Relacions laborals i contracte de treball: fonts i normes

Personal voluntari per compte d'altri: dependent retribuït

Personal voluntari per compte d'altri — dependent i retribuït (remun.).

Activitats excloses de la relació laboral

Activitats excloses de la relació laboral (RL):

• Funcionaris públics.
• Prestacions personals obligatòries.
• Activitat de conseller o de membre d'òrgans d'administració de societats (sempre que no concurreguin altres supòsits).
• Títol d'amistat, benevolència o bon veïnatge.
• Treballs familiars.
• Activitat dels economistes (segons regulació específica).

Relacions laborals especials

Les fonts del dret i la seva aplicació

Les fonts del dret són l'origen de les normes jurídiques i indiquen quina d'aquestes s'han d'aplicar en cada cas concret.

Normes rellevants: Constitució espanyola; normes de l'OIT; llei i altres disposicions legals; conveni col·lectiu; contracte de treball; usos i costums.

La Unió Europea

La Unió Europea: lliure circulació de persones (treballadors) i prestació de serveis (3-6 anys), lliure d'establiment. Condicions de treball harmonitzades: contracte per escrit, protecció de la salut, prohibició del treball per a menors de 15 anys i protecció de les treballadores embarassades.

Reconeixement: poden exercir en un altre país si els títols han estat objecte de reconeixement mutu. Accés a la funció pública (policia, exèrcit). Formació dels treballadors.

Fonts internes i principis constitucionals

Fonts internes:

a) Disposicions legals i reglaments de l'Estat — la Constitució espanyola:

• Drets fonamentals i llibertats: dret a fundar sindicats; dret a la vaga; dret a la no discriminació.
• Drets i llibertats dels ciutadans: dret al treball; dret a la promoció del treball; dret a l'elecció professional; dret a la negociació col·lectiva; dret a un salari adequat; llibertat d'empresa.

Principis rectors de la política econòmica i social: mantenir un règim públic de la Seguretat Social; polítiques orientades a la plena ocupació; seguretat i higiene; descansos necessaris; foment de la formació i la readaptació professionals.

Normes amb rang de llei i reglaments

Llei emanada de les Corts: llei orgànica i llei ordinària.

Normes amb rang de llei emanades del Govern: decret llei; decret legislatiu (texts articulats, texts refosos).

Reglaments: són normes jurídiques de rang inferior, dictades pel Govern, pels ministres i altres òrgans amb potestat reglamentària que desenvolupen les lleis i tenen rang inferior.

Conveni col·lectiu i contracte de treball

Conveni col·lectiu: acord entre representants dels treballadors i representants de l'empresa sobre les condicions de treball.

Contracte de treball: acord entre treballador i empresari que manifesta la voluntat d'ambdues parts d'obligar-se dins la relació laboral.

Usos, costums i principis d'aplicació

Usos i costums.

Principis per a l'aplicació de les normes laborals:

• Principi de norma mínima (garantia mínima que no es pot disminuir).
• Principi de norma favorable (aplicar la norma més favorable al treballador).
• Principi d'irrenunciabilitat dels drets (no es poden renunciar drets bàsics).
• Principi de condició més beneficiosa (aplicació de la condició laboral més beneficiosa).
• Principi in dubio pro operario (en cas de dubte, a favor del treballador).

empresari i treballador

Empresari: persona jurídica o persona física.

Treballador: majors de 18 anys; menors de 18 amb condicions especials com a empleats. Treballadors independents i menors d'edat: entre 16 i 18 anys poden tenir regims especials; estrangers amb targeta de residència. Menors de 16 anys: excepcions en espectacles públics.

Consentiment, objecte, causa i forma del contracte

Consentiment: acord mutu entre les parts.

Objecte: activitat laboral prestada pel treballador.

Causa: la cessió remunerada de la força de treball.

Forma del contracte: per norma general, per escrit quan la llei ho exigeixi o quan les partes ho sol·licitin. Si no es compleix la forma escrita exigida, es presumeix que els contractes s'han celebrat a jornada completa o per temps indefinit. També existeix la forma verbal quan la llei o la pràctica ho permeten.