Relleus de l'Ara Pacis

La sanefa manifesta l’essència de l’Ara, la seva línia expressa la noció del temps, que es repeteix en un cicle tancat. Fa un dibuix en quatre angles (esvàstica), que assenyala els Elements (Aigua, Foc, Terra i Aire) i els quatre punts cardinal, que són els límits del món.

L’encreuament de les dues línies marca el centre (noció molt important pels romans). L’esvàstica estableix el conjunt temps-espai, unint cercle (sol), quadrat (món), devenir (curs solar) i estabilitat (immobilitat terrestre).

L’altar és un element de propaganda del govern d’August, manifestant la renovació de les estructures polítiques romanes i l’arribada d’un nou temps.

Els relleus de l’Ara Pacis exalten la figura d’August, el primer emperador de Roma. El títol d’august és un adjectiu que significa “sublim”, i que va ser atorgat a Octaví pel Senat l’any 27 aC.

L’atribució d’aquest títol és l’afirmació de la noblesa del llinatge de l’emperador. Les lloances dels poetes el lligaven amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i amb la nissaga de fundadors de Roma, els bessons Ròmul i Rem. Aquesta condició, que va servir de fonament per a la divinització d’August, està present en el programa de l’Ara Pacis.

Als quatre relleus de les façanés d’accés al recinte s’hi representen personatges mitològics que es vol relacionar amb la biografia de l’emperador:

- Façana Oest, costat esquerre: Mart, déu de la guerra i la lloba capitolina que alleta Ròmul i Rem.

- Façana Oest, costat dret: Enees, mentre fa un sacrifici ritual. Representa el moment en què Enees arriba al Laci després del seu llarg viatge des de Troia fins al lloc on fundarà Roma. Equipara l’arribada de l’heroi amb el retorn d’August de les seves campanyes.

- Façana Est, costat dret:només hi ha uns pocs fragments. Podria ser la personificació de Roma
. (els romans ho personificaven tot : a terra, la lluna...). Se la representa com una dona asseguda sobre un munt d’armes, símbol de que estava sempre preparada per la lluita.

- Façana Est, costat esquerre: hi ha Tellus, deessa de la Terra, flanquejada per dues nimfes aquàtiques. Alguns investigadors creuen que és la Pau o Venus Genetrix, mare de la gens Júlia, el llinatge d’August. La Pau d’August permet que la gent tingui fills i visqui en tranquil·litat. També hi ha abundància de fruits i animals.

- Als laterals s’hi representa la processó celebrada a Roma el 4 de juliol de l’any 13 aC per iniciativa del Senat per commemorar la Pax Romana. És un relleu únic que continua a ambdós costats. Les figures estant disposades en tres quarts i sobresurten del pla. August, al costat sud, presideix el sacrifici, i s’ha perdut la major part del seu cos.

L’alt relleu es combina amb el mitjà i el baix, augmentant la sensació de profunditat. El fet de donar més relleu a les figures de primer terme, com és el cas d’Agripa, serveix per a remarcar la importància del personatge. Els plecs de les túniques donen sensació de moviment. És el primer cop que es representa tota la família de l’emperador, inclosos els nens.

Els murs interiors estan decorats amb garlandes, bucranis
... Són elements utilitzats en els sacrificis, on tot s’engalanava amb les garlandes vegetals. Això relacionat amb la natura vol dir que tot mor i torna a néixer, es renova, igual que August havia renovat l’Imperi
. També simbolitzen la prosperitat de l’Imperi, l’abundància. El bucrani és l’esquelet que queda després del sacrifici del brau a l’altar.

MODELS I INFLUÈNCIES

L’Ara Pacis segueix l’estructura dels antics “templa minora”, espais sagrats envoltats d’una palissada de fusta amb una sola entrada. Un precedent del caràcter narratiu de l’Ara seria el fris de les Panatenees del Partenó (les escenes es juxtaposen sense cap separació formal), i el tornem a trobar als relleus dels arcs de triomf o les columnes commemoratives (arc de Constantí, columna Trajana).

Els personatges que hi apareixen no estan idealitzats, són una autèntica galeria de retrats, influència etrusca.

El temple cristíà canònic també adopta l’orientació de l’altar clàssic.

L’estil de l’altar, precís i reposat, el podem retrobar als murals de la Càmera dels Esposos (Encontre dels Gonzaga), de Mantegna, i inspirà molts monuments neoclàssics i edificis i monuments públics dels segles XIX i XX.

Pau 2015

1)Quins temes hi ha representats en els frisos exteriors?

Escenes mitològiques als costats de les dues entrades i desfilada de personatges en els costats.

2) Quin significat té l’obra?

Obra construïda per decisió del Senat, en acció de gràcies pel retorn victoriós de l’emperador August de les campanyes a Hispània i la Gàl·lia. Dedicat a la deessa de la Pau i situada al camp de Mart, on cada any es sacrificava un carner i dos bous.

3) Quina era la funció d’aquesta obra? Commemorativa

4) Quins personatges hi ha representats en la imatge C de l’Ara Pacis Augustae?

1. Tellus, la Terra Mare, és, segons una interpretació, Venus, mare d’Enees i progenitora de la Gens Iulia, a la qual pertany August.

2. La figura central es la Pax Augusta, que dóna nom a l’altar. La deessa seu damunt d’una roca amb un bou i un carner als seus peus. A la seva falda hi ha dos amorets amb raïm i granades com a símbols de divinitat progenitora que porta la prosperitat. Als costats dues figures femenines, les Aurae, l’una sobre un drac marí i l’altra damunt un cigne, símbols respectius dels vents benefactors del mar i la terra.