Renaixement

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,4 KB

 
Els orígens de la llengua catalana.
s’origina en el llatí vulgar degradat i fragmentat en diverses llengües romàniques(s.VII i VIII) oral. El català registrat en documents escrits no passa dels vestigis als segles X i XI.
Els primers textos (segle XII):
Llibre dels judicis i Homilies d’Oraganyà.
La literatura medieval ( segles XIII, XIV i XV).
Les obres en prosa assoliren una quantitat i una varietat que no té comparació en la resta de literatures romàntiques. Els poetes catalans cultivaren el model líric dels trobadors en la llengua pròpia, el occità, i no se’n van emancipar fins al segle XV.
Temes de la prosa:
*
La prosa religiosa i moral. Ramon Llull posà les bases del català literari i sorprèn per la maduresa de la seva prosa, tant en el lèxic i sintàctic com en el retòric. Autors com Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer, que divulgaren la doctrina i la moral cristiana.
*La narrativa històrica. Les obres historiogràfiques o cròniques que compilen els fets antics, són un relat literari i d’allò viscut personalment o referit per testimonis orals/escrits. La intenció del grans cronistes catalans ( Jaume I i Pere el Cerimoniós, Bernat Desclot i Ramon Muntaner) defensaven la política dels reis catalans.
*
La prosa moral i filosòfica. L’autor més destacat, Bernat Metge va reflexionar sobre debats clàssic de la cultura medieval.
*
La novela cavalleresca. Curial e Güelfa, obra anònima, i Tirant lo Blanc de Joanot Marotrell. Són novel·les que van superar la tradició fantàstica dels temes derivats de la cort del rei Artur i van aportar un plantejament narratiu versemblant i en gran part realista des de el punt de vista psicològic i històric.
Etapes de la poesía:



*s XII-XIII. En aquesta primera etapa hi va haver trobadors catalans que escrivien la llengua occitana com Guillem de Berguedà, el rei Alfons el Cast, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.
*
s. XIV i principi del XV. Exhaurida l’època clàssica de la lírica trobadoresca occitana, poetes catalans continuaren vinculats a aquest plantejament poètic com Gilabert de Pròixita, Andreu Febrer o Jordi de St. Jordi, que crearen els seus propis estils a partir d’una reelaboració dels models clàssics. Els germans Marc, van escriure una poesia moral breu i flexiva.
*
s XV. Ausias Marc va allunyar-se de la tradició trobadoresca i produí una poesia molt original, centrada en el sofriment espiritual produït per l’amor
La literatura entre els S. XVI i XVIII
Durant l’època moderna, la literatura catalana va entrar en decadència motivada per factors social i politics, destaquem el desplaçament cap a castellà de la cort reial i la pèrdua progressiva de sobirania política i cultural.
Grans moviments de la literatura catalana:
*
El renaixement ( s.XVI), situa l’home i la capacitat de jutjar lliurament al centre de l’univers, destaquem a Cristòfol Despuig, prosista, i els poetes Pere Serafí i Joan Pujol.
*
El Barroc ( s.XVII), expressa la crisis espiritual per les guerres de religió, les contradiccions humanes. Sobresurten el poeta Francesc Vicent Garcia i el dramaturg Francesc Montanella.
*
La il·lustració (S.XVIII), recupera la confiança en l’ésser humà i en la possibilitat de dotar-lo racionalment. La prosa de Baldidi Reixac i del baró de balda i el teatre de Joan Ramis són produccions notables d’aquesta època
Per contra, aquesta mateixa etapa, la literatura popular, basada en una tradició oral desvinculada del poder polític i els centres d’irradiació cultural. Els generes més representatius d’aquesta literatura pertanyen a la poesia lírica i narrativa, a la prosa narrativa, al teatre religiós i al teatre profà.
La literatura al segle XIX (La Renaixença)
És un moviment literari d’àmbit català i d’abast cultural i polític.
Pretén recuperar l’expressió literària culta, definir una consciència diferencial catalana i incorporar alguns dels corrents més significatius de la literatura europea contemporània, el Romanticisme i el Realisme.
Precedents en els estudis (s.XVIII):
Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1815) de Josep Pau Ballot,
l’oda
La pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833), considerat el punt d’arrencada de la Renaixença.
L’any 1841,
Joaquim Rubió i Ors plantejà un doble repte: crear una literatura culta independent de la castellana, inspirant-se en els nostres clàssics medievals, restaurant els Jocs Florals.
L’any 1859, publiquen dues antologies poètiques d’autors diversos;
Àngel Guimerà, Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
La Renaixença assolí la seva plenitud en els setanta i els vuitanta i va ser desplaçada pel Modernisme en la dècada següent.
Llengua, literatura i pàtria
La llengua catalana (s.XIX), es troba en una situació de diglòssia, comportar la llengua pròpia del país en els usos privats i orals, i la imposició progressiva del castellà i el francès en els usos públics i escrits.
Estratègies complementàries:
*El conreu de la
literatura culta en llengua catalana, que permetés recuperar la sobirania perduda durant els segles de decadència. Els autors es consideren hereus literaris dels trobadors i dels clàssics medievals catalans.
*La
identificació entre llengua catalana i pàtria, havia de permetre prioritzar el sentiment de pertinença a la nostra cultura per damunt de les adscripcions estatals.
La creació literària en llengua catalana es convertí en una opció de conseqüències culturals, cíviques i polítiques.
La literatura contemporània
S’inicià en la darrera dècada del segle XIX i s’estén durant tot el segle XX fins l’actualitat. Els diferents gèneres literaris han evolucionat.
Etapes:
Modernisme: moviment hegemònic (1891-1911) que pretenia normalitzar i europeïtzar la nostra literatura després del període de la Renaixença. Joan Maragall i Caterina Albert Víctor Català.
*
Noucentisme: moviment d’ideologia i estètica (1906-1923). Al servei dels plans de desenvolupament econòmic i d’autonomia política que perseguia la burgesia catalana. Eugeni d’Ors i Josep Carner.
*
Avantguardes: moviment de trencament radical amb la tradició literària (1916-1938). Joan Salvat-Papasseit i J. V. Foix.
*
Renovació literària: desenvolupament de la poesia de tradició simbolista; es reprèn amb força la novel·la i es renova també el panorama teatral. Carles Riba, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla.
*
Literatura de la guerra, l’exili i la postguerra: condicionament de la literatura catalana (1939-1959), tant per les dificultats que va tenir per sobreviure com pels temes de franquisme i derrota bèl·lica. Joan Oliver Pere Quart, Salvador Espriu i Mercè Rodoreda.
*
Renovació literària: adaptació de la nova realitat social i cultural del país d’aquella època. La aparició de nous autors confirmant la resistència d’intent de pèrdua i recuperació de la normalitat. Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Miquel Martí i Pol i Joan Fuster.
*
Normalització: la literatura catalana s’ immersa en aquest procés, vivint la llengua i la cultura.

Entradas relacionadas: