Relleu de Galícia i mapa d'isotermes de la península Ibèrica

Perfil topogràfic del relleu de Galícia

Les unitats identificades a la figura són: B, depressió meridiana (o fossa Carballo-Tui); C, dorsal meridiana galaica o dorsal galaica; E, depressions interiors, fosses miocèniques (Monforte, Ourense...); i F, serres orientals.

Tipus de document

Estem davant d'un tall o perfil topogràfic del relleu galaic, amb orientació oest-est, que marca en l'eix horitzontal la distància en línia recta fins a 250 km i en l'eix vertical l'altitud fins a 2.000 metres. Hi s'indiquen les principals unitats del relleu, distingides per colors. A més de les altituds actuals de les diferents unitats, es reflecteix, amb una línia de punts discontínua, l'arrodoniment de la penyeplanitzia galaica abans de la fractura del relleu ocorreguda durant el Terciari.

Modelat granític i depressions sedimentàries

A l'àrea A, corresponent al bloc litoral, predomina el granit, que dóna lloc a un modelat característic d'aquesta roca intrusiva, cristal·lina i rígida, que pot ser alterada física o químicament (per gelifracció o congelació de l'aigua en esquerdes o diaclasis). Els agents erosius poden ocasionar tors, caos de blocs, penyals, la presència de pedres cavalleres, etc. Un exemple molt característic de modelat granític el trobem al Monte Pindo.

A l'àrea E, corresponent a les fosses tectòniques originades després de l'orogènesi alpina, s'acumulen dipòsits sedimentaris de roques toves com les argiles, fàcilment erosionables, amb formes com els cavorcs, els somontes i l'acumulació de materials detrítics. En altres ocasions coincideixen amb materials al·luvials dipositats en fons de depressions amb estrats horitzontals, que produeixen un relleu amb escassa pendent.

Història geològica del relleu galaic

El relleu galaic actual és el resultat d'una història geològica de milions d'anys en la qual es van alternar fases orogèniques amb altres de calma, en les quals va predominar l'erosió i la sedimentació.

1. Era arcaica o Precambrià (4.000 – 600 milions d'anys): va emergir del mar una franja arquejada de nord-oest a sud-est, formada per llicorelles i gneis, que comprenia gairebé tota l'actual Galícia.
2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 milions d'anys): va tenir lloc l'orogènesi herciniana. La serralada herciniana, formada per materials com el granit, la llicorella i la quarsita, va mantenir un alineament predominant NO-SE, formant la base del sòcol hespèric que s'estén a l'oest de tota la península Ibèrica.
3. Era secundària o Mesozoic (225 – 68 milions d'anys): va ser un període de calma en el qual van predominar l'erosió i la sedimentació, i en el qual va continuar l'aplanament de la serralada herciniana.
4. Era terciària (68 – 1,7 milions d'anys): es va produir l'orogènesi alpina. Com a resultat, el sòcol hercinià, format per materials paleozoics rígids, va experimentar fractures i falles. Així, adaptant-se a l'antiga xarxa de fractures i a altres de noves sorgides com a conseqüència del plegament alpí, es van fracturar els blocs del Massís Galaic i van sorgir depressions enfonsades al costat de hórsts realçats.
5. Era quaternària (1,7 milions d'anys fins a l'actualitat): es van produir el glaciarisme i la sedimentació de dipòsits al·luvials. A Galícia, el glaciarisme va quedar restringit als punts més elevats de les serres orientals i sud-orientals, amb petits circs de capçalera. Al fons de les depressions, l'arrossegament fluvial va dipositar al·luvions que les van anar colmatant.

Mapa d'isotermes de la península Ibèrica

Es tracta d'un mapa d'isotermes. L'àrea representada correspon al territori peninsular espanyol i als arxipèlags (Balears i Canàries). Concretament, assenyala les temperatures mitjanes de l'any. La temperatura és una qualitat de l'aire que mesurem en graus Celsius, per mitjà d'un termòmetre. En el cas dels valors mitjans anuals, els factors més importants que cal considerar són la latitud (en general van augmentant en direcció nord-sud), la proximitat al mar o influència marina (pel seu efecte suavitzador) i l'altitud.

Al costat del mapa hi ha una llegenda que indica els valors de les temperatures mitjanes:

• Valors més baixos, inferiors a 7,5 ºC: representats amb isotermes de color blau intens. Corresponen a les cotes més elevades de la serralada Cantàbrica, els Pirineus, els Montes de León, el Sistema Ibèric (serra de la Demanda i Serranía de Cuenca) i el Sistema Central. Aquestes temperatures s'expliquen per l'altitud del relleu i per la posició d'aquestes serralades en una latitud més al nord.
• Valors entre 7,5 ºC i 10 ºC: de color blau fosc. Corresponen a les altituds mitjanes dels relleus anteriors més les cotes altes dels relleus bètics. Les causes són similars a les descrites en el punt anterior, excepte que la influència de l'altitud és menor per als relleus situats al centre-nord de la península, i la posició latitudinal més al sud de les serralades Bètiques contrarresta la influència del gradient tèrmic.
• Valors entre 10 ºC i 12,5 ºC: representats amb un blau clar. Espacialment es distribueixen per l'interior del Massís Galaic, la vall del Duero, els Prepirineus, àrees de mitjanies dels sistemes muntanyosos del centre-nord peninsular i les serralades Bètiques. En aquest cas, la continentalitat o distància del mar és determinant, així com l'altitud en el cas de les Bètiques.
• Valors entre 12,5 ºC i 15 ºC: assenyalats amb color groc. S'estén per la costa cantàbrica (on la influència de l'Atlàntic suavitza les temperatures), la vall de l'Ebre, la submeseta sud (en tots dos casos, la distància del mar i la latitud creen contrastos tèrmics entre l'estiu i l'hivern) i àrees de mitjanies de les Bètiques (l'altitud segueix regulant les temperatures en les latituds baixes de la península).
• Valors entre 15 ºC i 17,5 ºC: de color vermell clar. Corresponen espacialment a la costa mediterrània de València i Catalunya (la Mediterrània regula tèrmicament aquesta zona), la zona oriental de la depressió de l'Ebre (plana encaixonada entre relleus, aïllada de la influència marina) i les conques mitjanes del Tajo i el Guadiana (Extremadura), així com àrees de l'interior mediterrani i les Balears.
• Valors entre 17,5 ºC i 20 ºC: representats en color vermell fosc. Vall del Guadalquivir i costa sud del Mediterrani. Les temperatures estan determinades per la latitud més al sud i la influència costanera.

La temperatura de les illes Canàries està definida per la seva posició latitudinal i marítima en la vora de l'àrea subtropical atlàntica i per la seva proximitat al continent africà. Això els confereix temperatures temperades i constants al llarg de tot l'any, excepte als cims muntanyosos, que en aquest cas davallen per causes orogèniques.