La Renaixença i els primers moviments catalanistes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,95 KB
El Catalanisme
Naixament del Catalanisme: La Renaixença
El seu fonament cultural va ser La Renaixença, un moviment cultural i literari del s. XIX que tenia com a objectiu recuperar l'ús de la llengua i la identitat catalana.
La societat catalana va crear moltes entitats culturals i civils voluntàries com ateneus, editorials, centres excursionistes, revistes, publicacions... amb la fi de defensar la llengua i la tradició. Va ser el poble qui va voler reivindicar el català, no l'ajuntament.
La Renaixença literària
Marca el començament de la Renaixença la publicació en català de l'oda a La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. I de les propostes de Joaquim Rubió i Ors.
Es van agrupar intel·lectuals que van investigar les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans per recuperar i reivindicar la identitat pròpia.
Al 1858 es van celebrar els Jocs Florals (concurs literari), s'enviaven poesies i grans obres que donaven fama a la llengua catalana. Intenció de promoure i difondre la llengua catalana i per estimular els poetes a escriure en la seva llengua. Destaquen escriptors com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
La Renaixença popular
Defensaven l'ús del "català que ara es parla". Autors principals; Frederic Soler, Josep Anselm Clavé, Valentí Almirall amb Lo Catalanisme, etc... També sorgeixen publicacions periòdiques que incorporaran l'ús de la llengua catalana.
Els primers moviments anticentralistes
Progressisme radical i anticentralisme
Les constitucions de l'estat liberal van definir a Espanya com a nació basada en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.
Va haver moviments populars de protesta: bullangues, entre el 1835 i el 1843 (una d'elles va ser La Jamància del 1843, reclamava reformes anticentralistes de l'Estat) Durant la Dècada moderada, 1844, es va produir un augment del centralisme, amb una política molt dura, això va fer que moderats catalans defensessin el particularisme català i la descentralització de l'Estat.
Propostes foralistes del carlisme
El carlisme va tenir una forta adaptació a Catalunya, sobretot a les zones rurals. Defensaven els principis absolutistes i tradicionalistes; van defensar les institucions tradicionals de Catalunya. Carles VII va publicar un manifest on prometia restablir les lleis i els privilegis de Catalunya (restabliment dels furs).
El federalisme
Pi i Maragall va ser el principal teòric del federalisme, defenia la plena participació i llibertat dels ciutadans, la protecció dels drets i la igualtat jurídica.
1868 – Aparició del partit Republicà Democràtic Federal que difonia les idees federals. 1869 – Federals catalans (n hi havia Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé) van signar el Pacte federal de Tortosa; acord per impulsar un Estat federal espanyol.