Quina relació existeix entre el nombre d’empreses d’un mercat i els preus?

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 59,04 KB

Els canals de comercialització

El comerç interior espanyol és caracteritza per la seva dualitat, de manera que coexisteixen un gran nombre de petites empreses al costat de grans empreses comercials. A Espanya la distribució comercial mitjançant els canals de comercialització genera prop del
10% de valor afegit total i el 16% de l'ocupació. 

Els canals de distribució dels béns d'equipament

. Els béns d'equipament no requereixen intermediaris perquè les instal·lacions industrials, maquinària pesant, maquinària elèctrica etc es produeixen per encàrrec. En la comercialització d'aquests béns de gran preu és practiquen sovint el lísing, que consisteix a llogar la maquinària i pagar-ne una renda amb possibilitat de compra, i el renting, que inclou el manteniment i l'assegurança de possibles sinistres sense opcions de compra. (Madrid Barcelona València Bilbao Sevilla Saragossa). 

Els canals de distribució dels béns de consum

. Els aliments frescos exigeixen una comercialització ràpida i generalment la dimensió reduïda de les explotacions justifica que hi hagi una llarga cadena d'intermediaris, els quals carreguen el preu inicial que de vegades arriben fins a cinc vegades més car que en origen. Aquest fet ha produït la creació de cooperatives que s'encarreguen de la comercialització. La comercialització de béns de consum de consum durable, com els aliments en llauna, la confecció, els electrodomèstics, etc segueix molt atomitzada en petites botigues que ofereixen un servei personalitzat. Des del 1970 estan guanyant terreny les grans superfícies comercials, els supermercats els hipermercats i els grans magatzems que ofereixen preus més ajustats perquè contracten grans comandes i ofereixen marques blanques. Sovint la implantació d'una gran superfície ha significat el tancament de petits comerços i així ha decaigut la funció comercial de molts centres urbans. 

Distribució del comerç interior al territori

 La distribució del comerç interior depèn bàsicament del grau de desenvolupament econòmic, de l'existència d'un mercat de consum ampli i amb el poder adquisitiu suficient així com de la disponibilitat d'una xarxa del transport eficient. Aquests factors afavoreixen que el comerç és localitzi predominantment als barris urbans així com a les localitats més ben connectades i amb una densitat de població alta i en comunitats de més renda per càpita com el cas de Madrid Catalunya Navarra i el país Basc. Si es té en compte el pes de les empreses en el conjunt nacional, hi destaquen Catalunya, Andalusia, Madrid y l comunitat valenciana, aquests quatre sumen més de la meitat de les empreses comercials espanyoles Les jerarquies urbanes i les àrees comercials  
L'economia i la geografia s'interessen per conèixer les àrees comercials. Saber on va la població d'un territori a fer les compres o a demanar serveis permet establir una jerarquia urbana, delimitar àrees d'atracció i planificar la comercialització d'un producte o d'un servei.  A la jerarquia més alta s'hi troben les grans ciutats com Madrid Barcelona València Sevilla Saragossa o Bilbao amb una àrea d'atracció que supera la de la comunitat autònoma corresponent. VOCABULARI. Canals de comercialització:canals a través dels quals circula un producte determinat des del punt de producció fins a la seva destinació final de consum com ara bé d'equipament o d'exportació Supermercat: establiment on venen aliments, begudes i productes d'adrogueria i perfumeria mitjançant el procediment d'autoservei Hipermercat: supermercat de grans dimensions que ofereix al client una extensa gamma de productes i altres serveis. Solen estar situats als afores de les poblacions Marca blanca: producte genèric sense marca, característic i exclusiu d'una cadena de supermercats. El producte resulta més barat perquè se'n fan grans comandes i no hi figura el productor. La cadena comercial que el ven respon de la qualitat

el comerç internacional


 El comerç internacional rerpresenta l'intercanvi de béns i mercaderies d'un país amb altres països. Espanya està integrada al bloc comercial de la uníó europea, que és el més important del món. Aquest bloc agrupa països altament industrialitzats i amb un comerç actiu entre els països de la UE i amb l'exterior. Espanya comercialitza dins de la UE la voltant del 70% de les seves exportacions i el 59% de les importacions. La relació comercial espanyola es especialment intensa amb Alemanya França i Itàlia. La resta del comerç mantingut per Espanya amb altres països representa percentatges molt més petits. Es interessant comprovar que entre els països rics s'intercanvien el mateix tipus de productes. Espanya no és un gran exportador de matèries primeres ni de productes agrícoles 3.2 La balança de pagaments 
La balança de pagaments indica el conjunt de transaccions econòmiques d'un estat amb l'exterior. Se subdivideix en: -
Balança
 per compte corrent
 Comptabilitza ingressos i pagaments per comerç serveis rendes i transferències -

Balança per compte de capital

 Inclou les transferències de capitals públics i privats de la UE. Es pot presentar conjuntament amb la balança per compte corrent-

Balança de compte financer


 Registra inversions directes, inversions financeres i reserves dels bancs nacionals, entre d'altres 
La balança per compte corrent a Espanya
Hi ha les següents balançes parcials:
-Balança comercial: regustra las importacions i les exportacions
-Balança de serveis: inclou turisme, viatges, assegurances, serveis informatics i patents
-Balança de rendes: registra els rendiments o els beneficis del capital, del treball 
-Balança de transferencies: conté les remeses del capital d'inmigrants, donacions, ajudes al desenvolupament i fons de la UE
Darrerament es produeix un endeutament creixent de l'economia espanyola pel valor desmesurat de les importacions a causa, en part, del preu del petroli i de la manca de competitivitat de la mostra economía.  
TRANSPORT TERRESTRE 1.La xarxa d carreteres:conseqüències:-congestió del transit elevada-demanda constant d noves vies x laugment del transit-gran impacte ambiental. 2.Xarxa dalta capacitat:canalitsa els itineraris dinteres general i connecta els fluxos d transit interregionals i internacionals, ports i aeroports i capitals d província. Suporta la meitat del transit total.
MAPA:Milloren la conectivitat el 2007 tots escepte Madrid. Les províncies q continuen tenint una connectivitat deficient son Extremadura, nord Aragó, Galícia i les zones mes rurals. Les connexions viaries a Catalunya es concentren al litoral i estan centralitzades a BCN.
3.Xarxa ferroviaria: presenta problemes derivats dinfraestructures obsoletes:-amplaria d la via espanyola -Trams d via única, reduint velocitat i freqüència d trens-Mal estat dalgunes infraestructures(trams en desús) -es promociona el transport d mercaderíes x ferro x alleugerir els embussos a les carreteres,ja q el transp d mercaderies x camió ha crescut i x la ruptura d carrega. 

1-Què és l’Índex Comercial"'? Mira l'explicació i la taula de la pàgina 171 i fes l'activitat que hi ha a sota.L’índex comercial és un indicador comparatiu del comerç majorista i minorista que s’elabora a partir de l’impost d’activitats econòmiques.

Quines comunitats autònomes tenen l’índex comercial més alt? Amb quins factors ho relaciones? Catalunya té un índex més alt. Amb Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid i Andalusia.2-Calcula les següents balances comercials d'Espanya amb i contesta les següents preguntes:La Uníó Europea (U-27): 10,64Àfrica: -2,75Estats Units: 0,67Amèrica: 1,03Japó: -1,47Xina:-5.522.1. Classifica les balances en dèficit / superàvit per a Espanya:

Dèficit: Àfrica, Japó i XinaSuperàvit: La Uníó Europea, Estats Units i Amèrica2.2. Quina balança és la que dona més superàvit a Espanya? La Uníó Europea

I quina menys? Xina. Quins productes creus que intercanvia Espanya amb aquests continents/països?Vehicles, combustibles, reactors nuclears, calderes, artefactes mecànics, màquines i material elèctric.3.1. Quins comptes corrents són deficitaris? Quins tenen superàvit?

Balanç comercial, altres-serveis, rendes i transferències són deficitaris3.2. Quin és el que té més superàvit? Per què?

Turisme i viatge3.3.Quin és el que té més dèficit? Per què?

El balanç comercial pel preu del petroli.4-Mira la taula del comerç exterior d'Espanya el 2007 i fes l'activitat que hi ha a sota (p. 173).Quin grup de productes presenta una importació molt superior a l’exportació? Per què? Quin presenta uns valors d’importació i exportació més semblants?

Els combustibles minerals i olis minerals presenten una importació molt superior a l’exportació a causa de la crisi financera. Els automòbils, tractors i altres vehicles té un percentatge semblant

1-El comerç mundial. Fes l'acitivitat que hi ha a sota del mapa titulat "El comerç a gran escala" pàgina 169 del llibre de text).Les zones amb xarxes densament estructurades són els Estats Units i gran part d’Europa.Els tres fluxos principals del transport marítim són l’Oceà Atlàntic, el Pacífic i índic.Les zones que comuniquen són d'Amèrica Llatina a Estats Units, d’Europa a Amèrica, d'Àsia a Japó i d’ América a Japó.Indica la situación de España respecto a las redes y los flujos de transporte marítimó. És una red que te una estructura densa, a més de tenir un gran flux de transport marítim que arriba a Àsia y América llatina, relaciona prácticament amb tots els continents amb relació de comerç mundial, ja que al pertanyer a la uníó europea està ben relacionada amb la resta de centres de comerç importants (Amèrica, Àsia y Japó).2-Explica en què consisteix la liberalització del mercat a nivell mundial i digues què són els "aranzels". Mira el text que hi ha a l'apartat 1.2. (p. 169).Es la eliminació progressiva de barreres al comerç lliure, va ser impulsada pel Acord General sobre Aranzels i Comerç. La supressió de molts Aranzels ha permès a les empreses capitalistes crear xarxes d'intercanvi materials i immaterials.Cada vegada més denses i extenses. A pesar de la mundialització del comerç aquest es distribueix de manera desigual, tant el comerç interior com l’exterior són especialment intensos als països i els blocs econòmics que formen la UE, Estats Units, Japón y Corea del sur.

Els canals de comercialització


El comerç interior espanyol és caracteritza per la seva dualitat, de manera que coexisteixen un gran nombre de petites empreses al costat de grans empreses comercials. A Espanya la distribució comercial mitjançant els canals de comercialització genera prop del 10% de valor afegit total i el 16% de l'ocupació. 

Els canals de distribució dels béns d'equipament

Els béns d'equipament no requereixen intermediaris perquè les instal·lacions industrials, maquinària pesant, maquinària elèctrica etc es produeixen per encàrrec. En la comercialització d'aquests béns de gran preu és practiquen sovint el lísing, que consisteix a llogar la maquinària i pagar-ne una renda amb possibilitat de compra, i el renting, que inclou el manteniment i l'assegurança de possibles sinistres sense opcions de compra. (Madrid Barcelona València Bilbao Sevilla Saragossa). 

Els canals de distribució dels béns de consum

Els aliments frescos exigeixen una comercialització ràpida i generalment la dimensió reduïda de les explotacions justifica que hi hagi una llarga cadena d'intermediaris, els quals carreguen el preu inicial que de vegades arriben fins a cinc vegades més car que en origen. Aquest fet ha produït la creació de cooperatives que s'encarreguen de la comercialització. La comercialització de béns de consum de consum durable, com els aliments en llauna, la confecció, els electrodomèstics, etc segueix molt atomitzada en petites botigues que ofereixen un servei personalitzat. Des del 1970 estan guanyant terreny les grans superfícies comercials, els supermercats els hipermercats i els grans magatzems que ofereixen preus més ajustats perquè contracten grans comandes i ofereixen marques blanques. Sovint la implantació d'una gran superfície ha significat el tancament de petits comerços i així ha decaigut la funció comercial de molts centres urbans. 

Distribució del comerç interior al territori

 La distribució del comerç interior depèn bàsicament del grau de desenvolupament econòmic, de l'existència d'un mercat de consum ampli i amb el poder adquisitiu suficient així com de la disponibilitat d'una xarxa del transport eficient. Aquests factors afavoreixen que el comerç és localitzi predominantment als barris urbans així com a les localitats més ben connectades i amb una densitat de població alta i en comunitats de més renda per càpita com el cas de Madrid Catalunya Navarra i el país Basc. Si es té en compte el pes de les empreses en el conjunt nacional, hi destaquen Catalunya, Andalusia, Madrid y l comunitat valenciana, aquests quatre sumen més de la meitat de les empreses comercials espanyoles Les jerarquies urbanes i les àrees comercials  
L'economia i la geografia s'interessen per conèixer les àrees comercials. Saber on va la població d'un territori a fer les compres o a demanar serveis permet establir una jerarquia urbana, delimitar àrees d'atracció i planificar la comercialització d'un producte o d'un servei.  A la jerarquia més alta s'hi troben les grans ciutats com Madrid Barcelona València Sevilla Saragossa o Bilbao amb una àrea d'atracció que supera la de la comunitat autònoma corresponent. VOCABULARI. Canals de comercialització:canals a través dels quals circula un producte determinat des del punt de producció fins a la seva destinació final de consum com ara bé d'equipament o d'exportació Supermercat: establiment on venen aliments, begudes i productes d'adrogueria i perfumeria mitjançant el procediment d'autoservei Hipermercat: supermercat de grans dimensions que ofereix al client una extensa gamma de productes i altres serveis. Solen estar situats als afores de les poblacions Marca blanca: producte genèric sense marca, característic i exclusiu d'una cadena de supermercats. El producte resulta més barat perquè se'n fan grans comandes i no hi figura el productor. La cadena comercial que el ven respon de la qualitat

el comerç internacional


 El comerç internacional rerpresenta l'intercanvi de béns i mercaderies d'un país amb altres països. Espanya està integrada al bloc comercial de la uníó europea, que és el més important del món. Aquest bloc agrupa països altament industrialitzats i amb un comerç actiu entre els països de la UE i amb l'exterior. Espanya comercialitza dins de la UE la voltant del 70% de les seves exportacions i el 59% de les importacions. La relació comercial espanyola es especialment intensa amb Alemanya França i Itàlia. La resta del comerç mantingut per Espanya amb altres països representa percentatges molt més petits. Es interessant comprovar que entre els països rics s'intercanvien el mateix tipus de productes. Espanya no és un gran exportador de matèries primeres ni de productes agrícoles 3.2 La balança de pagaments 
La balança de pagaments indica el conjunt de transaccions econòmiques d'un estat amb l'exterior. Se subdivideix en: -
Balança
 per compte corrent
 Comptabilitza ingressos i pagaments per comerç serveis rendes i transferències -

Balança per compte de capital

 Inclou les transferències de capitals públics i privats de la UE. Es pot presentar conjuntament amb la balança per compte corrent -

Balança de compte financer

 Registra inversions directes, inversions financeres i reserves dels bancs nacionals, entre d'altres 
La balança per compte corrent a Espanya
Hi ha les següents balançes parcials:
-Balança comercial: regustra las importacions i les exportacions
-Balança de serveis: inclou turisme, viatges, assegurances, serveis informatics i patents
-Balança de rendes: registra els rendiments o els beneficis del capital, del treball 
-Balança de transferencies: conté les remeses del capital d'inmigrants, donacions, ajudes al desenvolupament i fons de la UE
Darrerament es produeix un endeutament creixent de l'economia espanyola pel valor desmesurat de les importacions a causa, en part, del preu del petroli i de la manca de competitivitat de la mostra economía.  
TRANSPORT TERRESTRE 1.La xarxa d carreteres:conseqüències:-congestió del transit elevada-demanda constant d noves vies x laugment del transit-gran impacte ambiental. 2.Xarxa dalta capacitat:canalitsa els itineraris dinteres general i connecta els fluxos d transit interregionals i internacionals, ports i aeroports i capitals d província. Suporta la meitat del transit total.
MAPA:Milloren la conectivitat el 2007 tots escepte Madrid. Les províncies q continuen tenint una connectivitat deficient son Extremadura, nord Aragó, Galícia i les zones mes rurals. Les connexions viaries a Catalunya es concentren al litoral i estan centralitzades a BCN.
3.Xarxa ferroviaria: presenta problemes derivats dinfraestructures obsoletes:-amplaria d la via espanyola -Trams d via única, reduint velocitat i freqüència d trens-Mal estat dalgunes infraestructures(trams en desús) -es promociona el transport d mercaderíes x ferro x alleugerir els embussos a les carreteres,ja q el transp d mercaderies x camió ha crescut i x la ruptura d carrega. 

1-Què és l’Índex Comercial"'? Mira l'explicació i la taula de la pàgina 171 i fes l'activitat que hi ha a sota.L’índex comercial és un indicador comparatiu del comerç majorista i minorista que s’elabora a partir de l’impost d’activitats econòmiques.

Quines comunitats autònomes tenen l’índex comercial més alt? Amb quins factors ho relaciones? Catalunya té un índex més alt. Amb Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid i Andalusia.2-Calcula les següents balances comercials d'Espanya amb i contesta les següents preguntes:La Uníó Europea (U-27): 10,64Àfrica: -2,75Estats Units: 0,67Amèrica: 1,03Japó: -1,47Xina:-5.522.1. Classifica les balances en dèficit / superàvit per a Espanya:

Dèficit: Àfrica, Japó i XinaSuperàvit: La Uníó Europea, Estats Units i Amèrica2.2. Quina balança és la que dona més superàvit a Espanya? La Uníó Europea

I quina menys? Xina. Quins productes creus que intercanvia Espanya amb aquests continents/països?Vehicles, combustibles, reactors nuclears, calderes, artefactes mecànics, màquines i material elèctric.3.1. Quins comptes corrents són deficitaris? Quins tenen superàvit?

Balanç comercial, altres-serveis, rendes i transferències són deficitaris3.2. Quin és el que té més superàvit? Per què?

Turisme i viatge3.3.Quin és el que té més dèficit? Per què?

El balanç comercial pel preu del petroli.4-Mira la taula del comerç exterior d'Espanya el 2007 i fes l'activitat que hi ha a sota (p. 173).Quin grup de productes presenta una importació molt superior a l’exportació? Per què? Quin presenta uns valors d’importació i exportació més semblants?

Els combustibles minerals i olis minerals presenten una importació molt superior a l’exportació a causa de la crisi financera. Els automòbils, tractors i altres vehicles té un percentatge semblant

1-El comerç mundial. Fes l'acitivitat que hi ha a sota del mapa titulat "El comerç a gran escala" pàgina 169 del llibre de text).Les zones amb xarxes densament estructurades són els Estats Units i gran part d’Europa.Els tres fluxos principals del transport marítim són l’Oceà Atlàntic, el Pacífic i índic.Les zones que comuniquen són d'Amèrica Llatina a Estats Units, d’Europa a Amèrica, d'Àsia a Japó i d’ América a Japó.Indica la situación de España respecto a las redes y los flujos de transporte marítimó. És una red que te una estructura densa, a més de tenir un gran flux de transport marítim que arriba a Àsia y América llatina, relaciona prácticament amb tots els continents amb relació de comerç mundial, ja que al pertanyer a la uníó europea està ben relacionada amb la resta de centres de comerç importants (Amèrica, Àsia y Japó).2-Explica en què consisteix la liberalització del mercat a nivell mundial i digues què són els "aranzels". Mira el text que hi ha a l'apartat 1.2. (p. 169).Es la eliminació progressiva de barreres al comerç lliure, va ser impulsada pel Acord General sobre Aranzels i Comerç. La supressió de molts Aranzels ha permès a les empreses capitalistes crear xarxes d'intercanvi materials i immaterials.Cada vegada més denses i extenses. A pesar de la mundialització del comerç aquest es distribueix de manera desigual, tant el comerç interior com l’exterior són especialment intensos als països i els blocs econòmics que formen la UE, Estats Units, Japón y Corea del sur.

Els canals de comercialització

El comerç interior espanyol és caracteritza per la seva dualitat, de manera que coexisteixen un gran nombre de petites empreses al costat de grans empreses comercials. A Espanya la distribució comercial mitjançant els canals de comercialització genera prop del 10% de valor afegit total i el 16% de l'ocupació. 

Els canals de distribució dels béns d'equipament

Els béns d'equipament no requereixen intermediaris perquè les instal·lacions industrials, maquinària pesant, maquinària elèctrica etc es produeixen per encàrrec. En la comercialització d'aquests béns de gran preu és practiquen sovint el lísing, que consisteix a llogar la maquinària i pagar-ne una renda amb possibilitat de compra, i el renting, que inclou el manteniment i l'assegurança de possibles sinistres sense opcions de compra. (Madrid Barcelona València Bilbao Sevilla Saragossa). 

Els canals de distribució dels béns de consum

Els aliments frescos exigeixen una comercialització ràpida i generalment la dimensió reduïda de les explotacions justifica que hi hagi una llarga cadena d'intermediaris, els quals carreguen el preu inicial que de vegades arriben fins a cinc vegades més car que en origen. Aquest fet ha produït la creació de cooperatives que s'encarreguen de la comercialització. La comercialització de béns de consum de consum durable, com els aliments en llauna, la confecció, els electrodomèstics, etc segueix molt atomitzada en petites botigues que ofereixen un servei personalitzat. Des del 1970 estan guanyant terreny les grans superfícies comercials, els supermercats els hipermercats i els grans magatzems que ofereixen preus més ajustats perquè contracten grans comandes i ofereixen marques blanques. Sovint la implantació d'una gran superfície ha significat el tancament de petits comerços i així ha decaigut la funció comercial de molts centres urbans. 

Distribució del comerç interior al territori

 La distribució del comerç interior depèn bàsicament del grau de desenvolupament econòmic, de l'existència d'un mercat de consum ampli i amb el poder adquisitiu suficient així com de la disponibilitat d'una xarxa del transport eficient. Aquests factors afavoreixen que el comerç és localitzi predominantment als barris urbans així com a les localitats més ben connectades i amb una densitat de població alta i en comunitats de més renda per càpita com el cas de Madrid Catalunya Navarra i el país Basc. Si es té en compte el pes de les empreses en el conjunt nacional, hi destaquen Catalunya, Andalusia, Madrid y l comunitat valenciana, aquests quatre sumen més de la meitat de les empreses comercials espanyoles Les jerarquies urbanes i les àrees comercials  
L'economia i la geografia s'interessen per conèixer les àrees comercials. Saber on va la població d'un territori a fer les compres o a demanar serveis permet establir una jerarquia urbana, delimitar àrees d'atracció i planificar la comercialització d'un producte o d'un servei.  A la jerarquia més alta s'hi troben les grans ciutats com Madrid Barcelona València Sevilla Saragossa o Bilbao amb una àrea d'atracció que supera la de la comunitat autònoma corresponent. VOCABULARI. Canals de comercialització:canals a través dels quals circula un producte determinat des del punt de producció fins a la seva destinació final de consum com ara bé d'equipament o d'exportació Supermercat: establiment on venen aliments, begudes i productes d'adrogueria i perfumeria mitjançant el procediment d'autoservei Hipermercat: supermercat de grans dimensions que ofereix al client una extensa gamma de productes i altres serveis. Solen estar situats als afores de les poblacions Marca blanca: producte genèric sense marca, característic i exclusiu d'una cadena de supermercats. El producte resulta més barat perquè se'n fan grans comandes i no hi figura el productor. La cadena comercial que el ven respon de la qualitat

el comerç internacional


 El comerç internacional rerpresenta l'intercanvi de béns i mercaderies d'un país amb altres països. Espanya està integrada al bloc comercial de la uníó europea, que és el més important del món. Aquest bloc agrupa països altament industrialitzats i amb un comerç actiu entre els països de la UE i amb l'exterior. Espanya comercialitza dins de la UE la voltant del 70% de les seves exportacions i el 59% de les importacions. La relació comercial espanyola es especialment intensa amb Alemanya França i Itàlia. La resta del comerç mantingut per Espanya amb altres països representa percentatges molt més petits. Es interessant comprovar que entre els països rics s'intercanvien el mateix tipus de productes. Espanya no és un gran exportador de matèries primeres ni de productes agrícoles 3.2 La balança de pagaments 
La balança de pagaments indica el conjunt de transaccions econòmiques d'un estat amb l'exterior. Se subdivideix en: -
Balança
 per compte corrent
 Comptabilitza ingressos i pagaments per comerç serveis rendes i transferències -

Balança per compte de capital

 Inclou les transferències de capitals públics i privats de la UE. Es pot presentar conjuntament amb la balança per compte corrent -

Balança de compte financer

 Registra inversions directes, inversions financeres i reserves dels bancs nacionals, entre d'altres 
La balança per compte corrent a Espanya
Hi ha les següents balançes parcials:
-Balança comercial: regustra las importacions i les exportacions
-Balança de serveis: inclou turisme, viatges, assegurances, serveis informatics i patents
-Balança de rendes: registra els rendiments o els beneficis del capital, del treball 
-Balança de transferencies: conté les remeses del capital d'inmigrants, donacions, ajudes al desenvolupament i fons de la UE
Darrerament es produeix un endeutament creixent de l'economia espanyola pel valor desmesurat de les importacions a causa, en part, del preu del petroli i de la manca de competitivitat de la mostra economía.  
TRANSPORT TERRESTRE 1.La xarxa d carreteres:conseqüències:-congestió del transit elevada-demanda constant d noves vies x laugment del transit-gran impacte ambiental. 2.Xarxa dalta capacitat:canalitsa els itineraris dinteres general i connecta els fluxos d transit interregionals i internacionals, ports i aeroports i capitals d província. Suporta la meitat del transit total.
MAPA:Milloren la conectivitat el 2007 tots escepte Madrid. Les províncies q continuen tenint una connectivitat deficient son Extremadura, nord Aragó, Galícia i les zones mes rurals. Les connexions viaries a Catalunya es concentren al litoral i estan centralitzades a BCN.
3.Xarxa ferroviaria: presenta problemes derivats dinfraestructures obsoletes:-amplaria d la via espanyola -Trams d via única, reduint velocitat i freqüència d trens-Mal estat dalgunes infraestructures(trams en desús) -es promociona el transport d mercaderíes x ferro x alleugerir els embussos a les carreteres,ja q el transp d mercaderies x camió ha crescut i x la ruptura d carrega. 

1-Què és l’Índex Comercial"'? Mira l'explicació i la taula de la pàgina 171 i fes l'activitat que hi ha a sota.L’índex comercial és un indicador comparatiu del comerç majorista i minorista que s’elabora a partir de l’impost d’activitats econòmiques.

Quines comunitats autònomes tenen l’índex comercial més alt? Amb quins factors ho relaciones? Catalunya té un índex més alt. Amb Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid i Andalusia.2-Calcula les següents balances comercials d'Espanya amb i contesta les següents preguntes:La Uníó Europea (U-27): 10,64Àfrica: -2,75Estats Units: 0,67Amèrica: 1,03Japó: -1,47Xina:-5.522.1. Classifica les balances en dèficit / superàvit per a Espanya:

Dèficit: Àfrica, Japó i XinaSuperàvit: La Uníó Europea, Estats Units i Amèrica2.2. Quina balança és la que dona més superàvit a Espanya? La Uníó Europea

I quina menys? Xina. Quins productes creus que intercanvia Espanya amb aquests continents/països?Vehicles, combustibles, reactors nuclears, calderes, artefactes mecànics, màquines i material elèctric.3.1. Quins comptes corrents són deficitaris? Quins tenen superàvit?

Balanç comercial, altres-serveis, rendes i transferències són deficitaris3.2. Quin és el que té més superàvit? Per què?

Turisme i viatge3.3.Quin és el que té més dèficit? Per què?

El balanç comercial pel preu del petroli.4-Mira la taula del comerç exterior d'Espanya el 2007 i fes l'activitat que hi ha a sota (p. 173).Quin grup de productes presenta una importació molt superior a l’exportació? Per què? Quin presenta uns valors d’importació i exportació més semblants?

Els combustibles minerals i olis minerals presenten una importació molt superior a l’exportació a causa de la crisi financera. Els automòbils, tractors i altres vehicles té un percentatge semblant

1-El comerç mundial. Fes l'acitivitat que hi ha a sota del mapa titulat "El comerç a gran escala" pàgina 169 del llibre de text).Les zones amb xarxes densament estructurades són els Estats Units i gran part d’Europa.Els tres fluxos principals del transport marítim són l’Oceà Atlàntic, el Pacífic i índic.Les zones que comuniquen són d'Amèrica Llatina a Estats Units, d’Europa a Amèrica, d'Àsia a Japó i d’ América a Japó.Indica la situación de España respecto a las redes y los flujos de transporte marítimó. És una red que te una estructura densa, a més de tenir un gran flux de transport marítim que arriba a Àsia y América llatina, relaciona prácticament amb tots els continents amb relació de comerç mundial, ja que al pertanyer a la uníó europea està ben relacionada amb la resta de centres de comerç importants (Amèrica, Àsia y Japó).2-Explica en què consisteix la liberalització del mercat a nivell mundial i digues què són els "aranzels". Mira el text que hi ha a l'apartat 1.2. (p. 169).Es la eliminació progressiva de barreres al comerç lliure, va ser impulsada pel Acord General sobre Aranzels i Comerç. La supressió de molts Aranzels ha permès a les empreses capitalistes crear xarxes d'intercanvi materials i immaterials.Cada vegada més denses i extenses. A pesar de la mundialització del comerç aquest es distribueix de manera desigual, tant el comerç interior com l’exterior són especialment intensos als països i els blocs econòmics que formen la UE, Estats Units, Japón y Corea del sur.

Els canals de comercialització

El comerç interior espanyol és caracteritza per la seva dualitat, de manera que coexisteixen un gran nombre de petites empreses al costat de grans empreses comercials. A Espanya la distribució comercial mitjançant els canals de comercialització genera prop del 10% de valor afegit total i el 16% de l'ocupació. 

Els canals de distribució dels béns d'equipament

Els béns d'equipament no requereixen intermediaris perquè les instal·lacions industrials, maquinària pesant, maquinària elèctrica etc es produeixen per encàrrec. En la comercialització d'aquests béns de gran preu és practiquen sovint el lísing, que consisteix a llogar la maquinària i pagar-ne una renda amb possibilitat de compra, i el renting, que inclou el manteniment i l'assegurança de possibles sinistres sense opcions de compra. (Madrid Barcelona València Bilbao Sevilla Saragossa). 

Els canals de distribució dels béns de consum

Els aliments frescos exigeixen una comercialització ràpida i generalment la dimensió reduïda de les explotacions justifica que hi hagi una llarga cadena d'intermediaris, els quals carreguen el preu inicial que de vegades arriben fins a cinc vegades més car que en origen. Aquest fet ha produït la creació de cooperatives que s'encarreguen de la comercialització. La comercialització de béns de consum de consum durable, com els aliments en llauna, la confecció, els electrodomèstics, etc segueix molt atomitzada en petites botigues que ofereixen un servei personalitzat. Des del 1970 estan guanyant terreny les grans superfícies comercials, els supermercats els hipermercats i els grans magatzems que ofereixen preus més ajustats perquè contracten grans comandes i ofereixen marques blanques. Sovint la implantació d'una gran superfície ha significat el tancament de petits comerços i així ha decaigut la funció comercial de molts centres urbans. 

Distribució del comerç interior al territori

 La distribució del comerç interior depèn bàsicament del grau de desenvolupament econòmic, de l'existència d'un mercat de consum ampli i amb el poder adquisitiu suficient així com de la disponibilitat d'una xarxa del transport eficient. Aquests factors afavoreixen que el comerç és localitzi predominantment als barris urbans així com a les localitats més ben connectades i amb una densitat de població alta i en comunitats de més renda per càpita com el cas de Madrid Catalunya Navarra i el país Basc. Si es té en compte el pes de les empreses en el conjunt nacional, hi destaquen Catalunya, Andalusia, Madrid y l comunitat valenciana, aquests quatre sumen més de la meitat de les empreses comercials espanyoles Les jerarquies urbanes i les àrees comercials  
L'economia i la geografia s'interessen per conèixer les àrees comercials. Saber on va la població d'un territori a fer les compres o a demanar serveis permet establir una jerarquia urbana, delimitar àrees d'atracció i planificar la comercialització d'un producte o d'un servei.  A la jerarquia més alta s'hi troben les grans ciutats com Madrid Barcelona València Sevilla Saragossa o Bilbao amb una àrea d'atracció que supera la de la comunitat autònoma corresponent. VOCABULARI. Canals de comercialització:canals a través dels quals circula un producte determinat des del punt de producció fins a la seva destinació final de consum com ara bé d'equipament o d'exportació Supermercat: establiment on venen aliments, begudes i productes d'adrogueria i perfumeria mitjançant el procediment d'autoservei Hipermercat: supermercat de grans dimensions que ofereix al client una extensa gamma de productes i altres serveis. Solen estar situats als afores de les poblacions Marca blanca: producte genèric sense marca, característic i exclusiu d'una cadena de supermercats. El producte resulta més barat perquè se'n fan grans comandes i no hi figura el productor. La cadena comercial que el ven respon de la qualitat

el comerç internacional


 El comerç internacional rerpresenta l'intercanvi de béns i mercaderies d'un país amb altres països. Espanya està integrada al bloc comercial de la uníó europea, que és el més important del món. Aquest bloc agrupa països altament industrialitzats i amb un comerç actiu entre els països de la UE i amb l'exterior. Espanya comercialitza dins de la UE la voltant del 70% de les seves exportacions i el 59% de les importacions. La relació comercial espanyola es especialment intensa amb Alemanya França i Itàlia. La resta del comerç mantingut per Espanya amb altres països representa percentatges molt més petits. Es interessant comprovar que entre els països rics s'intercanvien el mateix tipus de productes. Espanya no és un gran exportador de matèries primeres ni de productes agrícoles 3.2 La balança de pagaments 
La balança de pagaments indica el conjunt de transaccions econòmiques d'un estat amb l'exterior. Se subdivideix en: -
Balança
 per compte corrent
 Comptabilitza ingressos i pagaments per comerç serveis rendes i transferències -

Balança per compte de capital

 Inclou les transferències de capitals públics i privats de la UE. Es pot presentar conjuntament amb la balança per compte corrent -

Balança de compte financer

 Registra inversions directes, inversions financeres i reserves dels bancs nacionals, entre d'altres 
La balança per compte corrent a Espanya
Hi ha les següents balançes parcials:
-Balança comercial: regustra las importacions i les exportacions
-Balança de serveis: inclou turisme, viatges, assegurances, serveis informatics i patents
-Balança de rendes: registra els rendiments o els beneficis del capital, del treball 
-Balança de transferencies: conté les remeses del capital d'inmigrants, donacions, ajudes al desenvolupament i fons de la UE
Darrerament es produeix un endeutament creixent de l'economia espanyola pel valor desmesurat de les importacions a causa, en part, del preu del petroli i de la manca de competitivitat de la mostra economía.  
TRANSPORT TERRESTRE 1.La xarxa d carreteres:conseqüències:-congestió del transit elevada-demanda constant d noves vies x laugment del transit-gran impacte ambiental. 2.Xarxa dalta capacitat:canalitsa els itineraris dinteres general i connecta els fluxos d transit interregionals i internacionals, ports i aeroports i capitals d província. Suporta la meitat del transit total.
MAPA:Milloren la conectivitat el 2007 tots escepte Madrid. Les províncies q continuen tenint una connectivitat deficient son Extremadura, nord Aragó, Galícia i les zones mes rurals. Les connexions viaries a Catalunya es concentren al litoral i estan centralitzades a BCN.
3.Xarxa ferroviaria: presenta problemes derivats dinfraestructures obsoletes:-amplaria d la via espanyola -Trams d via única, reduint velocitat i freqüència d trens-Mal estat dalgunes infraestructures(trams en desús) -es promociona el transport d mercaderíes x ferro x alleugerir els embussos a les carreteres,ja q el transp d mercaderies x camió ha crescut i x la ruptura d carrega. 

1-Què és l’Índex Comercial"'? Mira l'explicació i la taula de la pàgina 171 i fes l'activitat que hi ha a sota.L’índex comercial és un indicador comparatiu del comerç majorista i minorista que s’elabora a partir de l’impost d’activitats econòmiques.

Quines comunitats autònomes tenen l’índex comercial més alt? Amb quins factors ho relaciones? Catalunya té un índex més alt. Amb Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid i Andalusia.2-Calcula les següents balances comercials d'Espanya amb i contesta les següents preguntes:La Uníó Europea (U-27): 10,64Àfrica: -2,75Estats Units: 0,67Amèrica: 1,03Japó: -1,47Xina:-5.522.1. Classifica les balances en dèficit / superàvit per a Espanya:

Dèficit: Àfrica, Japó i XinaSuperàvit: La Uníó Europea, Estats Units i Amèrica2.2. Quina balança és la que dona més superàvit a Espanya? La Uníó Europea

I quina menys? Xina. Quins productes creus que intercanvia Espanya amb aquests continents/països?Vehicles, combustibles, reactors nuclears, calderes, artefactes mecànics, màquines i material elèctric.3.1. Quins comptes corrents són deficitaris? Quins tenen superàvit?

Balanç comercial, altres-serveis, rendes i transferències són deficitaris3.2. Quin és el que té més superàvit? Per què?

Turisme i viatge3.3.Quin és el que té més dèficit? Per què?

El balanç comercial pel preu del petroli.4-Mira la taula del comerç exterior d'Espanya el 2007 i fes l'activitat que hi ha a sota (p. 173).Quin grup de productes presenta una importació molt superior a l’exportació? Per què? Quin presenta uns valors d’importació i exportació més semblants?

Els combustibles minerals i olis minerals presenten una importació molt superior a l’exportació a causa de la crisi financera. Els automòbils, tractors i altres vehicles té un percentatge semblant

1-El comerç mundial. Fes l'acitivitat que hi ha a sota del mapa titulat "El comerç a gran escala" pàgina 169 del llibre de text).Les zones amb xarxes densament estructurades són els Estats Units i gran part d’Europa.Els tres fluxos principals del transport marítim són l’Oceà Atlàntic, el Pacífic i índic.Les zones que comuniquen són d'Amèrica Llatina a Estats Units, d’Europa a Amèrica, d'Àsia a Japó i d’ América a Japó.Indica la situación de España respecto a las redes y los flujos de transporte marítimó. És una red que te una estructura densa, a més de tenir un gran flux de transport marítim que arriba a Àsia y América llatina, relaciona prácticament amb tots els continents amb relació de comerç mundial, ja que al pertanyer a la uníó europea està ben relacionada amb la resta de centres de comerç importants (Amèrica, Àsia y Japó).2-Explica en què consisteix la liberalització del mercat a nivell mundial i digues què són els "aranzels". Mira el text que hi ha a l'apartat 1.2. (p. 169).Es la eliminació progressiva de barreres al comerç lliure, va ser impulsada pel Acord General sobre Aranzels i Comerç. La supressió de molts Aranzels ha permès a les empreses capitalistes crear xarxes d'intercanvi materials i immaterials.Cada vegada més denses i extenses. A pesar de la mundialització del comerç aquest es distribueix de manera desigual, tant el comerç interior com l’exterior són especialment intensos als països i els blocs econòmics que formen la UE, Estats Units, Japón y Corea del sur.

Els canals de comercialització

El comerç interior espanyol és caracteritza per la seva dualitat, de manera que coexisteixen un gran nombre de petites empreses al costat de grans empreses comercials. A Espanya la distribució comercial mitjançant els canals de comercialització genera prop del 10% de valor afegit total i el 16% de l'ocupació. 

Els canals de distribució dels béns d'equipament

Els béns d'equipament no requereixen intermediaris perquè les instal·lacions industrials, maquinària pesant, maquinària elèctrica etc es produeixen per encàrrec. En la comercialització d'aquests béns de gran preu és practiquen sovint el lísing, que consisteix a llogar la maquinària i pagar-ne una renda amb possibilitat de compra, i el renting, que inclou el manteniment i l'assegurança de possibles sinistres sense opcions de compra. (Madrid Barcelona València Bilbao Sevilla Saragossa). 

Els canals de distribució dels béns de consum

Els aliments frescos exigeixen una comercialització ràpida i generalment la dimensió reduïda de les explotacions justifica que hi hagi una llarga cadena d'intermediaris, els quals carreguen el preu inicial que de vegades arriben fins a cinc vegades més car que en origen. Aquest fet ha produït la creació de cooperatives que s'encarreguen de la comercialització. La comercialització de béns de consum de consum durable, com els aliments en llauna, la confecció, els electrodomèstics, etc segueix molt atomitzada en petites botigues que ofereixen un servei personalitzat. Des del 1970 estan guanyant terreny les grans superfícies comercials, els supermercats els hipermercats i els grans magatzems que ofereixen preus més ajustats perquè contracten grans comandes i ofereixen marques blanques. Sovint la implantació d'una gran superfície ha significat el tancament de petits comerços i així ha decaigut la funció comercial de molts centres urbans. 

Distribució del comerç interior al territori

 La distribució del comerç interior depèn bàsicament del grau de desenvolupament econòmic, de l'existència d'un mercat de consum ampli i amb el poder adquisitiu suficient així com de la disponibilitat d'una xarxa del transport eficient. Aquests factors afavoreixen que el comerç és localitzi predominantment als barris urbans així com a les localitats més ben connectades i amb una densitat de població alta i en comunitats de més renda per càpita com el cas de Madrid Catalunya Navarra i el país Basc. Si es té en compte el pes de les empreses en el conjunt nacional, hi destaquen Catalunya, Andalusia, Madrid y l comunitat valenciana, aquests quatre sumen més de la meitat de les empreses comercials espanyoles Les jerarquies urbanes i les àrees comercials  
L'economia i la geografia s'interessen per conèixer les àrees comercials. Saber on va la població d'un territori a fer les compres o a demanar serveis permet establir una jerarquia urbana, delimitar àrees d'atracció i planificar la comercialització d'un producte o d'un servei.  A la jerarquia més alta s'hi troben les grans ciutats com Madrid Barcelona València Sevilla Saragossa o Bilbao amb una àrea d'atracció que supera la de la comunitat autònoma corresponent. VOCABULARI. Canals de comercialització:canals a través dels quals circula un producte determinat des del punt de producció fins a la seva destinació final de consum com ara bé d'equipament o d'exportació Supermercat: establiment on venen aliments, begudes i productes d'adrogueria i perfumeria mitjançant el procediment d'autoservei Hipermercat: supermercat de grans dimensions que ofereix al client una extensa gamma de productes i altres serveis. Solen estar situats als afores de les poblacions Marca blanca: producte genèric sense marca, característic i exclusiu d'una cadena de supermercats. El producte resulta més barat perquè se'n fan grans comandes i no hi figura el productor. La cadena comercial que el ven respon de la qualitat

el comerç internacional


 El comerç internacional rerpresenta l'intercanvi de béns i mercaderies d'un país amb altres països. Espanya està integrada al bloc comercial de la uníó europea, que és el més important del món. Aquest bloc agrupa països altament industrialitzats i amb un comerç actiu entre els països de la UE i amb l'exterior. Espanya comercialitza dins de la UE la voltant del 70% de les seves exportacions i el 59% de les importacions. La relació comercial espanyola es especialment intensa amb Alemanya França i Itàlia. La resta del comerç mantingut per Espanya amb altres països representa percentatges molt més petits. Es interessant comprovar que entre els països rics s'intercanvien el mateix tipus de productes. Espanya no és un gran exportador de matèries primeres ni de productes agrícoles 3.2 La balança de pagaments 
La balança de pagaments indica el conjunt de transaccions econòmiques d'un estat amb l'exterior. Se subdivideix en: -
Balança
 per compte corrent
 Comptabilitza ingressos i pagaments per comerç serveis rendes i transferències -

Balança per compte de capital

 Inclou les transferències de capitals públics i privats de la UE. Es pot presentar conjuntament amb la balança per compte corrent -

Balança de compte financer

 Registra inversions directes, inversions financeres i reserves dels bancs nacionals, entre d'altres 
La balança per compte corrent a Espanya
Hi ha les següents balançes parcials:
-Balança comercial: regustra las importacions i les exportacions
-Balança de serveis: inclou turisme, viatges, assegurances, serveis informatics i patents
-Balança de rendes: registra els rendiments o els beneficis del capital, del treball 
-Balança de transferencies: conté les remeses del capital d'inmigrants, donacions, ajudes al desenvolupament i fons de la UE
Darrerament es produeix un endeutament creixent de l'economia espanyola pel valor desmesurat de les importacions a causa, en part, del preu del petroli i de la manca de competitivitat de la mostra economía.  
TRANSPORT TERRESTRE 1.La xarxa d carreteres:conseqüències:-congestió del transit elevada-demanda constant d noves vies x laugment del transit-gran impacte ambiental. 2.Xarxa dalta capacitat:canalitsa els itineraris dinteres general i connecta els fluxos d transit interregionals i internacionals, ports i aeroports i capitals d província. Suporta la meitat del transit total.
MAPA:Milloren la conectivitat el 2007 tots escepte Madrid. Les províncies q continuen tenint una connectivitat deficient son Extremadura, nord Aragó, Galícia i les zones mes rurals. Les connexions viaries a Catalunya es concentren al litoral i estan centralitzades a BCN.
3.Xarxa ferroviaria: presenta problemes derivats dinfraestructures obsoletes:-amplaria d la via espanyola -Trams d via única, reduint velocitat i freqüència d trens-Mal estat dalgunes infraestructures(trams en desús) -es promociona el transport d mercaderíes x ferro x alleugerir els embussos a les carreteres,ja q el transp d mercaderies x camió ha crescut i x la ruptura d carrega. 

1-Què és l’Índex Comercial"'? Mira l'explicació i la taula de la pàgina 171 i fes l'activitat que hi ha a sota.L’índex comercial és un indicador comparatiu del comerç majorista i minorista que s’elabora a partir de l’impost d’activitats econòmiques.

Quines comunitats autònomes tenen l’índex comercial més alt? Amb quins factors ho relaciones? Catalunya té un índex més alt. Amb Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid i Andalusia.2-Calcula les següents balances comercials d'Espanya amb i contesta les següents preguntes:La Uníó Europea (U-27): 10,64Àfrica: -2,75Estats Units: 0,67Amèrica: 1,03Japó: -1,47Xina:-5.522.1. Classifica les balances en dèficit / superàvit per a Espanya:

Dèficit: Àfrica, Japó i XinaSuperàvit: La Uníó Europea, Estats Units i Amèrica2.2. Quina balança és la que dona més superàvit a Espanya? La Uníó Europea

I quina menys? Xina. Quins productes creus que intercanvia Espanya amb aquests continents/països?Vehicles, combustibles, reactors nuclears, calderes, artefactes mecànics, màquines i material elèctric.3.1. Quins comptes corrents són deficitaris? Quins tenen superàvit?

Balanç comercial, altres-serveis, rendes i transferències són deficitaris3.2. Quin és el que té més superàvit? Per què?

Turisme i viatge3.3.Quin és el que té més dèficit? Per què?

El balanç comercial pel preu del petroli.4-Mira la taula del comerç exterior d'Espanya el 2007 i fes l'activitat que hi ha a sota (p. 173).Quin grup de productes presenta una importació molt superior a l’exportació? Per què? Quin presenta uns valors d’importació i exportació més semblants?

Els combustibles minerals i olis minerals presenten una importació molt superior a l’exportació a causa de la crisi financera. Els automòbils, tractors i altres vehicles té un percentatge semblant

1-El comerç mundial. Fes l'acitivitat que hi ha a sota del mapa titulat "El comerç a gran escala" pàgina 169 del llibre de text).Les zones amb xarxes densament estructurades són els Estats Units i gran part d’Europa.Els tres fluxos principals del transport marítim són l’Oceà Atlàntic, el Pacífic i índic.Les zones que comuniquen són d'Amèrica Llatina a Estats Units, d’Europa a Amèrica, d'Àsia a Japó i d’ América a Japó.Indica la situación de España respecto a las redes y los flujos de transporte marítimó. És una red que te una estructura densa, a més de tenir un gran flux de transport marítim que arriba a Àsia y América llatina, relaciona prácticament amb tots els continents amb relació de comerç mundial, ja que al pertanyer a la uníó europea està ben relacionada amb la resta de centres de comerç importants (Amèrica, Àsia y Japó).2-Explica en què consisteix la liberalització del mercat a nivell mundial i digues què són els "aranzels". Mira el text que hi ha a l'apartat 1.2. (p. 169).Es la eliminació progressiva de barreres al comerç lliure, va ser impulsada pel Acord General sobre Aranzels i Comerç. La supressió de molts Aranzels ha permès a les empreses capitalistes crear xarxes d'intercanvi materials i immaterials.Cada vegada més denses i extenses. A pesar de la mundialització del comerç aquest es distribueix de manera desigual, tant el comerç interior com l’exterior són especialment intensos als països i els blocs econòmics que formen la UE, Estats Units, Japón y Corea del sur.

Entradas relacionadas: