Relleu tabular definicion

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,78 KB

CLIMA I RELLEU

OROGÈNESIS


: Moviments de l’escorça terrestre que donen lloc a la formació de sistemes muntanyosos.

PENEPLÀ


: Superfície amb pendent molt suau i amb valls de fons molt ample per les quals les aigües dels rius circules tranquil·lament.

CINGLERA


: Tall profund, gairebé vertical, que un riu pot arribar a formar al terreny.

BADLAND


:
Terreny sedimentari sense coberta vegetal i molt aixaragallat.

RELLEU TABULAR


: Tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.

MALL


: Roca alta i escarpada.

MOLA


: Turó escarpat al capdamunt i amb cim pla.

TAULA


: Terreny elevat i pla, de gran extensió, envoltat de valls i barrancs.

RASA


: Superfície plana limitada per penya-segats marins esglaonats.


ALBUFERA


: Llac salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar.

TÓMBOL


:

Barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral

SERRALADA


: conjunt de muntanyes, més llarg que ample, que té una formació comuna i unes característiques semblants.

DEPRESSIÓ


: Sector de la superfície de la Terra més baix respecte a les regions veïnes, situat generalment a l’interior dels continents o de les àrees marines.

CLIMA


: Successió del tipus de temps que s’esdevenen en un lloc determinat al llarg de molts anys. Per poder definir un clima es necessiten com a mínim les observacions recollides durant un període de 30 anys.

ISÒBarés


: Línies que uneixen els punts que registren una pressió atmosfèrica idèntica. Els vents tendeixen a igualar les pressions existents entre dos llocs.


ANTICICLÓ O ALTES PRESSIONS


: Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques. es tracta d'un fenomen meteorològic que es pot definir com una circulació de vents a gran escala al voltant d'una regió central d'altes pressions atmosfèriques.

DEPRESSIÓ O BAIXES PRESSIONS


: És una zona amb la pressió atmosfèricamés baixa que les zones del voltant. S'associen normalment amb ventsforts i elevació atmosfèrica.

ARIDESA


: Terme que indica sequedat, manca d’humitat. L’índex d’aridesa estableix la relació entre les pluges i el poder dessecant de l’evaporació representada per les temperatures.

OSCIL·LACIÓ TÈRMICA


: També anomenat amplitud tèrmica. És la diferència entre la temperatura més baixa registrada i la temperatura més alta. Es pot calcular en valors absoluts, però generalment es fa comparant mitjanes mensuals.

INVERSIÓ TÈRMICA


: Augment de la temperatura amb l’altitud, contràriament al fet que la temperatura acostuma a disminuït 6,5ºC  cada 1000 metres d’altitud.

ISOTERMES


: Línies que uneixen els punts que registren les mateixes temperatures en un moment determinat.

ISOHIETES


: Línies que uneixen els punts que tenen les mateixes precipitacions en un moment determinat.

ANTICICLÓ DE LES AÇORES


: És un anticiclódinàmic situat, normalment, en el centre de l'Atlàntic Nord, a l'altura de les illes Açores. Pel fet de ser una zona de divergència, emet una massa d’aire des de la zona septentorial que entra en contacte amb superfícies marines i es converteix en una massa d’aire tropical marítima.

MASSA D’AIRE SAHARIANA


: És un aire molt càlid i sec, que a l’hivern moltes vegades arriben a Espanya i hi provoquen temperatures pròximes als 20ºC. Al estiu aquests anticiclons donen onades de calor abrusadores amb temperatures màximes de 40ºC

MASSA D’AIRE POLAR SIBERIÀ


: s’origina al centre i al nord de l’espai euro-siberià. Són masses d’aire sec i molt fred que arriben fins a -20ºC. L’arribada d’aquests vents mitjançant una entrada fins a la Península succeeix a vegades a l’hivern i produeix fred i nevades.

Entradas relacionadas: