Renaixement i Manierisme: Art, Arquitectura i Escultura

Renaixement i Manierisme

Introducció

L'estil renaixentista sorgeix a començaments del segle XV a Florència com a transformació de la concepció, de les formes i de la funció de l'art. Representa el renaixement de les formes clàssiques. Aquest estil es divideix en el Quattrocento (segle XV) i el Cinquecento (segle XVI). L'artista, com a artesà i intel·lectual, determina de manera autònoma la orientació ideològica i cultural del seu propi treball. El taller esdevé el centre de creació d'obres d'art.

Durant aquest període tenen lloc descobriments revolucionaris com la perspectiva i la teoria de les proporcions. L'estructura feudal entra en crisi i l'individu exigeix resoldre per si mateix, fora de la tutela de l'església, els problemes relatius a la realitat, el pensament i la consciència.

L'humanisme, moviment intel·lectual, filològic i artístic europeu, està estretament lligat al Renaixement per l'antropocentrisme, en contraposició al teocentrisme medieval. La raó humana adquireix més valor.

Altres influències són:

• 1453: Conquesta de Constantinoble pels turcs
• Descobriment de la impremta
• Descobriment del sistema heliocèntric per Copèrnic
• 1492: Descobriment d'Amèrica

Característiques del Renaixement

Pintura

L'home és el centre de tot. El realisme s'aconsegueix mitjançant la perspectiva. S'implementen noves tècniques com l'oli, la tela i els esbossos.

Escultura

L'artista busca el màxim realisme i mostra interès per l'home com a individu. El cos humà i la seva expressivitat són objecte d'estudi. Hi ha una tendència a la monumentalitat i un predomini de línies corbes. Es produeix un retorn als clàssics i s'utilitzen les lleis de la perspectiva. L'escultura s'independitza de l'arquitectura.

Arquitectura

L'arquitectura renaixentista és monumental i s'inspira en l'arquitectura clàssica, amb arcs de mig punt i volta de canó. La gran novetat són els tirants metàl·lics, introduïts per contrarestar les càrregues. La simetria i la regularitat s'aconsegueixen gràcies a la perspectiva. Sorgeix l'urbanisme per racionalitzar les ciutats. Es construeixen esglésies, palaus, vil·les i fortaleses. Un arquitecte important és Brunelleschi.

Característiques del Manierisme

Pintura

Es caracteritza per postures forçades, colors utilitzats arbitràriament, irrealitat de l'espai, desequilibri i conjunts dramàtics i complexos.

Escultura

S'utilitza la serpentinata, la contorció de la forma en espiral.

Arquitectura

S'alteren arbitràriament les parts de l'edifici i el seu conjunt.

Obres representatives

Renaixement

Església de San Lorenzo (Florència)

Arquitecte: Brunelleschi. Segle XV. Material: Pedra (gris fosc). Tipus: Arquitravada i voltada. És la primera església renaixentista.

• Interior: Nau central amb columnes corínties, arcs de mig punt i finestres. Naus laterals amb voltes de quatre punts, pilastres corínties i capelles adossades. Creuer amb cúpula semiesfèrica sobre petxines.
• Exterior: Inspirat en la basílica romana, però amb una planta més allargada, amb línies horitzontals dirigides a l'altar.
• Interpretació: Molta horitzontalitat, mida humana, cornises, perspectiva, línies dirigides a l'altar central.
• Funció: Religiosa, de sensació de pau i equilibri per als visitants i com a exercici de l'estil per a Brunelleschi.

San Pietro in Montorio (Roma)

Arquitecte: Bramante. Segle XVI. Materials: Pedra, marbre, granit. Tipus: Arquitravada i voltada. Model a seguir de l'arquitectura romana clàssica.

• Estructura: Forma circular. Setze columnes toscanes (peristil) sobre un sòcol esglaonat que suporten l'entaulament. Mur circular envoltat per pilastres adossades. Cúpula nervada amb llanterna i creu.
• Interior i exterior: Planta petita i circular. Altar oposat a la porta d'entrada. Fris amb la litúrgia de Sant Pere. Finestrals i nínxols. Balustrada al pis de dalt que envolta l'edifici.
• Interpretació: Finançada pels Reis Catòlics per commemorar el martiri de Sant Pere i simbolitzar la fundació de l'església. Fris amb imatges de Sant Pere. Cúpula, llanterna i creu simbolitzen l'ascensió del món terrenal al món celestial.
• Funció: Commemorativa, per investigar noves formes arquitectòniques i com a inici de l'encàrrec de la basílica de Sant Pere, que va ser acabada molt diferent als plànols inicials.

David (Florència)

Escultor: Donatello. Segle XVI. Tècnica: Fosa. Material: Bronze. Tipus: Escultura exempta, dempeus. Alçada: 1,58 m. Ubicació: Museu de Florència (anteriorment al pati del Palazzo Medici).

• Descripció: David, un jove pastor que treballa per al rei Saül, s'ofereix per lluitar contra el gegant Goliat en una batalla contra els filisteus. L'estàtua representa el moment en què David descansa després d'haver vençut Goliat, amb el seu cap als peus del jove. És el primer nu de mida natural des de l'antiguitat. Donatello va ser el primer mestre a introduir els temes de l'escultura renaixentista.
• Anàlisi formal: Equilibri i harmonia en la postura. Musculatura marcada. Corba del cos.
• Interpretació: Sentit religiós, victòria de David i sentit al·legòric, ja que narra com la república de Florència es va imposar sobre Milà i Nàpols. Símbol de la ciutat.
• Funció: Representació d'un heroi (Goliat). Jove sensual, ingenu i seductor. Donatello va ser el primer escultor a fer un nu d'aquestes característiques.

Pietat del Vaticà (Roma)

Escultor: Miquel Àngel. Segle XV. Tècnica: Talla. Material: Marbre. Tipus: Escultura exempta, grup. Mida: Gran. Ubicació: Basílica de Sant Pere del Vaticà (anteriorment a l'església de Santa Petronella).

• Descripció: La Verge Maria sosté el seu fill mort, Jesús.
• Anàlisi formal: Verge molt jove, mira a Crist, cap inclinat, mà esquerra simbolitza la voluntat divina, Crist jacent unit a la Verge per la seva falda. Composició triangular. Verge humana, Crist proper.
• Interpretació: Única escultura signada per Miquel Àngel (a la cinta de la Verge). Restaurada el 1972 després d'un atac vandàlic.
• Funció: Religiosa. Traslladada a la seva ubicació actual perquè qui la va encarregar va morir i va ser enterrat allà.

El naixement de Venus (Florència)

Pintor: Botticelli. Segle XV. Mida: Gran. Ubicació: Galeria dels Uffizi (Florència). Primera pintura renaixentista gran de caire mitològic.

• Anàlisi formal: Predomini de la línia, suavitat cromàtica, llum uniforme i expressió dels sentiments. Colors discrets. Equilibri i estilització de les figures. Fons pla. Contrast entre verds freds i blaus suaus i zones càlides en rosa. Daurats en els cabells i les fulles. Esquema senzill que crea harmonia. Mar irreal com a fons romàntic. A l'esquerra, Zèfir (déu del vent) i Cloris (consort i dona de les flors). A la dreta, la Primavera. Perspectiva de les figures.
• Interpretació: La petxina simbolitza la fertilitat. Ulls absents, distracció, amor (roses com a flors sagrades), garlanda de murta (Primavera o l'Hora, símbol d'amor etern).
• Funció: Tractament de l'escenari i les persones, la perspectiva i el paisatge. Botticelli va ser redescobert al segle XIX pels prerafaelites.

Dànae (Madrid)

Pintor: Ticià. Tècnica: Oli sobre tela. Mida: Gran. Ubicació: Museu del Prado (Madrid).

• Descripció: Representa la pluja daurada de Zeus sobre Dànae, unió de la qual naixerà Perseu, qui matarà el seu avi, el rei Acrisi.
• Anàlisi formal i interpretació: Un dels set quadres mitològics que Ticià va pintar per a Felip II. Reflexió sobre la condició humana.
• Funció: Ticià era reconegut pels seus retrats.

Manierisme

L'enterrament del comte d'Orgaz (Toledo)

Pintor: El Greco. Segle XVI. Tècnica: Oli sobre tela. Mida: Gran. Ubicació: Església de Santo Tomé (Toledo).

• Descripció: Representa la llegenda del segle XIV en què Sant Esteve i Sant Agustí van baixar del cel per enterrar el comte d'Orgaz. El quadre està situat sobre la tomba del comte. La part inferior és naturalista, com l'estil d'El Greco durant la seva estada a Roma. La part superior representa un món de figures estilitzades on la llum no segueix les lleis de la física.
• Anàlisi formal: Dues parts diferenciades: inferior i superior. Colors sobris, molt negre i molt blanc alhora. Cares allargades i acabades en punta, exageració dels trets pròpia del manierisme. Núvols característics d'El Greco. A baix hi ha 25 figures, entre elles El Greco i el seu fill, els únics que no miren dins del quadre. Al centre, Sant Agustí i Sant Esteve, enllaçats amb el monjo i el sacerdot. Al cel, cert irrealisme per les formes allargades i la resplendor.
• Interpretació: El Greco era molt religiós. L'església estava en època de Contrareforma.
• Funció: Commemorativa d'un triomf en un judici contra la família del comte, que no volia pagar els diners que devien a l'església. El Greco va ser reconegut a partir de 1908 gràcies a un historiador de l'art, ja que en la seva època les seves figures amb caire aspectral no eren ben vistes ni compreses.