El Relleu Terrestre: Formació, Processos i Tipus
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología
Escrito el en catalán con un tamaño de 9,43 KB
El relleu de la Terra és el conjunt de formes i accidents geogràfics que donen forma a la superfície de l'escorça terrestre.
Efectes de la dinàmica interna
L'activitat interna del planeta és la que produeix les estructures geològiques més importants. És el cas de les grans serralades, aparegudes per l'acció de la tectònica de plaques, i de les illes oceàniques d'origen volcànic, com també dels volcans en els continents.
Efectes de la dinàmica externa
Els agents externs actuen sobre les estructures generades per la dinàmica interna, les modifiquen i produeixen noves formes de relleu mitjançant els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació. Segons la forma, hi ha relleus positius (muntanyes) o relleus negatius (valls).
Serralades pericoceàniques
S'originen a les zones de subducció de la litosfera oceànica sota la litosfera continental. L'exemple més característic són els Andes, per la qual cosa aquesta mena de serralades també s'anomenen andines. Estan formades per materials magmàtics i comprenen molts volcans d'erupcions plinianes.
Arc d'illes
Es tracta de cadenes d'illes d'origen volcànic que es formen a les zones de subducció de litosfera oceànica sota la litosfera oceànica. Alguns exemples són el Japó, les Filipines, Indonèsia o Nova Zelanda, situats al voltant de l'oceà Pacífic.
Serralades intracontinentals
Es formen a causa del xoc entre plaques de la litosfera continental. Així, els sediments que es troben entre les dues plaques queden atrapats, es pleguen i generen aquests relleus. La serralada més alta del món, l'Himàlaia, es va formar per la col·lisió entre la placa indoaustraliana i la placa euroasiàtica.
Els processos geològics externs
La meteorització
És el procés pel qual les roques de la superfície exposades als agents pateixen transformacions en la seua ubicació original, i es converteixen en materials més febles.
Meteorització física
Es produeix per les variacions de la temperatura i per altres factors que poden fer que les roques experimenten canvis en la integritat física.
Gelifracció
L'aigua penetra en les esquerdes i en les discontinuïtats de les roques. Quan baixa la temperatura, es congela, augmenta de volum i provoca la fractura de la roca. Es produeix habitualment en zones preglacials o d'alta muntanya.
Haloclastisme
Les esquitxades d'aigua salada penetren en les esquerdes de les roques. Es produeix la fractura pel creixement de cristalls de sal en les discontinuïtats.
Termoclastisme
Les roques exposades a canvis bruscos de temperatura entre el dia i la nit es dilaten i es contrauen constantment, la qual cosa provoca la fractura. És característic de les zones desèrtiques.
La meteorització química
Es pot produir per diversos tipus de reaccions químiques, que a partir dels materials originals de la roca mare produeixen materials que fan que la roca siga menys resistent.
Hidratacions i hidròlisi
Són reaccions en les quals intervé l'aigua com a reactiu.
Oxidacions
Transformen alguns minerals del grup de silicats, abundants en la majoria de les roques, en altres del grup dels òxids, més vulnerables que els silicats originals.
La meteorització biològica
Els éssers vius també poden produir transformacions en les roques.
Factors que afecten a la meteorització:
- La litologia de la roca mare: en funció de la composició seran més o menys resistents. Així, les roques magmàtiques acostumen a estar fàcilment afectades per la meteorització química, que transforma minerals originals formats a altes temperatures en d'altres més estables a les condicions ambientals.
- El clima: en els climes humits és més important la meteorització química i biològica, mentre que en climes àrids només es produeix la meteorització física.
- La topografia: els relleus plans afavoreixen la infiltració de l'aigua; per tant, l'alteració de les roques afecta a zones més profundes.
- El temps: el grau de meteorització que pateixen les roques depèn del temps que estiguen exposades als agents externs. Aquest paràmetre és especialment útil quan es parla del sòl, ja que es forma com a conseqüència de la meteorització.
L'erosió
És un procés que consisteix en el desgast de les roques provocat per l'acció dels agents externs. L'erosionabilitat de les roques és la facilitat amb la qual es poden erosionar i del grau de meteorització que tinguen. L'erosivitat és la capacitat que té un agent geològic per erosionar els materials.
El transport
Consisteix en el trasllat del sediment fins a zones més o menys llunyanes.
Transport aeri
Es realitza a través del vent, pot ser per rodolament, quan els grans de sediment rodolen per la superfície, per saltació, quan les partícules es desplacen i fan petits salts en topar entre elles, o per suspensió, quan la velocitat del vent és elevada o les partícules transportades són petites.
Transport aquàtic
Es desenvolupen els mateixos processos que en l'aeri a més de la flotació, que afecta a les partícules que són menys denses que l'aigua.
Transport per gel
Els sediments incrustats, independentment de la mida.
La sedimentació
És un procés que consisteix en el dipòsit dels materials transportats. Es produeix quan el mitjà de transport perd velocitat o quan el sediment dissolt precipita en condicions fisicoquímiques favorables. La zona de l'ambient sedimentari on es produeix la sedimentació es diu conca sedimentària.
Els agents geològics externs
Els torrents, els rius, les aigües salvatges i superficials.
Els torrents
Conca de recepció: zona que recull l'aigua des de les precipitacions. Canal de desguàs: per on circula l'aigua i on es produeix l'erosió i el transport. Con de dejecció: situat al final del torrent on es dipositen els sediments que transportava l'aigua.
Els rius
Curs alt: el pendent és més inclinat i hi dominen els processos d'erosió i transport. Curs mitjà: el pendent disminueix. Encara el riu conserva una certa capacitat per a erosionar i transportar materials (els meandres són revolts en el traçat del riu en els quals es produeix erosió, les terrasses fluvials són dipòsits esglaonats en els vessants del riu). Curs baix: el pendent és molt suau, el riu perd la capacitat d'erosionar i només diposita sediments.
L'aigua subterrània
- Els avencs: pous verticals fets per l'aigua que s'infiltra en el subsòl.
- Les cavernes: cavitats subterrànies.
- Les dolines: enfonsaments del terreny causats per la dissolució en el subsòl.
- Estalagmites: es formen en el terra de les cavernes i creixen cap amunt.
- Les estalactites: es formen en els sostres de les cavernes i creixen cap avall.
Les onades
Efecte de l'erosió de les onades: l'acció de les onades es concentra a les zones de penya-segats, n'erosionen i es soscaven la base de manera que s'inestabilitzen i es van ensorrant. Els penya-segats van retrocedint.
Efectes de la sedimentació produïda per les onades: el sediment que es genera quan s'erosionen els penya-segats, després es diposita amb els sediments aportats pels rius a les zones més protegides i formen platges.
Estromatòlit
Estructura sedimentària calcària laminada i de forma variable que es desenvolupa en aigües superficials per l'activitat metabòlica de les cianofícies i dels bacteris filamentosos que entren per els materials fins que precipiten carbonat càlcic i es formen colònies amb acumulacions irregulars els elements laminars dels quals tenen gruixos similars.
Els sistemes morfoclimàtics
Climes àrids: la característica principal és el dèficit hídric. Poden ser zones d'estepa i manca d'aigua en zones desèrtiques.
Climes intertropicals: són característics en latituds mitjanes a prop de l'equador, i es caracteritzen per temperatures elevades i precipitacions abundants.
Climes temperats: són característics de latituds mitjanes. Les temperatures i les precipitacions tenen variacions estacionals, sense arribar a valors extrems.
Climes glacials i preglacials: es produeixen a latituds altes, a prop dels pols, i en zones d'alta muntanya. Les temperatures són molt baixes, rarament superen els 0ºC.
Sistemes de zones intertropicals
Domini de la selva: la característica principal és l'elevada humitat que afavoreix els processos de meteorització química. Pans de sucre: vegetació amb promontoris més elevats de roques arrodonides. Laterites: formació de dipòsits rics en alumini i ferro.
Domini de sabana: l'estació seca és molt acusada i aquest fet condiciona el desenvolupament vegetal.