Relació músculs i ossos

Els ossos i els músculs: l’aparell locomotor consta del sistema esquelètic, que és format pel conjunt d’ossos, i del sistema muscular, format pel conjunt de músculs: l’ós es divideix per l’epífisi que es format per un teixit ossi esponjós, i la diàfisi, per un teixit ossi compacte, que aparentment, no deixa espais buits. Dins de l’epífisi hi ha la medul•la òssia groga i la vermella, i la periosti que es una fina membrana que recobreix la cara interna i externa de l’os. El múscul es format pel tendó que uneix els músculs als ossos o els músculs entre si, el múscul: agrupació de fascicles musculars formats per una fina membrana de teixit conjuntiu. El fascicle muscular i la fibra muscular.
Articulacions i moviments: les articulacions són estructures que uneixen els ossos de l’esquelet i permeten la mobilitat de la majoria de les peces que el formen. Poden ser: immòbils: no permeten els moviments dels ossos que uneixes. Ex:crani, Semi mòbils: només permeten petits desplaçaments entre els ossos. Ex: vèrtebres i mòbils: permeten una gran mobilitat entre els ossos. Ex: colze, genolls i malucs.
L’acció dels músculs sobre l’esquelet: els músculs esquelètics s’uneixen als ossos i es contreuen a fi de produir moviment.
Malalties de l’aparell locomotor: Artritis: inflamació dolorosa de les articulacions, Artrosi: provoca la destrucció del cartílag de les articulacions, Osteoporosi: augment de la fragilitat dels ossos, raquitisme: manca de desenvolupament dels ossos durant l’etapa de creixement, Condrodistròfia: els ossos creixen en gruxudària però no en llargària. Mal d’esquena: es força corrent a qualsevol edat, fractures; distensions: provoquen que el tendó no recuperi la seva mida; esquinç: és el mateix però més intens. Prevenció: abans de practicar una activitat esportiva dur a terme un escalfament, seure adequadament mantenient l’esquena recta i els braços recolzats, adaptar la postura adequada quan treballem davant d’un ordinador, ajupir-se i aixecar-se dobleguen els genolls i mantenint l’esquena recta, evitar portar pesos en un sol braç.
Els aparells reproductors; la pubertat: etapa de la vida en què maduren els òrgans reproductors. L’inici de la producció de semen en els nois i l’aparició de la primera menstruació en les noies indiquen l’arribada de l’edat fèrtil. L’aparell reproductor és format pel conjunt d’òrgans que intervenen en la reproducció que són diferents en l’home i en la dona.

Les cèl•lules reproductores o gàmetes: són les cèl•lules sexuals. Els gàmetes masculins són els espermatozoides, i els femenins els òvuls. Quan l’espermatozoide s’uneix a l’òvul
I el fecunda origina un zigot que porta informació hereditària de tots dos progenitors. Els espermatozoides són cèl•lules petites i mòbils que es formen als túbuls seminífers, el espermatozoide consta de una cula molt llarga i prima que permet el desplaçament en un medi líquid, el cap: ocupat gairebé tot per el nucli, que porta la informació hereditària del pare. A la part superior del cap hi ha l’acrosoma que permet trencar la membrana de l’òvul en la fecundació. El collo n es concentren els mitocondris que generen l’energia per produir el moviment de l’espermatozoide; la producció s’inicia a la pubertat. Els òvuls: cèl•lules grosses i immòbils que es formen als focil•les: consta de la corona: cèl•lules que envolten l’òvul i el protegeixen, el citoplasma on hi ha el vitel: dipòsit de substàncies de reserva que nodriran l’embrió durant les primeres etapes del seu desenvolupament i el nucli: conté la informació hereditària de la mare. La producció s’inicia abans del naixement però els òvuls són immadurs fins a la pubertat que cada 28 dies madura un focil•le i es produeix l’ovulació ;cap als 50 es produeix la menopàusica: aturada de les ovulacions.
Els cicles sexuals de la dona; cicle ovàric: (1/14)fase FOL•licular: creixement i maduració d’un focil•le ovàric, l’òvul es expulsat a la cavitat abdominal i arriba a la trompa de fal•lopi. (15/28) fase de cos luti: la resta de focil•le desapareix, un altre focil•le comença a créixer i es torna a entrar a la fase FOL•licular.

Cicle menstrual

(1/6) fase de degeneració: és produeix la regla (7/28): fase de regeneració: la mucosa uterina es regenera.

De la fecundació a la implantació: perquè es dugi a terme la reproducció cal que l’home introdueixi els espermatozoides a les vies genitals de la dona mitjançant l’acte sexual.
– la fecundació: dels espermatozoides que arriben a les trompes de fal•lopi només un podrà fecundar l’òvul, després de travessar les cèl•lules de la corona, el gàmeta masculí trenca la membrana cel•lular de l’òvul amb l’acrosoma, els nuclis dels dos gàmetes és fusionen, la cèl•lula resultant d’aquesta fusió és l’ou o zigot.-La implantació: les menstruacions s’aturen, la mucosa uterina està al màxim desenvolupada. El zigot la penetra i s’hi fixa, procés que rep el nom d’implantació. En aquest moment s’inicia l’embaràs, i el zigot passa a anomenar-se embrió.
L’embaràs: període durant el qual la dona acull el nou ésser en formació a l’interior del seu cos. Té lloc la PLACENTACIÓ: durant els primers dies l’embrió s’alimenta de les recerques nutritives del vitel. Però aquestes reserves s’exhaureixen aviat, de manera que a l’úter es desenvolupa un nou òrgan per alimentar-lo: la placenta.: - el cordó umbilical: per on passen els vasos sanguinis que comuniquen la placenta amb l’embrió. El sac amniòtic: bossa plena d’un líquid amniòtic que protegeix l’embrió dels cops i les sacsejades. I LA GESTACIÓ: procés de creixement i desenvolupament del nou ésser: dura 9 mesos: ( 1/2 ): l’embrió s’alimenta de les reserves nutritives del vitel, al final del segon mes ja ha agafat forma humana i passa a denominar-se fetus. (3/4) ja és possible reconèixer el sexe, comença a agafar nutrients de la placenta i poc a poc els òrgans es van desenvolupant ( 7/9): creix considerablement i al final del novè mes encaixa el cap a la sortida de l’úter preparat per néixer.
El naixement: té lloc mitjançant el part.Fases: 1. Dilatació: s’inicia amb contraccions que van augmentant d’intensitat i de freqüència, empenyen el fetus cap a la sortida de l’úter, la pressió exercida trenca el sac amniòtic i el líquid surt per la vagina, quan succeeix això diem que la mare a tancat aigües.2. Expulsió: les contraccions empenyen el fetus cap a l’exterior a través de la vagina, la mare també ajuda el nadó a sortir, l’entrada d’aire als pulmons li causa un dolor que li provoca el primer plor. 3 lligament del cordó, 4: infantament: ruptura dels vasos sanguinis de la placenta.
La reproducció assistida: quan una parella és estèril, és quan no aconsegueix tenir fills de manera natural, pot recórrer a tècniques de reproducció assistida: La inseminació artificial: consisteix a introduir artificialment el semen a l’interior de les vies genitals de la mare, quan l’esterilitat és deguda a: un nombre petit d’espermatozoides, uns espermatozoides poc mòbils o una causa desconeguda. La fecundació in vitro: consisteix a fecundar els òvuls al laboratori, fora de les vies genitals de la mare, es desenvolupa en tres fases: obtenció d’òvuls: s’extreuen de l’ovari de la dona mitjançant una punció. Fecundació: En una proveta els òvuls es posen en contacte amb els espermatozoides recollits del pare. Transferència dels embrions: s’analitza el contingut de la proveta i s’escullen els òvuls que han estat fecundats, tres o quatre dels quals es transfereixen al úter de la mare, per tenir la seguretat que al menys un s’implantarà.
Els mètodes anticonceptius: són diversos sistemes que impedeixen que la dona quedi embarassada quan te relacions sexuals. Els mètodes naturals consisteixen a evitar les relacions sexuals durant els dies pròxims a l’ovulació. Els mètodes artificials: - anovulatoris: píndoles que contenen unes substàncies que impedeixen que la dona ovuli – dispositius de barrera: impedeixen el pas dels espermatozoides cap a les trompes de fal•lopi Ex: preservatiu masculí: funda fina de làtex que es col•loca sobre el penis i reté els espermatozoides, preservatiu femení: funda de plàstic que es manté tensa i subjecte a les parets de la vagina. El diafragma: membrana flexible que es col•loca abans de la relació sexual per trencar la entra de l’úter. –inhibidors de la implantació: impedeixen que l’embrió s¡implanti a l’úter: dispositiu intrauterí: dispositiu de metall o de plàstic que és col•loca plegat a l’interior de l’úter, i allà es desplega. Píndola del dia següent: cal prendre-la com a màxim 72 hores després de tenir la relació sexual. – Esterilització: operació quirúrgicala qual es lliguen els conductes de sortida dels gàmetes: Home: vasectomia: consisteix a tallar i lligar els conductes deferents. Dona: lligadura de trompes: consisteix a tallar i lligar les trompes de fal•lodi.
Les malalties de transmissió sexual: són malalties que es poden transmetre per contacte sexual. Ex: sida, hepatitis B, etc...