La Renaixença i els seus moviments literaris: Romanticisme, Realisme i Naturalisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,01 KB
La Renaixença i els seus moviments literaris
La Renaixença
La Renaixença va sorgir quan els poetes pensaven que el català anava a desaparèixer perquè s'utilitzava el castellà com a llengua principal. Alguns autors van començar a escriure en català per revitalitzar-la.
Realisme
Els autors realistes ja no buscaven al·ludir la realitat com els romàntics (subjectivisme), sinó que el que buscaven era reflectir-la tal com és (objectivisme). A vegades era una realitat freda, amb personatges desgraciats, en ambients indesitjables. El gènere més habitual dels autors realistes era la novel·la, ja que era el gènere més apte per reflectir aquesta realitat.
Naturalisme
El Naturalisme és un moviment literari, successor i inspirat en el Realisme, ja que té molta semblança. També intenta reflectir la realitat, però aquesta vegada ho fa exagerant-la fins al punt més alt. A les seves obres també ens mostra personatges marginats, en societats indesitjables, però novament, exagerant-ho tot fins a arribar a mostrar-nos situacions indescriptibles de desgràcies.
Romanticisme
El Romanticisme és individualista, intimista, sentimental. Els personatges se senten sols davant el món i la natura, fugint de la realitat i amb un cert pessimisme.
El Costumisme
La prosa costumista, tot i ser un producte del Romanticisme, obre una nova via amb relació a la novel·la romàntica, ja que pren la realitat immediata com a matèria literària. Valors com la imaginació, l'emotivitat i el dramatisme són substituïts per la capacitat d'observació, la descripció i l'humor.
Escriptors costumistes
L'obra d'Emili Vilanova és considerada com el millor exemple de la narrativa costumista.
Jacint Verdaguer
Creador de la llengua literària moderna: això va fer reeixir un nou model lingüístic clàssic i modern, el Romanticisme. D'aquesta manera, Verdaguer tornava el prestigi a la llengua catalana i en feia un model per a la creació literària contemporània.
En les seves obres es basava en els elements bàsics, que defineixen el moviment romàntic:
- La visió de la natura com un ésser viu: per mitjà de figures retòriques, definia la natura com si bategués de vida i tingués sentiments humans.
- La creació de mites i símbols: projecta sobre la història del país i els seus protagonistes, una mirada llegendària, que l'engrandeix i la divinitza fins al punt de convertir-la en una visió mítica del passat.
- La inclinació al somni, la imaginació i la nostàlgia: El poeta fuig de la realitat present i es trasllada a paradisos perduts d'èpoques passades, i somia paradisos futurs.
- L'interès per la cultura popular: Les cançons, costums, llegendes... recollits en boca del poble, Verdaguer els re-elabora i els enriqueix literàriament.