Relacions internacionals i evolució del règim franquista

2a GM I HEGEMONIA DEL NACIONALSINDICALISME (1939-1945): inici 2a GM, franquisme mostra suport a potències d’Est, però Franco declara neutralitat d’Esp per males condicions materials. /Falange Esp Trad y de las JONS agafa paper hegemònic en nou Estat nacionalsindicalista, per imitar règims feixistes. /No-bel·ligerància:victòria Alemanya sobre França produeix neutralitat de la no-bel·ligerància: suport diplomàtic i econòmic de potències d’Est. Alem i Ital volen integració espanyola i Franco entrevista a Hitler i Mussolini. /Franco proposa compensacions econ i territ que Hitler creu massa altes. Esp no entra en la guerra però ajuda a l’esforç bèl·lic amb materials i l’enviament de División Azul. /Retorn a neutralitat: quan guerra és desfavorable pels feixistes, govern britànic i nordamericà pressionen a Franco per distanciar-se de l’Eix. Això causa tornada a estatus de neutralitat estricte, 1943. /Derrota alemana 1945 i franquisme es distància del feixisme. Franquisme es presenta com règim catòlic, conservador i anticomunista, marginant al falangisme.

ANYS DE BOICOT INTERNACIONAL (1945-1947): fi 2a GM obre etapa de rebuig internacional contra franquisme. Nacions Unides condemnen règim de Franco. /França tanca frontera amb Esp i es retiren ambaixadors de Madrid. /Persistència del franquisme va tenir cost eco i polític per Esp pq rebia pocs ajuts. Per tant Esp va ser exclosa del Pla Marshall i OTAN.

RECONEIX INTERNACIONAL I PREDOMINI NACIONALCATOLICISME (1947-1953): configuració de dos blocs: URSS i EUA + inici Guerra Freda, alteren situació internacional. /Condemnes verbals del franquisme es mantenen però augmenta acceptació internacional, i EEUU no posen sancions a Esp. /Franco remodela govern per facilitar internacionalitz, amb predomini de nacionalcatolicisme + Carrero Blanco subsecretari. /Reconeix internacional amb signatura d’EEUU i concordat amb Santa Creu. EEUU i Esp comprometen a ajuda mútua en cas de conflicte, i americans utilitzen instal·lacions militars d’Esp. Esp rebia material bèl·lic + ajuda econ i tècnica.

PRIMERS INTENTS D’OBERTURA (1953-1959): situació econ esp difícil: lenta producc i baix nivell vida. Ajudes EEUU no milloren la crisi interna. Comencen protestes obreres i moviments de dissidència a la uni. /Franco remodela l’executiu apartant falangistes i promovent catolicisme. Dècada 1960 hi ha intens creixement eco.

Estructura del nou Estat

LLEIS FONAMENTALS: procés llarg de creació de lleis polítiques per crear Estat franq, que comença a GCivil i acaba amb Llei orgànica de l’Estat, 1966. /1r tasca: concentració poders en Franco, que era cap d’Estat, del partit, de govern, president del Consejo Nacional i general dels 3 exèrcits. 1938 es promulga Fuero del Trabajo, 1a llei feixista. /Després derrota de potències d’Eix, es promulguen lleis per congraciar-se els aliats: Fuero de los Esp i Llei del referèndum nacional. /Llei de successió permet a Franco nomenar el seu successor, i creava dos òrgans: Consell de Regència i del Regne. Llei de Principios del Mov Nacional.

DEMOCRÀCIA ORGÀNICA: franquisme rebutjava democràcia i per crear el nou Estat s’inspira en Estat corporativista italià, que organitzava la participació familiar en família, municipi i sindicat, i els considerava superiors a partits polit. Aquest sistema nomenat democràcia orgànica, per donar legitimitat democràtica al franq però no democràcia represent. /Represt popular en Estat regulada per Llei constitutiva de les Corts, que definia Corts: òrgan superior de particip del poble en l’Estat. Era una repre corporativa per terços: sindical, entitats i administ local. I a partir de nova llei, sorgeix terç familiar escollit per sufragi pels caps de família. /Corts franq era òrgan de col·laboració amb cap d’Estat perquè Franco controlava poder legis i vetava lleis. /A cada província hi havia governadors civils i militars, i es restableix estructura militar de les capitanies generals. /Altre poder d’Estat era sindicats verticals, i Llei d’unitat sindical del 1940 integrava empresaris i treb en un sindicat, i estava inspirat en model corporatiu italià feixista. /Estat dictava condicions laborals sense possibilitat de negociació colect, ni de vaga perquè era il·legal. Per això hi havia condicions treball extremes que permeten beneficis empresarials elevats i salaris baixos.