La Renaixença Catalana: Context, Programa i Fites Clau

Context Històric i Cultural de la Renaixença

Context Socioeconòmic

La Revolució Industrial va fer possible la recuperació de l’economia a finals del segle XVIII i generà una nova classe dirigent, la burgesia industrial. A Catalunya, aquesta revolució es produeix abans que a la resta de l’Estat. Això originà un enfrontament amb el poder central que desembocà en una tendència cap al nacionalisme. La burgesia catalana se sent poderosa i reclama la protecció dels seus interessos econòmics, alhora que reivindica la seva identitat cultural. Neix el sentiment nacionalista català.

Context Cultural

El desvetllament econòmic coincideix amb un interès creixent envers les coses pròpies, presents o passades. L’afany investigador i erudit dels il·lustrats propicia la recerca arqueològica en el nostre passat històric i desperta l’interès per la llengua, les lleis i les nostres institucions antigues.

La Difusió del Romanticisme

El Romanticisme, amb la seva reivindicació de la llibertat individual i de les nacions, de les essències populars i la recreació del passat històric, va ser el detonant d’una incipient consciència lingüística i nacional que es va reflectir en la literatura de la Renaixença.

La Renaixença: Programa i Manifestacions Clau

Programa de la Renaixença

Per fer possible l’objectiu de recuperar el català per als usos literaris cultes, els escriptors renaixentistes es van proposar:

• Reconstruir la història medieval.
• Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
• Recollir la tradició literària popular.
• Crear un model de llengua normativa, apta per als usos cultes, codificant la gramàtica, fixant l’ortografia i depurant el lèxic.
• Fer possible la normalització literària, és a dir, recuperar tots els gèneres literaris.

Així, van promoure la creació d’editorials, de publicacions periodístiques i d’institucions culturals, potenciant les que ja existien, restaurant aquelles que havien desaparegut o creant-ne de noves.

El Pròleg de Lo Gaiter del Llobregat

Es tracta d’un aplec de dinou poemes que Joaquim Rubió i Ors va publicar entre 1839 i 1840 al Diario de Barcelona amb el pseudònim «Lo Gaiter del Llobregat», i que s’ha considerat com el manifest de la Renaixença. El terme «Renaixença» es comença a utilitzar en el moment en què el projecte de redreçament de la llengua i la literatura catalanes ja s’ha assolit. La publicació d’una revista amb el nom de La Renaixensa contribuí definitivament a la consolidació del terme.

Bonaventura Carles Aribau i l'Oda a la Pàtria

L'any 1833, la publicació de l'oda a la revista El Vapor ha servit per datar l’inici de l’activitat pública de la Renaixença. És considerada precursora i símbol del moviment. El poema, escrit en sis octaves de versos alexandrins, és un cant d’enyorament, una evocació de les glòries passades de Catalunya i una reivindicació de la llengua pròpia. Els dos temes –l’elogi del patró d’Aribau i l’evocació de la pàtria– queden lligats amb la llengua, tot combinat amb un estil entusiasta, grandiloqüent i nostàlgic. Va dedicat al sant del seu patró, Gaspar de Remisa. El poema anava acompanyat d’una nota significativa.

Els Jocs Florals

Una iniciativa important de la Renaixença fou la restauració dels Jocs Florals, que constitueixen la plataforma decisiva per a la seva consagració. Els Jocs Florals originals es fundaren el 1393. Víctor Balaguer i Antoni de Bofarull proporcionaren l’ambient definitiu per a la restauració del certamen. Els Jocs Florals se celebraven sota el triple lema de «Pàtria, Fe i Amor», en referència a les tres modalitats temàtiques a les quals concorrien els autors amb unes obres que només podien presentar-se en llengua catalana. A cada modalitat corresponia un premi: l'Englantina d’or per a «Pàtria», la Viola d’or i argent per a «Fe», i la Flor Natural per a «Amor». El poeta que aconseguia guanyar els tres premis rebia el títol de «Mestre en Gai Saber». El 1877 es feren.