René Descartes: Filosofia Moderna, Mètode i Cogito

1. Importància filosòfica

René Descartes és considerat el pare de la filosofia moderna. Inicia aquesta etapa en sentit estricte perquè fa un trencament conscient amb la tradició anterior, especialment amb l'escolàstica medieval. A partir de Descartes, la filosofia ja no es fonamenta en l'autoritat, sinó en el pensament racional.

2. Context i aspectes significatius

Descartes, matemàtic rellevant i figura clau de la revolució científica dels segles XVI i XVII, va crear les coordenades cartesianes. El seu pensament es caracteritza per:

• Trencament amb l'acadèmia: Abandona el coneixement heretat per buscar un fonament sòlid.
• Giro epistemològic: Converteix el coneixement en el problema central, partint del pensament i no de les coses.
• Autoconsciència: El pensament s'examina a si mateix.

3. El dubte metòdic i el cogito

El dubte metòdic és una estratègia voluntària i provisional per trobar un coneixement indubtable. Els seus passos són:

• Dubte sensible: Els sentits ens enganyen (arguments de l'engany, la follia i el somni).
• Dubte racional: Fins i tot les matemàtiques podrien ser falses si la nostra naturalesa fos defectuosa.
• Geni maligne: Hipòtesi d'un ésser que ens enganya constantment, convertint l'existència del món en un problema metafísic.

Descobriment del cogito

Descartes descobreix que no pot dubtar que dubta. Dubtar és pensar, i d'aquí sorgeix el «penso, per tant existeixo» (cogito), el primer principi indubtable que defineix el jo com a res cogitans (substància pensant).

4. Significat del cogito

El cogito és el model del criteri de certesa i estableix la independència de la ment respecte del cos. És el punt de partida on només és vertader allò que compleix les exigències de la raó.

5. La metafísica: Déu i les substàncies

Després del cogito, Descartes reconeix l'existència de Déu, no per la fe, sinó com a idea innata. Déu garanteix la validesa del coneixement racional. L'error, en canvi, prové del mal ús de la voluntat.

6. Existència del món exterior

Un cop superat el dubte, la raó confirma l'existència de la realitat corpòria (res extensa). Descartes classifica les substàncies en:

• Res infinita: Déu.
• Res cogitans: Ment o jo.
• Res extensa: Realitat corpòria.

7. Les Meditacions metafísiques

Aquesta obra fonamental consta de sis meditacions escrites en primera persona, on l'autor analitza el dubte, el cogito, l'existència de Déu i la distinció entre ànima i cos.

8. Teoria de les idees

Descartes classifica els continguts de la ment en:

• Innates: Idees pròpies de la raó (jo, Déu, matemàtiques).
• Adventícies: Provenen dels sentits.
• Factícies: Creades per la imaginació.

9. El mètode cartesià

El coneixement segur es basa en la intuïció i la deducció. Les seves regles són: evidència, anàlisi, síntesi i enumeració.

10. El racionalisme

El racionalisme defensa que la realitat és allò que la raó pot deduir. Altres autors destacats d'aquest corrent són Spinoza i Leibniz.