Relleu país basc

VOCABULARI TERMES GENERALS

 

Centralisme político-administratiu.-

Forma d’estructuració de l’estat, on existeix un govern que aplica les seves decisions mitjançant funcionaris a la majoria dels ciutadans, els quals accepten la sobirania directa del poder central; a més les diverses entitats territorials menors no disposen cap tipus de personalitat política.
Exemple: Espanya abans de la Constitució de 1978.

Comunitat autònoma.-

Unitat territorial amb entitat pròpia, formades per províncies limítrofes que tenen característiques històriques, cultural i econòmiques comunes, per territoris insulars i també per províncies amb una entitat històrica. Es un ens constitucional dotat de potestat (legislativa, estatutària i financera) per donar-se normes a sí mateixa.
Exemple: Comunitat autònoma de les Illes Balears, de Madrid, ...

Comunitat autònoma històrica.-

Unitat territorial amb entitat pròpia que en el passat va plebiscità afirmativament un projecte d’Estatut d’autonomia (nacionalitats històriques)durant la II República. Aquest fet els permeté accedir a l’autonomia per l’article 151 de la Constitució del 1978 i assumir immediatament les competències previstes a l’article 148, només han de plantejar-ho els seus òrgans preautonòmics.
Exemple: Catalunya, País Basc i Galícia.

Coordenades geogràfiques.-

Interseccions dels angles o arcs expressius de la latitud i longitud geodèsiques d’un lloc. Serveixen per localitzar un indret amb exactitud a la superfície de la terra.
Exemple: 36º de latitud Nord a Tarifa o 9º 18’ de longitud Oest del cap de Tourinyan

Desequilibris territorials.-

Diferències existents entre les distintes autonomies que són de caràcter demogràfic, social, econòmic, medioambiental i en alguns casos territorials.
Exemple: La diferent densitat de població entre Castella-la Manxa (21,85%) i les Illes Balears (157,76%) el 1995.
Diferència del nombre de vehicles per cada 100 habitants entre Extremadura (14,12 i les Illes Balears (60,34).

Determinisme geogràfic.-

Corrent de pensament que suposa que la llibertat de l’home està dirigida en grau de major o menor necessitat pels factors del medi físic, que exerceixen una influència directa a la constitució física i moral de l’home individual o social.
Exemple: Transhumància, la comunicació siulant a determinades zones de les Canàries....

Equador.-

Cercle màxim de la Terra, perpendicular a l’eix terrestre, equidistant dels pols que la divideixen en hemisferi nord i hemisferi sud.
Exemple: 43º 47’ de latitud Nord a Estaca de Bares.

Escala cartogràfica.-

Relació existent entre la longitud qualsevol mesurada sobre el mapa i la corresponent longitud sobre el terreny.
Exemple: Mapa topogràfic nacional a 1/50000

Estat de les autonomies.-

Model d’organització administrativa de l’Estat on existeix un poder constituent d’àmbit nacional que radica a la capital estatal i una sèrie de nacionalitats i regions, centres de decisió política subsidiaris, amb competències legislatives, estatutàries i financeres concedides per la pròpia constitució. Possibilita un procés de descentralitzador del poder.
Exemple: Article 2 de la Constitució del 1978.
Publicació al BOE de l’Estatut d’Autonomia de la CCAA de les Illes Balears 1-3-1983.

Fons de compensació interterritorial.-

Destinació d’una part dels Pressuposts Generals de l’Estat a despeses d’inversió pública que són distribuïts anualment entre les Comunitats Autònomes amb la finalitat de corregir els desequilibris econòmics entre elles.
Exemple: El FCI s’estableix a l’article 158 de la Constitució del 1978.
Reforma del Consell de Política Fiscal i Financera de les CCAA, regulada a la Llei 29/1990.

Geografia física.-

Part de la Geografia que analitza els fets que configuren els paisatges terrestres en els seus aspectes inorgànics i orgànics, marginant els deguts a l’acció humana, excepte si són alteradors dels primers.
Exemple: Unitats que configuren el relleu espanyol, els climes d’Espanya,...

Geografia humana.-

Part de la Geografia que estudia la diferenciació del paisatge cultural així com les relacions de l’home i el medi.
Exemple: la població espanyola, l’espai urbà a Espanya,...

Isolínia.-

Línia que uneix punts d’igual valor a un mapa. Té diverses denominacions específiques segons el tipus de valor a que faci referència (isòbares, isotermes,...).
Exemple: Mapa d’isotermes d’Espanya, mapa topogràfic nacional a 1/50000

Latitud.-

Distància angular des de qualsevol punt de la terra a l’Equador.
Exemple: 36º de latitud Nord a Tarifa

Longitud.-

Distància angular existent des de qualsevol punt del globus terrestre al meridià de Greenwich.
Exemple: 9º 18’ de longitud Oest del cap de Tourinyan.

Mapa topogràfic.-

Representació precisa de la localització, forma, classe i dimensions dels accidents de la superfície terrestre, així com dels objectes que es situen de forma permanent sobre ells. Comprèn només els que tenen escales compreses entre 1/10000 i 1/1000000.
Exemple: Mapa topogràfic nacional a 1/50000, mapa topogràfic de les Illes Balears a 1/25000

Multiculturalitat.-

fenòmen que fa referència a la convivencia dins d’una mateixa societat d’individus (grups ètnics) que pertanyen a diferents cultures com a conseqüència de la immigració individual i/o familiar.
Exemple: les associacions de colombians, equatorians,…. Existents a Palma

Portolà.-

Guia de rumbs i direccions, dels que existeix constància que sorgiren amb anterioritat a les cartes portolanes. Inclouen les distàncies entre els llocs mesurades en dies de navegació, punts d’etapa del trajecte, direccions, rumbs magnètics, etc.
Exemple: Portolà de l’Escola mallorquina.

Província.-

Entitat local amb personalitat jurídica pròpia, formada per una agrupació de municipis. Té el seu origen a la Constitució del 1812, encara que no s’implantà fins el 1833. Actualment, l’Estat n’està format per 50.
Exemple: León, Burgos, Salamanca,.....

VOCABULARI RELLEU

 
 
 

Depressió.-

Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents.
Exemple: Depressió de l’Ebre, depressió del Guadalquivir,...

Ibèria argilosa.-

Zona de substrats rocosos formats per materials sedimentaris (argiles, marges) dipositats a finals del Terciari i al Quaternari que origina una gran varietat de paisatges .
Exemple: zona de Guadix-Baza, Antequera,...

Ibèria calcària.-

Zona de substrats rocosos formats per materials d’origen marí que es plegaren durant el Terciari i produeixen paisatges càrstics.
Exemple: Àrea del País Basc a la Serralada Cantàbrica, Prepirineu,..

Ibèria silícica.-

Zona de substrats rocosos formats per materials fonamentalment granítics i metamòrfics (pissarra, gneis, quarsites i marbre) d’origen precàmbric i paleozoic.
Exemple: zona occidental de la Península (Galícia, Lleó, Extremadura),...

Meseta.-

Superfície plana o lleugerament inclinada en una determinada direcció, tallada per valls i situada a una certa altitud amb relació al nivell del mar.
Exemple: Meseta Central

Modelat càrstic.-

Formes que deriven de la dissolució de roques calcàries per les aigües meteòriques d'infiltració, que formen un drenatge, en part subterrani; hi ha d'haver preponderància de processos d'erosió per dissolució.
Exemple: Polje de Ronda, coves del Drach (Manacor),....

Modelat glacial.-

Formes que deriven de l’activitat erosiva generada per les glaceres o construïdes pels dipòsits que s'hi relacionen.
Exemple: Cims dels Pirineus, Serra Nevada,....

Modelat litoral.-

Formes que deriven de l’activitat erosiva i acumulativa de les aigües sobre la costa.
Exemple: sa Foradada,

Relleu volcànic.-

Conformació de la superfície terrestre d'origen estructural relacionat amb l'activitat volcànica.
Exemple: regió d’Olot, Campo de Calatrava, Teide,......

Orogènia alpina.-

Conjunt de processos geològics que duen a la formació d'un sistema muntanyós durant el Mesozoic i Cenozoic.
Exemple: Serralades Bètiques, Pirineus, Sistema Ibèric, ...

Orogènia herciniana.-

Conjunt de processos geològics que duen a la formació d’un sistema muntanyós a finals del Paleozoic.
Exemple: les extenses regions de pissarra suaus i obscures d’Extremadura, afloraments de quarsita amb forma de cresteria a Sierra Morena,....

Planes litorals.-

Faixa costanera recentment emergida formada per estrats de roques sedimentàries que descansen sobre roques més antigues i continentals.
Exemple: litoral valencià.

Serralades Bètiques.-

Cadenes de muntanyes resultat de l’acostament de les plaques ibèrica i africana i de la reducció del mar de Thetis durant el moviment alpí. Tenen una extrema complexitat geològica i morfològica, en estar constituïdes per plegaments alòctons.
Exemple: Serralada Bètica Interior, Serralada Penibètica,...