inversió privada.

L'Economia Catalana

El sector primari va continuar perdent població a causa de les dificultats per renovar-se. La indústria tradicional es va transformar: el tèxtil es va estancar, però van aparèixer noves activitats més diversificades i noves fonts d'energia (electricitat i petroli). La crisi econòmica va comportar un augment de la inflació, fet que va anul·lar moltes millores salarials, i l'atur va esdevenir un greu problema. El 1931 va fer fallida el Banc de Catalunya, i Barcelona va perdre la primera plaça bancària d'Espanya en favor de Madrid i Bilbao, deixant Catalunya sense sistema financer propi.

La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia

La Generalitat Provisional i l'Estatut de Núria

Les eleccions de 1931 van suposar un tomb espectacular en el teixit social i polític, amb un gran suport al republicanisme d'esquerres i un gir en el catalanisme. La Lliga va perdre la supremacia en favor d'ERC.

Lluís Companys va proclamar la República Espanyola des de l'Ajuntament de Barcelona, i Francesc Macià va proclamar la República Catalana des de la Generalitat, reclamant la sobirania a Catalunya. Després de negociacions amb el govern provisional, es va desproclamar l'Estat Català i es va formar un govern provisional (esquerres, republicans i catalanistes) que prendria el nom de Generalitat, una institució medieval. La seva tasca principal era elaborar l'Estatut.

Una comissió d'experts reunida a Núria va redactar un avantprojecte el 1931. Aquest text va ser aprovat pel govern català, ajuntaments, col·lectius (incloses les dones) i la majoria dels ciutadans en referèndum (99% del 75% d'electors).

L'Estatut de Núria era ambiciós, no marxista i amb voluntat de consens:

• La sobirania resideix en el poble de Catalunya i la República té caràcter federal.
• Catalunya és un Estat autònom dins la República Espanyola.
• El català és la llengua oficial.
• Possibilitat de federació dels països catalans.
• Estableix el poder de la República i la Generalitat a Catalunya en àmbits com ensenyament, cultura, policia, sanitat, obres públiques, justícia i impostos.

L'Estatut d'Autonomia del 1932

El 1931, a les eleccions generals a Corts Constituents, ERC va triomfar i va defensar la seva posició respecte a l'Estatut. Macià va presentar l'Estatut a les Corts de Madrid, on els sectors de la dreta van alçar-se en boicots, manifestacions i mítings. La Constitució impedia federar regions, imposava l'oficialitat del castellà i retallava competències. El debat d'aprovació va ser llarg i difícil.

Hi havia tres postures:

• Govern central: cedir una autonomia moderada.
• Representants catalans: autonomia àmplia.
• Oposició: Espanya unitària.

Finalment, la posició decidida del cap de govern, Manuel Azaña, i la situació arran del cop d'estat de Sanjurjo el 1932 van influir positivament en l'aprovació de l'Estatut el mateix any.

El text definitiu tenia moltes diferències amb el text de Núria:

• Catalunya: regió autònoma dins d'Espanya, amb Parlament i govern de la Generalitat.
• Català: cooficial.
• Competències retallades i compartides amb l'Estat.
• Atribucions importants en ordre públic, justícia, dret civil català i règim administratiu (Tribunal de Cassació de Catalunya).

Les Forces Polítiques a la Catalunya Republicana

Durant l'etapa republicana, hi va haver una nova estructura dels partits polítics a Catalunya, amb un enorme pes dels partits catalanistes (ERC i la Lliga), en part a causa de la falta d'un partit obrer com el PSOE i el caràcter apolític de la CNT. Els partits de centre estatals, com el Partit Radical, van tenir poc relleu, i les opcions centristes catalanes, com Acció Catalana Republicana o Unió Democràtica de Catalunya, van tenir poca importància.

La Lliga, tot i ser de dretes, va acceptar la legalitat republicana i va formar una plataforma política d'àmbit català de caire conservador, amb el suport d'industrials i propietaris agraris. El 1933 va passar a dir-se Lliga Catalana.

ERC, nascuda el 1931, va esdevenir la força hegemònica a Catalunya durant la República, gràcies al seu programa avançat i al carisma dels seus dirigents. Va rebre el suport de la petita burgesia, la pagesia i el proletariat urbà.

El marxisme català estava fragmentat en diverses organitzacions:

• Socialistes: Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE.
• Comunistes: Bloc Obrer i Camperol, Partit Comunista de Catalunya i Esquerra Comunista.

El 1935, el Bloc Obrer i Camperol i l'Esquerra Comunista van formar el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). El 1936, els altres grups van formar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

L'Obra de la Generalitat Republicana

L'aprovació de l'Estatut va acabar amb la Generalitat provisional i es van convocar eleccions al Parlament el 1932. ERC va ser la gran triomfadora, i la Lliga, la principal opositora. Companys va ser president del Parlament, i Macià, president de la Generalitat fins a la seva mort el Nadal de 1933.

Macià va formar govern amb consellers del seu partit. Les actuacions econòmiques van incloure la creació dels serveis d'estadística i les Caixes de Dipòsits. En agricultura, es van crear cooperatives i centres d'experimentació. En seguretat social, es van crear l'Institut contra l'Atur i el Consell de Treball. En ensenyament i cultura, es van crear escoles i universitats (com la Universitat Autònoma de Barcelona), es van introduir millores laborals i salarials, la coeducació i les colònies d'estiu, i es van crear biblioteques populars, arxius i museus. També es va dur a terme la normalització del català, amb el diccionari de Pompeu Fabra.

El Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Govern presidit per Manuel Azaña amb el suport dels republicans d'esquerres i els socialistes. Van dur a terme reformes per modernitzar i democratitzar l'Estat.

Reforma Militar

Volien un exèrcit professional i democràtic, i calia reduir els efectius (hi havia 1 oficial per cada 3 soldats). Van promulgar la Llei de Retir de l'Oficialitat, que obligava tots els oficials a prometre la seva adhesió al règim republicà, però també els donava la possibilitat de retirar-se amb els sous íntegres. Es van suprimir càrrecs, es va reduir el nombre d'unitats d'oficials i es va tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa. Les regions militars van ser substituïdes per 8 Divisions orgàniques, van desaparèixer les Capitanies Generals i es van dissoldre els Tribunals d'Honor i el Consell de Justícia Militar, així com la premsa destinada només a l'exèrcit. Posteriorment, es va crear la Guàrdia d'Assalt, una força d'ordre públic de fidelitat republicana.

Reforma Religiosa

Es va limitar la influència de l'Església, amb la laïcització i la retallada de la preeminència catòlica. Es va establir la no confessionalitat de l'Estat, la llibertat de culte, la supressió del pressupost de culte i clergat, i es van acceptar el matrimoni civil i el divorci. El temor als ordes religiosos va portar a la dissolució de l'orde dels jesuïtes i a la nacionalització dels seus béns. El procés es va completar amb la Llei de Congregacions (1933), que limitava la possessió de béns als ordes religiosos i preveia la seva dissolució en cas que l'Estat perillés. Part dels sectors catòlics van considerar aquesta llei com una agressió a la religió, ja que es retallaven privilegis de l'Església. Hi va haver crema de convents, i aquests sectors van iniciar campanyes antirepublicanes, com la del cardenal Segura.

Obra Educativa i Cultural

L'ensenyament va esdevenir una prioritat, amb l'objectiu de promoure una educació liberal, laica i fer de l'Estat el garant del dret a l'educació. El pressupost d'educació es va ampliar un 50%, amb més escoles i més mestres. Es va intentar acabar amb l'hegemonia de l'ensenyament religiós i es va adoptar un model d'escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta. Amb el suport d'intel·lectuals, es van promoure campanyes culturals, com les Missions Pedagògiques, grups ambulants que potenciaven la cultura popular pels pobles.

Reformes Laborals i Conflictivitat Obrera

Es va aprovar la Llei de Contractes de Treball, que regulava la negociació col·lectiva, i la Llei de Jurats Mixtos, que reconeixia el poder d'arbitratge en cas de desacord entre patrons i obrers. Es van crear assegurances socials i es va reduir la jornada laboral dels treballadors del camp, fet que va indignar els patrons. Es va reforçar el paper dels sindicats agrícoles.

El Bienni Conservador (1933-1936)

Les esquerres van caure a causa del descontentament dels obrers i els agraris i el rearmament ideològic de la dreta. Azaña va dimitir i Alcalà Zamora va convocar eleccions, que va guanyar la dreta.

La Reorganització de la Dreta

Els sectors perjudicats pels republicans (Església, propietaris de terres, organitzacions patronals) es van reorganitzar al voltant de noves organitzacions feixistes i autoritàries i dels partits monàrquics.

• Els vells monàrquics van crear Acción Española.
• La CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), partit de la dreta catòlica tradicional (1932), dirigit per José María Gil Robles.
• Els alfonsins van fundar Renovación Española (1933), liderat per Calvo Sotelo, que defensaven un cop d'Estat.
• Els carlins van fundar Comunión Tradicionalista i van unir les forces monàrquiques amb els alfonsins.
• De caire nacionalsocialista i feixista van sorgir les JONS (Juntas Ofensivas Nacional Sindicalistas) i Falange Española (1933), fundada per José Antonio Primo de Rivera (fill del dictador). Falange era antidemocràtica, inspirada en el nacionalisme italià i defensora dels grups paramilitars per enfrontar-se amb els militants d'esquerra.
• El 1933 es va fundar la UME (Unión Militar Española), una organització clandestina de militars de dreta que va tenir una participació activa en el cop d'Estat del 1936.

Les Eleccions del 1933 i el Gir de la Dreta

Les eleccions de 1933 van suposar una victòria del centredreta, un punt d'inflexió i el desmantellament de l'obra reformista. Els dos partits principals van ser el Partit Radical de Lerroux, que havia perdut el caràcter populista i havia adoptat posicions conservadores, i la CEDA de Gil Robles.

El nou govern, presidit per Lerroux amb el suport d'altres forces (poca CEDA), va frenar la reforma agrària, va atorgar un pressupost de culte i clergat i va intentar signar un concordat amb la Santa Seu per contrarestar la reforma religiosa. A l'exèrcit no es van tirar enrere les reformes ja iniciades, però es va aprovar una amnistia per als militars que havien col·laborat amb Sanjurjo el 1932 i amb la dictadura de Primo de Rivera. En educació, es van mantenir les reformes, però es va reduir el pressupost. El govern es va enemistar amb els nacionalistes bascos i va paralitzar la discussió al Parlament del projecte d'Estatut d'Autonomia basc impulsat pel PNB.

Aquestes reformes van provocar la radicalització del PSOE i la UGT. Francisco Largo Caballero (esquerrà d'UGT) va decidir no col·laborar amb les forces burgeses i propiciava la revolució social. El sector més moderat, liderat per Prieto, defensava la necessitat de col·laborar amb els republicans per estabilitzar la República i aprofundir en el procés reformista. El sector radical del PSOE i els anarquistes van declarar la guerra contra el nou govern, amb vagues i conflictes. Al seu torn, la CEDA va endurir les seves posicions i va forçar Lerroux fins que va entrar al govern.

Catalunya: el Conflicte Rabassaire

El govern de la Generalitat va continuar en mans de l'esquerra, fet que va provocar enfrontaments amb el govern central. El 1931, el govern volia afavorir els pagesos i rabassaires, agrupats en la Unió de Rabassaires (organització d'ERC), reduint un 50% les rendes que havien de pagar als propietaris, agrupats en l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que van protestar.

El 1934, el govern va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que permetia als pagesos accedir a la propietat de les terres que treballaven, pagant als propietaris uns preus. Els propietaris van cercar el suport de la Lliga, que va denunciar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals. Aquest tribunal va anul·lar els efectes de la llei, però el govern de la Generalitat no va acceptar l'anul·lació i va tornar a aprovar una llei idèntica. Això va evidenciar les diferències entre la Generalitat i Madrid. Va ser el primer cop que un partit català demanava arbitratge a Madrid.

La Revolució d'Octubre de 1934

Amb l'entrada de membres de la CEDA al govern, per iniciativa ugetista, van començar les vagues a les grans ciutats, que van fracassar per la mala coordinació. El govern va declarar l'estat de guerra. A Astúries hi va haver una revolució social (anarquistes, socialistes i comunistes). Els miners van assetjar Oviedo i van formar patrulles disposades a defensar la revolució i a enfrontar-se amb les forces de l'ordre. L'Estat va enviar una legió sota el comandament de Franco, que va dur a terme una dura repressió.

A Catalunya, Lluís Companys va proclamar la República Catalana dins de la República Federal Espanyola. La revolta va ser sufocada amb la declaració de l'estat de guerra i amb l'ocupació del Palau de la Generalitat per l'exèrcit de Batet. Azaña, Companys i el seu govern, i Largo Caballero van ser empresonats. Es va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu, molts rabassaires van ser detinguts i els pagesos es van veure obligats a pagar les rendes.