Relleus plegats

UNITATS MORFOESTRUCTURALS

LA MESETA

És la Principal unitat del relleu peninsular, ocupa pràcticament el 45% de la seva Superfície. Es tracta d’un altiplà format a l’era Terciària (moviment alpí), partir Del sòcol de l’era primària, que es va fracturar en dos grans bloc (moviment Alpí):

Submeseta Nord:

 altitud mitjana de 800-850 m. Envoltada de muntanyes i travessada d’est a oest per la xarxa Fluvial del Duero.

Predominen Els materials argilosos, marges combinats Amb materials silicis (molt menys importants). Travessada per rius que han de Superar el desnivell entre la Meseta i el Peneplà (superfície amb pendent suau i amb amples valls per les quals Circulen els rius),  i que formen cingleres (tall profund que un riu pot arribar a formar al Terreny) i congosts (gorja o canyó, vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les Aigües d’un curs d’aigua) fins a arribar al mar entre materials durs Hercinians.

Submeseta sud:

 altitud mitjana de 500 – 700 m, formada per dos altiplans (el del riu Tajo i el del Guadiana) separats Per les muntanyes de Toledo. Entre els dos altiplans trobem la planura de la Manxa, la més extensa d’Espanya.

Predominen Els materials silicis (amb Molta menys quantitat trobem argiles). També hi trobem el Campo de Calatrava, amb restes de vulcanisme del Terciari, i el peneplà extremeny.

Les dues submesetes van formar part del massís Ibèric, elevat durant el període hercinià (era Primària) i Erosionat durant el Mesozoic (era Secundària). Els materials durs d’aquest Massís es van fracturar durant l’orogènesi alpina (Període Terciari) i les dues Submesetes van quedar enfonsades, formant-se conques Lacustres  terciàries que s’aniran dessecant i omplint de Sediments i es tornaran a erosionar durant el Quaternari.

UNITATS RELACIONADES AMB LA MESETA

L’antic sòcol paleozoic (Massís Hespèric):

 solament En queda una petita part a la zona occidental (Zamora i Salamanca), un peneplà Suau i estret que s’eixampla cap Extremadura fins arribar a Portugal i al mar.

Predominen Les roques dures (granit, pissarres, Quarsites). En alguns indrets apareixen valls molt profundes i en altres (peneplà extremeny trobem muntanyes Illes.

Les conques sedimentàries:

costat oriental de la Meseta (antic sòcol enfonsat i sepultat sota grans dipòsits de materials que formen Les conques sedimentàries del Duero i el Tajo) format al Quaternari.

En Aquests sediments hi predominen als estrats inferiors sorres, Argiles margues, i als estrats Superiors roca calcària amb restes orgàniques dipositades quan L’interior de la Meseta estava ocupat per conques lacustres. La seva fisonomia és d’erms (plataformes elevades Coronades per un estrat calcari), relleus En costa i badlands.

Les serralades interiors:

formades Durant el Terciari (moviment alpí), moment en què es generen zones de fractura A l’antic sòcol i uns blocs s’aixequen i altres s’enfonsen (tectònica de Fractura).

Predominen els granits, les pissarres, gneissos (marbre). Orientades d’est a oest, de formes suaus i arrodonides.

A)

Sistema central:

 divideix la Meseta en Dues meitats. Es tracta d’una zona Elevada dins de l’antic sòcol paleozoic, aixecat durant el moviment alpí i Format per un conjunt de blocs aixecats o horsts (estructura Tectònica formada per un o més blocs aixecats respecte dels blocs adjacents) Que formen serralades d’important altitud (Somosierra, Guadarrama, Gredós, i Gata). El pic més alt és l’Almanzor (2.591m) a la serra de Gredós. La Comunicació entre els dos altiplans es fa a través del port de Somosierra.

Hi predominen Els materials silicis (granit, Quarsites i pissarres), que

proporcionen unes Formes suaus i arrodonides.

B)

Muntanyes de Toledo:

 divideixen en dues Meitats la Submeseta Sud, alhora que les aigües del Tajo i el Guadiana. La seva Altitud mitjana és al voltant dels 1.400 m, destacant les mateixes Muntanyes de Toledo i les serres de Guadalupe, Montánchez i San Pedró.

El seu origen el Trobem en l’evolució del massís ibèric hercinià trencat

pel moviment Alpí.

Les vores muntanyoses de la Meseta:

Formades durant l’orogènesi alpina, Moment en què el xoc de diferents plaques de l’escorça de la terra van Pressionar l’antic sòcol i el van fracturar en blocs. Els materials més tous, Dipositats a les vores es van plegar formant les serralades que envolten la Meseta.