Representació Processal i el Procurador a la LEC: Guia Completa

Representació Processal

La Llei d'Enjudiciament Civil dedica el capítol V del primer llibre a regular el que fins ara s'ha anomenat representació tècnica. Per a aquests efectes, diferencia clarament els aspectes següents: la intervenció de procurador, amb tots els detalls (necessitat o no de la seva intervenció, el poder i els seus tipus), els deures del procurador, la provisió de fons, la intervenció de l'advocat i la meritació d'honoraris.

Intervenció Preceptiva del Procurador i Excepcions

L'article 23 de la Llei d'Enjudiciament Civil parteix del principi general de la intervenció necessària de procurador: «La compareixença en judici es fa per mitjà d'un procurador que haurà de ser llicenciat en Dret, habilitat legalment per a actuar en el tribunal que conegui del judici.»

Amb tot, s'assenyalen algunes excepcions taxativament enumerades en el segon paràgraf del precepte. Els litigants poden comparèixer per si mateixos en els casos següents:

1. Judicis verbals, quan la quantia no excedeixi de 900 euros⁷¹, o processos monitoris, per a la petició inicial⁷².
2. Judicis universals, si la intervenció es limita a la compareixença i presentació de títols de crèdit o de drets, o a concórrer a juntes.
3. Incidents relatius a impugnació de resolucions en matèria d'assistència jurídica gratuïta i quan se sol·licitin mesures urgents abans del judici.

El Poder del Procurador

El poder, que s'ha d'atorgar al procurador d'acord amb l'article 24 (davant de notari o apud acta), ha d'acompanyar el primer escrit que presenti el procurador o fer-se al mateix temps que la primera actuació. Ha desaparegut el requisit de la validació.

El poder pot ser general⁷³ o especial, en els tres casos que s'enumeren en el segon apartat del precepte.

Cal poder especial per a:

1. La renúncia, la transacció, el desistiment, l'assentiment, la submissió a arbitratge i les manifestacions que puguin comportar sobreseïment del procés, per satisfacció extraprocessal o manca sobrevinguda d'objecte.
2. Exercitar les facultats que el poderdant hagi exclòs del poder general, sempre que no es tracti de matèria per a la qual s'exigeix legalment poder especial, i l'exclusió es consigni expressament i inequívoca.
3. Els altres casos en què ho exigeix la llei.

El poder constitueix un mandat representatiu clàssic que s'entén acceptat pel fet de fer-ne ús (article 26.1 en relació amb l'article 27 de la LEC, on s'estableix l'aplicació supletòria de les normes establertes en el Codi Civil per al contracte de mandat).

Representació, Deures i Provisió de Fons

La representació que confereix el poder s'indica en l'article 28, i se centra fonamentalment en la recepció de citacions a termini, citacions, requeriments i notificacions de tot tipus, fins a l'execució de sentència. Aquestes actuacions tenen una eficàcia semblant a les que es fan amb el poderdant, excepte els trasllats, citacions a termini i altres actuacions que la llei disposa que es duguin a terme en la persona del litigant⁷⁴.

La Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial, introdueix la possibilitat que el procurador legalment habilitat pugui comparèixer en qualsevol tipus de processos sense necessitat d'advocat, quan ho faci només per tal de sentir i rebre actes de comunicació i efectuar compareixences de caràcter no personal dels representats que hagin estat sol·licitats pel jutge, tribunal o secretari judicial. En fer aquests actes no pot formular cap sol·licitud. L'exercici simultani de les professions d'advocat i procurador dels tribunals és incompatible (art. 23.3 de la LEC).

La mateixa LEC preveu la instauració d'un servei de recepció de notificacions, organitzat pel Col·legi de Procuradors⁷⁵, per a facilitar i agilitar la important tasca representativa que la nova Llei d'Enjudiciament potencia clarament. Cal destacar la importància que el legislador atorga al trasllat de còpies i documents assenyalats en l'article 276 de la LEC.

Deures del Procurador

Un cop acceptat el mandat, l'article 26 de la LEC prescriu els següents deures del procurador:

1. Seguir l'assumpte, mentre no cessi en la seva representació per alguna de les causes expressades en l'article 30.
2. Transmetre a l'advocat els documents, els antecedents, les instruccions, etc.
3. Mantenir l'advocat i el poderdant al corrent del curs de l'assumpte.
4. Recollir de l'advocat que cessa les còpies d'escrits i documents.
5. Comunicar al tribunal la impossibilitat de complir alguna actuació encomanada.
6. Traslladar els escrits del seu poderdant i del seu lletrat als procuradors de les restants parts en la forma prevista en l'article 276.

A aquesta relació, molt semblant a la que contenia l'antic article 5 de la LEC 1881, s'afegeixen dues últimes comesses: d'una banda, pagar les despeses que es causin a instància seva, i una exclusió rellevant, el pagament dels honoraris d'advocats i perits, llevat que se li hagin lliurat els fons necessaris amb aquesta finalitat⁷⁶. D'altra banda, la Llei 13/2009 afegeix, com a deure, la realització dels actes de comunicació i altres actes de cooperació amb l'Administració de Justícia que el seu representat li sol·liciti, d'acord amb el previst en les lleis processals (art. 26.2.8è de la LEC).

Provisió de Fons al Procurador

En clara correlació amb aquests deures i derivat del contracte de mandat, el poderdant ha de proveir de fons el procurador⁷⁷.

En cas que no s'efectuï aquesta provisió, la mateixa LEC preveu una tramitació accelerada davant del mateix tribunal que coneix l'assumpte. En aquest cas, pel secretari judicial es trasllada al poderdant pel termini de deu dies i es resol mitjançant decret el que sigui procedent, i fixa, si escau, la quantitat que estimi necessària i el termini en què s'hagi de lliurar, sota prevenció de constrenyiment⁷⁸.

Si les despeses i els drets ja els ha suplert el procurador, s'ha de presentar davant del secretari judicial el compte detallat i justificat de les quantitats que reclami. El procediment, que substitueix el de compte jurat, es desenvolupa en l'article 34.2 (per al cas d'oposició) i en l'article 34.3 de la LEC (quan no hi ha oposició del poderdant).

Cessament del Procurador

Els quatre apartats de l'article 30.1 de la LEC preveuen els motius:

1. Revocació expressa o tàcita del poder, com consti a les actuacions.
2. Renúncia voluntària, cessament en l'exercici de la professió, o ser sancionat amb la suspensió en l'exercici d'aquesta professió, a partir de l'acreditació en les actuacions de les respectives circumstàncies.
3. Mort del poderdant o del procurador.
4. Separació del poderdant de la pretensió o l'oposició (segons la seva posició actora o demandada), o posar fi a l'assumpte o a l'acte per al qual es va atorgar el poder, si fos determinat per a ell.

La novetat, des del punt de vista del dret positiu, consisteix a incorporar l'àmplia doctrina jurisprudencial, conforme a la qual, si el poder el va atorgar el representant legal d'una persona jurídica, l'administrador d'una massa patrimonial o patrimoni separat, o la persona que conforme a la llei actuï en judici representant un ens sense personalitat, els canvis en la representació o administració d'aquestes persones no extingeixen el poder del procurador ni donen lloc a nova compareixença.