El Relleu d'Espanya: La Meseta i les Grans Depressions
Geografía5,23 KB
La Meseta i les serralades interiors
La Meseta
La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol; ocupa l’espai central de la Península Ibèrica i representa el 45% de la seva superfície. Durant el moviment alpí va quedar fracturada en dos grans blocs:
- La Submeseta Nord: té una altitud mitjana de 800-850 metres; apareix gairebé del tot envoltada de muntanyes i és travessada d’est a oest per la xarxa fluvial del Duero.
Els rius de la Submeseta superen el desnivell que hi ha entre la Meseta i el peneplà.
- La Submeseta Sud: té una altitud mitjana de 500-700 m i està formada per dos altiplans separats per les muntanyes de Toledo: l’altiplà solcat pel riu Tajo i l’altiplà de la conca hidrogràfica del Guadiana. Entre aquests dos altiplans s’estén la planura de la Manxa.
Els rius agafen una suau inclinació vers l’Atlàntic.
Unitats relacionades amb la Meseta
A la Meseta es poden diferenciar diverses unitats de relleu:
- L’antic sòcol paleozoic: Només aflora una part del sòcol (es veuen granits, pissarres i quarsites) a un peneplà situat a les terres de Zamora i Salamanca, que es fa més extens a Extremadura i arriba a Portugal.
- Les conques sedimentàries: Pel costat oriental de la Meseta, l’antic sòcol està enfonsat sota les conques sedimentàries. Una part d’aquestes són aportades pels sediments fluvials (als estrats inferiors sorres, argiles, guixos i margues; als estrats superiors una coberta de roca calcària). Aquests materials donaren lloc a un relleu d’erms, camps i costes.
- Les serralades interiors de la Meseta: Sistemes muntanyosos formats al període terciari amb el que coneixem com a tectònica de fractura (blocs de l’antic sòcol que s’aixequen i s’enfonsen).
Les serres interiors de la Meseta
Són muntanyes que formen part de l’antic sòcol, formades per granit, pissarres i gneis. Aquestes serres presenten formes suaus i arrodonides: només sobresurten les agudes crestes de quarsita.
El Sistema Central
Divideix la Meseta en dues meitats i està format per una sèrie de serres d’altitud considerable: Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata, i la Serra da Estrela (Portugal). Entre les serres, els blocs enfonsats formen valls i obren passos de muntanya alts i nevosos que dificulten les comunicacions a l’hivern. El cim més alt és el d’Almanzor (serra de Gredos).
Les muntanyes de Toledo
Divideixen la Submeseta Sud en dues parts i actuen com a divisòria d’aigües entre la conca del Tajo i la del Guadiana. Aquestes muntanyes formen una sèrie de serres d’altituds modestes (uns 1.400 m), entre les quals destaquen les Muntanyes de Toledo i les serres de Guadalupe, Montánchez i San Pedro. Els diversos conjunts muntanyosos estan separats per corredors transversals que faciliten les comunicacions.
Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir
Entre les muntanyes exteriors a la Meseta i els relleus que l’encerclen s’estenen dues grans depressions de forma més o menys triangular, solcades pels rius Ebre i Guadalquivir.
Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir van ser ocupades pel mar i, posteriorment, reblides amb sediments.
La depressió de l'Ebre
La depressió de l’Ebre queda encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes. Té una longitud d’uns 380 km i una amplitud màxima de 150 km.
En un moment inicial, la depressió va estar ocupada pel mar, però després es va tancar i va formar un gran llac reblert lentament per materials continentals aportats pels rius. Els materials més gruixuts i durs sobresurten i formen torres rocoses, malls i moles calcàries, mentre que l’erosió desgasta els materials tous.
El riu Ebre recorre tota aquesta depressió; finalment, l’Ebre s’obre pas entre muntanyes de la Serralada Litoral Catalana fins que desemboca al Mediterrani, on forma un delta.
La depressió del Guadalquivir
La depressió del Guadalquivir s’estén entre la vora escarpada de Sierra Morena i les Serralades Bètiques. Es tracta d’una gran plana de forma triangular d’uns 330 km de longitud per 200 km d’amplada a la costa, que s’estreny progressivament cap a l’est. L’altitud oscil·la entre els 150 i els 250 m.
La depressió, en un primer moment, va estar oberta al mar, però després es va convertir en un llac que es va anar reblint lentament mentre quedaven, prop de la costa, extenses zones d’aiguamolls pantanosos.
La depressió és travessada pel riu Guadalquivir, que passa a prop de Sierra Morena. El Guadalquivir rega extenses zones d’horta i desemboca al golf de Cadis, on forma una zona d’aiguamolls. Al voltant dels aiguamolls hi ha una ampla franja de dunes formades pels vents de procedència atlàntica.