La segona república i la Catalunya autonoma

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,89 KB

 

La segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)


1.1 Les eleccions i el govern provisional


El 12 d’Abril de 1931 es van celebrar les eleccions municipals. Els partits s’havien coalitzat en el Pacte de San Sebastià (republicans,, socialistes i nacionalistes) es van imposar en 41 de les 50 capitals i a la majoria dels nuclis industrials. El 14 d’Abril a Eibar van ser el primers en proclamar la República i Alfons XIII va abandonar el país. A Madrid es va programar un govern provisional i la Segona República Espanyola. El govern provisional va convocar immediatament eleccions el 28 de juny i va prendre un seguit de disposicions d’urgència: la concessió d’una amnistia general per als presos polítics, la proclamació de les llibertats polítiques i sindicals i mesures per protegir els pagesos expulsats de les terres per no haver pagat les rendes. A Catalunya va vèncer Esquerra Republicana de Catalunya on Lluís Companys era el cap de llista i va proclamar la República. Francesc Macià va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. Una comissió del govern provisional va viatjar a Barcelona per demanar a Macià que sotmetés la seva decisió sobre l’estructura de l’Estat a la futura decisió de les Corts constituents, a canvi de la concessió immediata d’un règim d’autonomia. Per signar aquest acord amb Macià, Niceto Alcalá Zamora es traslladà a Barcelona el 21 d’Abril.

1.2 La constitució del 1931

El 28 de juny van tenir una participació del 70,14% i la coalició d’esquerres va obtenir 279 diputats sobre 464. Van formar les noves corts constituents i el govern va quedar a les mans de la coalició vencedora, Niceto Alcalá Zamora com a cap de govern. La Constitució del 1931 tenia un caràcter democràtic i progressista. La Constitució declarava que tots els poder emanen del poble i establia els principis següents:
- L’Estat es configura de manera integral, però s’accepta la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions
- El poder legislatiu resideix en les Corts. L’executiu recau en el govern, format per ministres i el cap del govern i el president de la República. El poder judicial es confia a uns jutges independents.
La Constitució incloïa declaració de drets i llibertats. Garantia la igualtat absoluta davant la llei, l’educació, la feina i la no discriminació per raons d’origen, de sexe o de riquesa. Establia el vot des dels 23 anys i concedia el sufragi a les dones. També es declarava laic i reconeixia el matrimoni civil i el divorci. Les dretes es van manifestar en contra de la laïcitat i de la descentralització de l’Estat. L’aprovació va fer la dimissió dels polítics catòlics del govern.
1.3 A l’esquerra política va destacar la formació d’Izquierda Unida on va juntar amb Acción Republicana i Partit Republicà Socialista Radical. Tots dos partits eren republicans i tenien gran influència entre les classes mitjanes i populars. En l’àmbit gallec va destacar l’Organització Republicana Gallega Autònoma. El Partido Socialista Oberero Español tenia una influència notable entre els treballadors i agrupava dos corrents: un socialdemòcrata partidari de consolidar el règim republicà, i un altre revolucionari, que veia la República com un camí vers al socialisme. Més a l’esquerra estava el Partido Comunista de España. AL força sindical més important era la CNT de caire anarquista, tenia un fort arrelament a Catalunya.
Entre les formacions republicanes de centredreta troben el Partit Republicà Radical de Lerroux i la Derecha Liberal Republicana. Aquests dos grups anaven contra les reformes republicanes. Els partits conservadors i catòlics es van esfondrar després de la proclamació de la República. Només van sobreviure una petita part de grups, com el Partido Agrario , el Partido Liberal Demòcrata i Acción Española. El gran partit de la dreta catòlica va ser la Confederación Española de Derechas Autónomas(CEDA), que defensava els interessos dels grans propietaris agraris i de l’Església. Al País Basc els conservadors estaven representats pel Partit Nacionalista Basc(PNB). També hi havia grups monàrquics com Renovación Española que defensava la necessitat de liquidar el nou règim republicà. Per part dels carlins estava Comuníó Tradicionalista. Per part dels feixistes estava la Junta de Ofensiva Nacional-Sindicalista(JONS). Aquest es va fusionar amb Falange Española, dirigit per Primo de Rivera.
Les dues forces majoritàries a Catalunya eren la Lliga Regionalista(dretes) i Esquerra Catalana(esquerres). Després la lliga va adoptar el nom de Lliga Catalana. Esquerra Republicana de Catalunya va ser el partit hegemònic de Catalunya, agrupava sectors nacionalistes radicals(Estat Català de Francesc Macià), republicans històrics i petites formacions republicanes i nacionalistes. Els seu programa va atreure la petita burgesia, la pagesia i obrers industrials. Tenia una gran força electoral. Els partits marxistes a Catalunya estaven representats per dos grups   socialistes i quatre grups comunistes, tots amb poca militància. Es va constituir el Partit Obrer d’Unificació Marxista i també es va formar el Partit Socialista Unificat de Catalunya.  

3.1 La generalitat provisional i l’Estatut de Núria


Amb el govern provisional ven fer un govern autonòmic amb el nom de Generalitat de Catalunya. Aquests van elaborar l’Estatut d’Autonomia al santuari de Núria el 20 de juny del 1931 L’Estatut de Núria partia del fet que la República havia de tenir un caràcter federal i que la sobirania residia en el poble de Catalunya. Es definia estat autònom dins de la República Espanyola, declarava el català llengua oficial a Catalunya, acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana i establia les atribucions del poder de la República i de la Generalitat a Catalunya. La Generalitat assumia competències exclusives en l’ensenyament, la cultura, l’ordre públic... Per al finançament autonòmic la Generalitat disposava de la gestió dels impostos directes, mentre que els indirectes eren gestionats per l’Administració central. L’Estatut de Núria va sr aprovat amb el 99% dels votants i un 75% del cens.

3.2 L’Estatut d’Autonomia del 1932


Les eleccions generals a les Corts constituents van ser el 28 de juny del 1931 i van donar el triomf a Esquerra Republicana. El 1931 Francesc Macià va presentar l’Estatut a les corts

 


de Madrid. Alguns sectors, especialment de la dreta, s’alçaren contra l’Estatut de Núria. Van organitzar mítings manifestos i boicots.
Els debats parlamentaris van començar al mes de maig del 1932. En la discussió s’hi van manifestar tres posicions ben definides: la del govern central, partidari de concedir a Catalunya una autonomia moderada; la de tots els parlamentaris catalans, que van fer un front comú per reclamar una autonomia àmplia; i la de l’oposició de dretes, que defensava una Espanya unitària. Manuel Azaña es va mostrar a favor del text i va tenir una gran importància en el resultat del tràmit parlamentari. Hi va influir també la situació creada arran de l’intent de cop d’Estat de dretes protagonitzat pel general Sanjurjo l’Agost del 1932. La proposta va ser acceptada el 9 de Setembre del 1932. El text definitiu presentava diferències amb l’Estatut de Núria, s’hi conservaven les institucions bàsiques. Catalunya es constituïa regió autònoma dins l’Estat espanyol i tant el català com el castellà eren declarats llengües oficials; les competències de la Generalitat van ser retallades i la majoria van passar a ser compartides amb l’Estat central; les atribucions més importants eren en ordre públic i administració de justícia, s’obtenien plenes competències respecte al dret civil català i al règim administratiu i es creava el Tribunal de Cassació de Catalunya.

3.3 La Generalitat republicana


L’aprovació de l’Estatut va tancar l’etapa de la Generalitat provisional. Tot seguit, es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya per al 20 de Novembre del 1932. L’Esquerra Republicana va tornar a proclamar-se vencedora indiscutible. El 13 de Desembre Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament i el 14 Francesc Macià fou elegit president de la Generalitat, el dia de Nadal del 1933. El va succeir Lluís Companys que es va mantenir fins al 1940. Macià va elegir consellers pel seu partit.

3.4 La tasca del govern


El govern autonòmic només va durar des del Novembre del 1932 fins a l’Octubre   del 1934.
Pel que fa l’economia va crear serveis d’estadística. En l’agricultura la creació de cooperatives i de centre d’experimentació agrària i va combatre el problema pels pagesos arrendataris especialment dels rabassaires, agrupats en la Uníó de Rabassaires, organització propera a Esquerra Republicana. Es va aprovar una Reducció del 50% de les rendes que pagaven els rabassaires.
La política social, mitjançant la Llei de bases del 1934 es va traçar un programa d’acció per organitzar els serveis de Sanitat. Es va millorar doncs l’organització dels serveis d’assistència i previsió social.
L’ensenyament, es va fundar nombroses escoles i centres d’ensenyament secundari i professional, el més representatiu l’institut-Escola. També va donar autonomia a la Universitat de Barcelona. També s’organitzaren colònies d’estiu per a nens i s’amplià el nombre de biblioteques populars, d’arxius i de museus. La normativització i la normalització de la llengua catalana. El bilingüisme a les escoles primàries i el català va avançar en tots els nivells de l’ensenyament. Es van publicar 27 diaris en català. La nova divisió territorial va fer separar Catalunya en 38 comarques.

4.3 La reorganització de les dretes


Les reformes republicanes i la conflictivitat social van disgustar les elits econòmiques, socials i ideològiques. També alguns sectors de les classes mitjanes consideraven massa radicals els canvis proposats. Tots aquests grups es van anar organitzant al volant dels partits conservadors o de les noves organitzacions feixistes. El centredreta, anava al voltant del Partit Republicà de Lerroux, que va atreure grups d’empresaris, comerciants i propietaris que no s’oposaven tant a la República com al seu caràcter esquerrà. Al 1932 els sectors catòlics i conservadors es van mobilitzar molt activament contra la política social, religiosa i autonòmica dels governs d’esquerra. La Confederación Española de Derechas Autónomas, la CEDA, va ser creat l’any 1933. Van aparèixer la Renovación Española i grups feixistes com JONS i la Falange. Fent-se ressò aquest malestar, el general Sanjurjo va protagonitzar un cop d’Estat amb la pretensió de forçar el tomb de la República cap a la dreta. L’any 1933 es va crear la Uníón Militar Española, una organització clandestina de militars de dretes i antireformistes que havia de tenir una participació activa en el cop d’Estat del juliol del 1936.

5.1 Les eleccions del 1933: el govern de dretes


Es van celebrar el 18 de Novembre. Tot i que l’abstenció va ser força alta, van ser les primeres en què, en aplicació de la Constitució del 1931, les dones van votar. L’esquerra s’hi va presentar desunida. La dreta s’hi va presentar unida i organitzada. El resultat va ser la victòria. Va començar un període que fou anomenat Bienni Negre per les esquerres.

5.4 La revolució d’Octubre del 1934


La CEDA va reclamar a l’executiu una acció més contundent en matèria d’ordre pública. Lerroux va accedir a aquestes peticions i el 5 d’Octubre del 1934 va entrar la CEDA. L’esquerra va interpretar l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme. L’endemà de la formació del nou govern, la UGT i la CNT, van dur a terme una vaga general, però el moviment va fracassar. A Astúries els minaires van protagonitzar una revolució social, fruit de l’acord previ entrea narquistes, socialistes i comunistes. Van enfrontar-se amb les forces de l’ordre. La repressió va sor molt dura. A Catalunya la revolta va comptar amb el suport del president de la Generalitat, Lluís Companys. El 6 d’Octubre Companys va proclamar la República Catalana dintre de la República Federal Espanyola i organitzava una vaga general. El govern va declarar l’Estat de guerra a Catalunya fins que va ocupar el palau de la generalitat.

5.5 La crisi del segon bienni


José María Gil Robles ministre de la guerra, i Francisco Franco, cap de l’Estat Major. El juliol del 1935 la CEDA va presentar un projecte per modificar la Constitució que recollia la revisió de les autonomies, l’abolició del divorci i la negació de la possibilitat d’expropiar terres.
A Catalunya es va suspendre l’Estatut d’Autonomia i es va anul•lar la Llei de contractes de conreu; molts rabassaires van ser obligats a pagar la totalitat de les rendes, incloent-hi els endarreriments des del 1931. El 1935 va esclatar una forta crisi de govern. Es va veure afectat per un seguit d’escàndols de corrupció, com el cas de l’estraperlo. Els casos de malversació de fons per part de diferents polítics radicals. Els radicals de Lerroux havien perdut la legitimació per governar. Gil Robles va intentar que el nomenessin president del govern per poder aplicar sense entrebancs el programa del seu partit, però Alcalá Zamora s’hi va negar i va decidir convocar noves eleccions legislatives per al febrer del 1936

Entradas relacionadas: