Relleu de la Península Ibèrica: Meseta, Serralades i Depressions

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,55 KB

Sistema Ibèric

Limita la Meseta i distingeix dos sectors:

  • Sector nord: compost per un sistema de massissos de més de 2000 m.
  • Sector sud: serres i depressions solcades per rius, amb conjunts interior i exterior que aïllen la Meseta de la costa.

Sierra Morena

Forma un esglaó que separa la Meseta de la depressió del Guadalquivir. Vista des de la Meseta, ofereix una escassa altitud (700 m), però des de la depressió (s'enfonsa uns 100-200 m) apareix com un relleu alt de 1200 m. L'únic pas que comunica la submeseta sud amb Andalusia a través de Sierra Morena és el de Despeñaperros.

Serralades Exteriors a la Meseta

Es van formar durant el moviment alpí. Comprimen i pleguen els dipòsits sedimentaris, formant els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i les Serralades Bètiques.

Pirineus

Alineació d'uns 440 km amb amplades de més de 100 km. Forma alineacions paral·leles en esglaons colossals. Dues grans unitats: Pirineus Centrals (pics més alts com Aneto i Pica d'Estats) i Prepirineus (menys altitud i formes més suaus). Entre els dos, la Depressió Mitjana Pirinenca.

Serralades Litorals Catalanes

Separades dels Pirineus per falles i terrenys volcànics. Dues files muntanyoses paral·leles a la costa, separades per una fossa tectònica. La Serralada Prelitoral presenta altituds considerables com el Montseny.

Serralades Bètiques

Formades pel moviment alpí. Serralada Penibètica (costa, amb Sierra Nevada i els pics Veleta i Mulhacén) i Serralada Subbètica (arc de materials plegats des de Gibraltar fins al cap de la Nau).

Depressions de l'Ebre i del Guadalquivir

Depressions Exteriors a la Meseta

Depressió de l'Ebre: encaixada entre Prepirineus, Sistema Ibèric i Serralades Litorals Catalanes. Longitud de 380 km i amplitud màxima de 150 km. El riu Ebre hi desemboca formant un delta extens.

Depressió del Guadalquivir: entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques. Plana triangular de 330 km de longitud per 200 km d'amplada a la costa. Travessada pel riu Guadalquivir.

Relleu del Litoral

Costes obertes i poc retallades, excepte el litoral gallec.

Costes Atlàntiques

Costa Cantàbrica: formes altes i rectilínies. Penya-segats, platges escasses. Ries curtes i estretes.

Costa Gallega: des de la punta d'Estaca de Bares fins a Portugal. Caracteritzada per les ries, valls de rius antics inundades pel mar.

Entradas relacionadas: