El Relleu d'Espanya: Meseta, Muntanyes i Costes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,92 KB
La Meseta
- Unitat principal del relleu, 45 % de la Península Ibèrica.
- Basculada cap a l’Oest > vessant atlàntic el més extens.
- Orogènia alpina > fractura el sòcol paleozoic en 2 blocs:
- Submeseta Nord o septentrional (800 – 850 m) Riu Duero
- Submeseta Sud o meridional (500 – 700 m) Rius Tajo i Guadiana
Planura de la Manxa
Meseta: Altiplà elevat (altitud> 600 m) al centre de la Península. Base de materials paleozoics plegats per l’orogènia herciniana posteriorment erosionada i convertida en sòcol. L’orogènia alpina fracturà el sòcol rejovenint el relleu (estructures germàniques) i el feu bascular cap a l’Oest.
Unitats Morfoestructurals en Funció de la Meseta
- O. herciniana: relleus antics > Sòcol > Ibèria silícica
- Sedimentació era mesozoica: mars vores > Ibèria calcària.
- O. Alpina: fractura del sòcol i plegament dels sediments.
- P. Quaternari: glacialisme i sedimentació > Ibèria argilosa.
Les Vores Muntanyoses de la Meseta
L’orogènia alpina dóna lloc a les principals unitats de relleu. Fracturà el sòcol paleozoic rejovenint el relleu (estructures germàniques) i el feu bascular cap a l’Oest. Plegà els materials sedimentaris formant noves serralades, en aquest cas, a les vores de la Meseta.
Ibèria Silícica
Constituïda pels materials més antics, paleozoics. El granit és la roca característica que, com a conseqüència de l’erosió, dóna lloc a formes arrodonides dites “berrocales”.
Sistema Central
A l’orogènia alpina es fracturen els materials rígids del sòcol paleozoic donant lloc a blocs:
- elevats (horst) Serralades com la de Gredos i Guadarrama
- enfonsats (graben) Valls fluvials > conques sedimentàries
Muntanyes de Toledo
- Altituds modestes
- Divisòria d’aigües dels rius Tajo i Guadiana.
- Basculada cap a l’Oest > vessant atlàntic el més extens.
Massís Galaico-Lleonès
Sistema de falles als materials antics. Conjunt de blocs enfonsats i elevats. Relleus suaus i valls fluvials (RIAS).
La Serralada Cantàbrica
- Sector occidental, Massís asturià, granític.
- Sector oriental, Muntanya Cantàbrica, calcari.
- Modelat glacial als Pics d’Europa (granit + calcari) Lago Enol.
Sierra Morena
- Vora meridional de la Meseta, materials antics de color fosc (pissarres) i també de la vegetació agostada.
- Despeñaperros té distinta altitud segons el sentit que es miri.
La Meseta
- Unitat principal del relleu, 45 % de la Península Ibèrica.
- Basculada cap a l’Oest > vessant atlàntic el més extens.
Els Pirineus
Sèrie d’alineacions paral·leles amb 100 km d’amplada. Estructura complexa:
- Axials o centrals, massís antic rejovenit. Granit i pissarra.
- Prepirineus, materials secundaris plegats. Calcaris.
- Zones volcàniques localitzades, Pirineus axials, les majors, altituds, com l’Aneto.
Materials antics: granit i pissarra. Pirineus axials, les majors Altituds. Modelat glacial, amb freqüents llacs. Ibon de Cregüeña. Prepirineus, formes més suaus. Materials mesozoics i cenozoics plegats a l’orogènia alpina. Prepirineus. Materials mesozoics i cenozoics plegats a l’orogènia alpina són calcaris, modelat càrstic: barranc.
Materials antics: granit i pissarra. Pirineus axials, les majors Altituds. Modelat glacial, amb freqüents llacs. Ibon de Cregüeña. Prepirineus, formes més suaus. Materials mesozoics i cenozoics plegats a l’orogènia alpina. Prepirineus. Materials mesozoics i cenozoics plegats a l’orogènia alpina són calcaris, modelat càrstic: barranc.
Relleu Volcànic
És el resultant dels materials procedents d’erupcions volcàniques modelats pels processos erosius. (Colada de basalt a Girona)
Serralades Litorals Catalanes
Estructura complicada:
- Al nord materials paleozoics rejovenits
- Al sud, materials mesozoics plegats a l’orogènia alpina
Serralades Bètiques
Conjunt muntanyós que s’extén de Punta Tarifa al Cap de la Nau i sorgeix de la Mediterrània constituint en gran part les Balears. Formades a l’orogènia alpina pel plegament de materials mesozoics i cenozoics. (La Cordillera Penibètica correspon al massís Paleozoic)
Ibèria Calcària
Formada per materials sedimentaris mesozoics i cenozoics plegats durant l’orogènia alpina. La roca més característica és la calcària. Exemple Serralades Subbètiques.
Modelat Càrstic
És el resultant de la dissolució de la roca calcària per l’acció de l’aigua amb petites quantitats d’àcid carbònic procedent de l’atmosfera. Gran varietat de formes. CO3 Ca + CO3 H 2 -> (COH) 2 Ca + CO 2
Exocarst
- Barranc
- Rellar
Endocarst
- Avenc
- Cova.
Estalactites El carbonat càlcic dissolt en l’aigua precipita al sòtil de la cova formant canonets de calissa.
Estalagmites El carbonat càlcic dissolt en l’aigua precipita al terra de la cova formant concrecions de calissa.
Endorreisme: Fenomen pel qual l’aigua s’acumula a una zona, sense tenir sortida al mar.
Exorreisme: Fenomen pel qual les aigües d’una conca hidrogràfica arriben al mar. És el cas més freqüent.
Modelat Litoral
Costes baixes i arenoses. Sedimentació d’arena per les ones i aportació sediments continentals que formen barres litorals.
Modelat Litoral
Costes altes i rocoses. Erosionades per les ones que generen plataformes o tenasses.
Mareny o Maresma
Zona litoral, sovint pantanosa, originada per la invasió de l’aigua del mar que diposita a les terres baixes el llim aportat pels rius amb la qual cosa modifica la línia de costa.
Planes Litorals
Importants espais plans a ran de la Mediterrània. En general són el resultat de fosses tectòniques on s’han acumulat sediments tant continentals com procedents de transgressions marines. Usos agrícola, urbà i turístic.
Relleu Volcànic
És el resultant dels materials procedents d’erupcions volcàniques modelats pels processos erosius. (Colada de basalt a Girona)
Relleu Volcànic
Caldera: depressió circular envoltada de muntanyes.
Roques: Acumulació de lava.