Quina relació existeix entre el nombre d’empreses d’un mercat i els preus?

8.1 Els intercanvis en el món d’avui

A. COMERÇ: Intercanvi de béns/serveis a un preu determinat entre productors i consumidors. Té lloc als mercats->3 tipus: M.Concret: la mercaderia hi és present.M.Abstracte:Borsa D’accions. Fira de mostra (accés nomes comerciants) S’ensenyen diferents Invents/prototips. No hi pot participar el consumidor directament. Característiques del comerç al mon:Es concentra als nuclis urbans i Industrials.Especialització per estats.Gran embalum d’intercanvis(globalització). Nous estudis de grans o CFGM/CFGS relacionats amb el comerç.Gran nombre d’intermediaris(incr Preus). Engloba petits establiments a grans multinacionals. B.CREIX. Del sector comercial:
Liberitzacio dels mercats(eliminació aranzels)->Grans països comercials La triada (UE,EUA Japó i CS) Millores comunicacions i telecom.

8.2 característiques del comerç interior a Espanya a

) La dualitat del comerç Interior espanyol. Hi coexisteixen un gran nombre de petites empreses al costat De grans empreses comercials (nacionals o multinacionals b) Es distribueix mitjançant Els canals de comercialització: canals a través dels quals circula un producte Des del punt de producció fins a la seva destinació final de consum c) El comerç A Espanya dona lloc a més de 3 milions de treballadors, sobretot dones. D) Canals De distribució del comerç: -Canals d’equipament: No requereixen intermediaris Es produeixen a càrrec. S’hi pratica el Leasing (llogar maquinaria i pagarne Una renda amb la possibilitat de comprarho al final i el rentin inclou el Manteniment i l’assegurança durant sinistres però sense opció final de compra. Importancia de les grans fires de maquinaria de Madrid, bcn, valencíà, Bilbao Sevilla i Saragossa.//Bens de consum: Aliments frescos: comercialització rapida I dimensió reduïda dels comerços. Gran cadena d’intermediaris que fan Incrementar el preu final. Apareixen cooperatives i agrupacions de productors Que venen de manera directa els productes als grans mercats per tal de que no incrementin El preu. -Bens de consum durable(conserves, confecció, mobles..) Fins els anys 70, gran atomització en petites botigues (tracte personal). A partir dels 70, Aparició de les grans superificies: supermercats (venda d’aliments, Begudes,adrogueria i perfumeria mitjançant l’autoservei) i els hipermercats (supermercats que ofereixen molts productes variats i solen estar a les afores De les ciutats). Ofereixen preus mes econòmics ja que compren en grans Quantitats (economies d’escala) i ofereixen marques blanques(productes genèrics Sense marca exclusiu duna determinada cadena de supermercats) la implantació de Grans superfícies ha provocat el tancament de petites botigues. Avui nova reglamentació.E) Distribució geografica molt desigual al llarg del país. Hi ha més comerç als indrets Més desenvolupats economicament parlant, on hi ha un gran nombre de compradors I on hi trobem una bona xarxa de transport.
Aixi, destaquen la Comunitat de Madrid, Catalunya, Navarra i el País Basc. Segons el numero d'empreses Comercials destaquen les comunitats de Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana i Comunitat de Madrid (1/2 total d'Espanya) Per l’economia i la Geografia son molt importants les àrees Espai geografic, la població del qual Es trasllada preferentment a una localitat per comprar articles que no son de Primera necessitat o bé en cerca de serveis especialitzats (notaries, centres D'estudis superiors..) Donen lloc JERARQUIA URBANA.

8.3 El comerç exterior espanyol i la balança de pagaments

A)comerç internacional- Intercanvi de béns i mercaderies d'un país amb altres països. Espanya integrada Des del 86 a la UE.Forma part del bloc comercial més important del mon. Manté 70%de les exportacions i el 59% de les importacions amb la UR. Destaquen Alemanya,FR i IT. La relació amb la resta de països del mon es molt mes reduïda, Excepte América llatina i els països del golf pèrsic(petroli). Paisos rics Intercanvien mateixos productes, vehicles, commbustble,reactors nuclears, Calderes.. Espanya no gran exportador mater primer i prod agric. B)balança de Pagament, indica conjunt transaccions econ. D’un estat amb l’exter. Espanya deficitària. Es divideixen:-per compte corrent: comptabilitza ingressos i pagaments per Comerç,serveis,rendes i transferències. Inclou les següents balances parcials: Balança comercial:registra les importacions i les exportacions. Aquests últims Anys +. Balança de serveis: inclou turisme, assegurances, serveis informatics, Patents... Es +(turisme) Balança de rende:registra els beneficis de treball capital, Deficitària. B.Transferencies: Registra les remeses de capital dels immigrants, Donacions... Deficitària.

8.6El comerç i les comunicacions a Catalunya. A)comerç interior i El comerç exterior de Catalunya: Catalunya ven molts productes industrials dins Del seu propi territori i a la resta d'Espanya. Actualment, a crisi econòmica Ha fet disminuir l’activitat comercial catalana. EL comerç exterior català te un Pes important en el conjunt de lEstat espanyol. Per Comunitats Autonoes, Catalu Ocupa el primer lloc pel que fa al valor de les importacions com al de les Exportacions. Presenta un dèficit notable en la balança comercial. A Catalu hi Ha unes 300 empreses multinacionals. D'aquestes n'hi ha algunes que aquí nomes Gestionen; tenen la producció a l’exterior. Capital que. Això fa que el capital Que ingressen aquestes companyies no es comptabilitzi en la balança comercial sinó En la de rendes. B) Els transports a Catalunya:-Transport terrestre: Les carreteres Catalanes seguien model radial amb centre a Barcelona. Actualment, construcció d’eixos Transversals que permetran anar des de qualsevol de les quatre capitals de província. El vehicle provat es el mes emprat en una bona partd dels desplaçaments de Catalu Però comença a obrir-se pas transport col lectiu, especialment a la regió Metropolitana i capital. Transport públic especialment el ferroviari, es lunic Capacitat per donar resposta necessitats com Catalunya. Tanmateix, la majoria De serveis es concentren area metropolitana de Barcelona.D'altra banda, el Servei de rodalies, basic per aquesta àrea, necessita una renovació profunda. Amb l'arribada a Barcelona del TAV s'ha connectat estretament Barcelona-Tarragona- leida amb Saragossa-Madrid. La connexió cap al Nord (Barcelona-Girona-Figueres) ha permès l'arribada del TAV a la frontera Francesa. Transport marítim: hi ha 49 ports repartits al llarg dels 700 km de Costa. Els de Barcelona i Tarrag depenen l'Estat perquè són considerats "d'interès general" i estan gestionat per Autoritat Portuariam Entitat que gaudeix d'un alt grau d'autonomia. Els altres ports són competència De la Generalitat de Catalunya. El port de Barcelona és el més important de Catalunya amb 20 km de molls i atracadors. Té dues bocanes: una dedicada a la Càrrega i l'altra al trànsit de passatgers, pesca,vaixells de creuer i Esportius, Té 35 terminals especialitzades. EL Port de Tarragona té 11,5 km D'atracadors als seus 14 molls i 2 pantanals d’hidrocarburs. Està especialitzat En hidrocarburs, indústria química i matèries primeres i actiu transport per Contenidors prepara atreure creuers turístics. Els ports que gestiona la Generalitat segueixen la política de renunciar a noves instal.Lacions i, en Canvi,millorar les que ja tenen. El port més important és el de Palamós 3,2 km De moll és un punt atractiu pels creuers. El segueixen els ports de Vilanova i La Geltrú i Sant Carles de la Ràpita amb activitat comercial, esportiva i pesquera. -Transport aeri:Catalunya té 5 aeroports, 7 aeròdroms i 500 heliports.L’aeroport Del Prat de Barcelona és el segon d’Espanya per numero de passatgers i Operacions de carrega. La seva gestió depèn de l'ens públic empresarial AENA Que també explota els de Girona, Reus i Sabadell. Té una mitjana anual de més de 30 milions de passatgers. Al turisme, Amb de de bàsicament companyies de passatgers anuals. L’aeroport de Girona-Costa Brava es dedica bàsicament al turisme, amb uns 5 milions de passatgers anuals, Laeroport De Reus ofereix vols xàrter a l’estiu i acull companyes de low cost tot l’any. L’aerport de Sabadell no té activitats aèries regulars pero està equipat per Atendre emergències, hi ha escola de pilots i acull vols privat/vols aerotaxi. Fora de l’àmbit d' AENA, el cinquè aeroport de Catalunya és el de Lleida-Alguaire. C) les tecnologies de la informació i del coneixement. Ben Situada en el conjunt espanyol pero allunyada dels paisos més avançats. El 97% Dels joves d'entre 16 i 25 anys tenen telefon mòbil i el 88% estan connectats a Internet