Renaixement y Reforma

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,14 KB

 
L'HUMANISME
Durant el segle XIV a Italia els literats varen començar a interesar-se pels autors classics grecollatins.Aquest fet va comportar un canvi de la mentalitat medieval, en que el centre del mon era Deu, en canvi la nova mentalitat posa l'home com a centre del mon. Per aixo es va anomenar Humanisme.
Durant el segle XV es va escampar a Europa, ja al segle XVI, que podem parlar del Renaixement.
Caracteristiques del l'Humanisme son:
-Exalça l'esser huma.
-Cultura grecollatina.
-S'interessa per la ciencia i pel preges tecnic, cosa que va comportar la difusio d'un nou esperit cientific.
-Utilitza llengues vernacles.
L'expansio de l'Humanisme.
Des de mitjan segle XV la invecio de la impremta va facilitar la difusio de les idees humanistes.
Les universitats,com la de Bolonya, Padua, Florencia, Lovaina i Alcala de Henares.
LA IMPREMTA
Va ser l'alemany Gutenberg.
Gutenberg va aconseguir fer un gran nombre de copies de la Biblia.
Les causes de la reforma religiosa
A final de l'Edat Mitjana hi havia un cert malestar en amplies capes de la societat pel rumb que havia pres l'Esglesia.
Entre els motius de descontent s'ha d'esmentar el luxe generat amb que s'envoltava l'alta jerarquia eclesiastica, l'escassa cultura i el relaxament dels costums del clero, la compravenda de carrecs eclesiastics, que no es feia per vocacio religiosa, sino per tal d'obtenir beneficis i la venda de butlles i d'indulgencies com a un mitja per obtenir el perdo dels pecats.
La Ruptura de Martí Luter
Marti Luter va iniciar les critiques sobre la situacio de l'esglesia l'any 1517 amb la publicacio de les 95 tesis contra la doctrina catolica i jerarquia eclesiastica.
Luter va rebre el suport dels princeps i dels nobles alemanys.
La doctrina de Luter o Luteranisme es va difondre rapidament per Alemanya, Suecia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa.


LA CONTRAREFORMA CATOLICA
La lluita contra els protestants.
Per perseguir els qui es desviaven dels dogmes de l'esglesia l'any 1542 el papa va restablir la inqusicio sobretot a Italia i a Espanya. La Inquisicio era un tribunal eclesiastic encarregat de perseguir i castigar els heretges.
Els sospitosos d'heretgia eren sotmesos a un judici anomenat acte de fe.
El concili de trento.
La jerarquia eclesiastica va impulsar a l'interior de l'Esglesia un moviment de renovacio conegut amb el nom de Contrareforma. Tenia com a objectiu corregir els errors propis i, sobretot defensar els dogmes de la fe catolica.
La contrareforma es va concretar al concili de Trento.
El concili va confirmar els dogmes principals de la doctrina catolica. Va proclamar que la fe era important, pero que la salvacio havia d'aconseguir-se tambe per mitja de les bones obres. Va confirmar els set sabraments, el caracter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Deu i als sants.
Va mostrar tambe una voluntat ferma de reformar l'administracio i la disciplina eclesiastiques. En aquesta direccio es varen adoptar un seguir de mesures:
Es va prohibir la venda d'indulgencies, es varen crear seminaris per garantir la formacio del clero, es va obligar els bisbes a residir a la seva diocesi i els sacerdots a la seva parroquia, i es va instar el clero a dur una vida exemplar i a respectar el celibat.
EL NOU ESPERIT DEL RENAIXEMENT
Els cortesans i mecenes
El nou esperit humanista es va difondre per les ciutats.
L'idea de l'home va deixar de ser el cavaller medieval i es va identificar amb el cortesa, que tambe era un guerrer, pero culte i refinat. S'interessava per la musica, les lletres i l'art.
La noblesa es va anar fent cortesana i va abandonar els costums feudals.
Els nobles i els princeps que governaven les ciutats italianes, com Llorenç el Magnific a Florencia, varen ser els impulsors de la renovacio artistica que coneixiem com a Renaixement.La seva prosperitat economica i el seu interes per l'art i les lletres els varen convertir en mecenes que oferien proteccio als grans artistes i els finançaven les obres.
Una nova concepcio de l'art
El Renaixement va promoure la recuperacio de l'art de l'antiguitat grecoromana.
Els artistes varen voler plasmar a les seves obres la bellesa ideal.Varen considerar l'esser huma l'obra mes perfecta de l'anatomia humana.
Els arquitectes varen assimilar la bellesa a la simplicitat de les linies i l'harmonia de les proporcions. Els pintors varen adoptar la prespectiva, fonamentada en regles de proporcionalitat matematiques, i els escultors varen recuperar la proporcionalitat dels canons del classicisme.
EL QUATTROCENTO
El Renaixement va sorgir a Italia.
L'arquitectura
Aquests elements s'inspiraven en els models grecoromans:l'arc de mig punt, columnes, frontons, cornises i cupules.
A Florencia varen destacar Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti.
La pintura
L'us de la prespectiva gracies a la qual es pot representar la profunditat en una superficie plana.
EL CINQUECENTO
L'arquitectura
El papa Juli II va iniciar la construccio de la basilica de Sant Pere del Vatica i en va encarregar les obres a Bramante i mes tard a Miquel Angel.
L'escultura
A mes d'arquitecte, Michelangelo Buonarroti, conegut com a Miqel Angel era pintor i esta considerat com l'escultor mes important del seu temps i uns dels artistes mes grans de la historia.
La pintura
Leonardo da Vinci, entre les seves pintures la Gioconda.
A Roma Miquel Angel va decorar la Capella Sixtina, on va representar la Creacio del Mon i el Judici Final.
LA DIFUSIO DEL RENAIXEMENT
Flandes
A Flandes el Renaixement italia hi va tenir poca influencia. Els pintors varen desenvolupar un estil propi, caracteritzat pel gust pels detalls, el realisme i els retrats.

Entradas relacionadas: