La Renaixença: Literatura, Teatre i Poesia Catalana del Segle XIX

La Renaixença

Heretar: rebre la propietat d'algú mort.

Emperadriu: emperador femení.

Aleshores: llavors.

Titllar: assignar a algú una qualitat desfavorable.

Assemblear: informar.

Esdeveniment: fet.

Premsa: conjunt de publicacions.

Remadre: estar.

Àncora: aparell de ferro que es llança a la mar perquè una embarcació s'aturi immòbil.

Fumejant: que emet fum.

Seient: bloc on s'asseu algú.

Envair: ocupar d'una manera violenta.

La Renaixença

Les idees romàntiques del segle XIX van arribar al nostre territori el 1830, i es van traduir les obres dels principals autors romàntics europeus, com Scott i Hugo. Aquestes idees es manifesten en un interès i una voluntat de recuperar la llengua i les senyes d'identitat pròpies. El 1833, el poema La Pàtria es publica a València, en el diari El Liceo, com a inici d'un moviment polític i cultural amb els objectius següents:

• Reivindicar la recuperació de la llengua formal i de la literatura culta.
• Afavorir el sentiment patriòtic i les senyes d'identitat col·lectives.

Esdeveniments clau (1870-1879)

Entre 1870 i 1879 es produeixen dos esdeveniments clau: la convocatòria dels Jocs Florals a València (amb el lema Pàtria, Fe i Amor) i la creació de l'associació cultural Lo Rat Penat, en defensa de la llengua.

Autors i poesia

Els autors destacats són Teodor Llorente, Vicent W. Querol i Constantí Llombart. La poesia és el gènere que es desenvolupa durant la Renaixença gràcies als Jocs Florals.

Teodor Llorente i Constantí Llombart encarnaven les dues postures més destacades de la poesia valenciana. Teodor defensava un model de llengua arcaïtzant (dieres), i els seus seguidors són coneguts com els poetes de guant. Va ser director del diari Provincias i va escriure obres com Llibre de versos, Vora el barranc del Algadins o La Barraca. Constantí reivindicava una llengua no arcaïtzant, i formava part del grup dels poetes d'Esperdenya. Va dirigir la publicació satírica La Donsaina i va fundar, amb Llorente, Lo Rat Penat el 1878.

Connectors

• Coordinades: independents (i, ni, però, sinó).
• Subordinades: introduïdes per una preposició o conjunció (que, si, qui, perquè, per tant).
• Jundaposades: separades per punt i coma o altres signes de puntuació.

Teatre

El teatre va ser un gènere en auge durant el segle XIX.

Teatre popular

Defensava l'ús de la llengua tal com es parlava (model), reflectia fidelment la vida quotidiana (temes) i tenia com a autors Josep Bernat i Baldoví i Eduard Escalante.

Teatre culte

Tenia com a autors Àngel Guimerà i Víctor Balaguer. Pretenia recuperar la llengua culta, evitant vulgarismes i castellanismes, i seguia els preceptes del romanticisme. Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife, va guanyar diversos premis als Jocs Florals i el gènere en què va tenir més reconeixement va ser el teatre.

El sainet (Eduard Escalante)

És el gènere més representatiu del teatre popular: peces teatrals breus de caràcter còmic i burlesc, amb personatges típics de les classes populars. Va néixer al Cabanyal en una família humil; el pare va ser desterrat i aviat es va dedicar al sainet amb obres com Tres forasters de Madrid o Bufar en caldo gelat.

Realisme i naturalisme

En el realisme, les persones pertanyen a la burgesia i a les classes baixes i són víctimes de les decisions que prenen. En el naturalisme, els seus comportaments s'expliquen per la genètica i els protagonistes pertanyen a les classes baixes, per a recrear-se en els aspectes sòrdids.

Narcís Oller

Advocat i escriptor que va començar escrivint en castellà, però va canviar al català per la seva relació amb els autors i els crítics Yxart i Sardà. La influència d'escriptors castellans i la lectura de l'escriptor francès Émile Zola el van orientar cap al realisme i el naturalisme. Els seus temes tenen caràcter social i econòmic, i els personatges representen de manera caricaturesca les virtuts i els defectes. Obres destacades: La bogeria i L'escanyapobres.

Reportatge

És un reportatge perquè compleix la seva estructura: títol, subtítol, cos del text (introducció, desenvolupament i conclusió), i fa servir un to objectiu i el present d'indicatiu.

Sufixos

• -teca: conjunt.
• -patia: malaltia.
• -metre: mesura.
• -logia: ciència.
• -grafia: escriure.
• -fília: afició.