Relació i coordinació en els éssers vius: receptors, sentits i sistemes

Relació i coordinació en els éssers vius

1. Funció de la relació en els éssers vius

La relació permet als éssers vius captar determinats canvis que es produeixen dins o fora del seu cos i respondre-hi de la millor manera possible.

2. Elements de la relació: quins són i components

Els quatre elements de la relació són:

• Estímuls: factors que provoquen una resposta.
• Receptors: estructures sensorials que detecten l'estímul.
• Coordinadors: sistemes que processen la informació (per exemple, el sistema nerviós i el sistema endocrí).
• Efectors: òrgans que executen la resposta (músculs, glàndules, etc.).

3. Tipus de resposta davant un estímul en animals

Hi ha diverses respostes; cal destacar-ne dues:

Motora

Resposta motora: la resposta és un moviment. Els moviments són respostes puntuals i ràpides.

Secretora

Resposta secretora: la resposta consisteix en la producció d'una determinada substància anomenada secreció; és la resposta de les glàndules.

4. Tipus de comportament i característiques

Cal distinguir entre dos tipus principals de comportament:

• Instintiu: és degut a factors hereditaris; l'animal ja el té des del moment que neix. Per exemple, els aneguets segueixen la mare o qui està amb ells quan surten de l'ou; cerquen l'aliment també de manera innata.
• Après: és condicionat per factors ambientals i s'adquireix mitjançant l'experiència.

5. Què són els receptors

Els receptors són estructures sensorials especialitzades en captar els estímuls, tant interns com externs.

6. Tipus de receptors segons el lloc i exemples

• Exteroreceptors: detecten estímuls externs (per exemple, els òrgans dels sentits).
• Interoreceptors: detecten sensacions internes com gana, set, dolor, etc.

7. Els cinc sentits dels mamífers i els seus receptors

8. Sistemes de coordinació en els animals

Els principals sistemes de coordinació són el sistema nerviós i el sistema endocrí.

9. Comparació entre sistema nerviós i sistema endocrí (i exemples)

El sistema nerviós actua amb respostes ràpides i de curta durada mitjançant impulsos elèctrics (ex.: reflexos), mentre que el sistema endocrí utilitza hormones per a respostes més lentes i duradores (ex.: regulació del metabolisme).

10. Definició del sistema nerviós

El sistema nerviós és el conjunt d'òrgans i estructures formats per cèl·lules nervioses (neurones) i altres tipus cel·lulars de suport.

11. Funció del sistema nerviós

Controla funcions que exigeixen respostes ràpides i de poca durada, processant la informació i coordinant moviments i conductes.

12. Sistemes nerviosos en animals invertebrats

En invertebrats s'observen principalment dos tipus de sistemes nerviosos: xarxes nervioses (per exemple, cnidaris) i sistema ganglionar (per exemple, molts artròpodes i mol·luscs).

13. Funcionament del sistema nerviós

El sistema nerviós rep informació, l'interpreta, elabora respostes i les transmet als efectors (músculs o glàndules).

14. Què són les hormones, on es secreten i com actuen

Les hormones són substàncies químiques produïdes per glàndules endocrines que s'alliberen al torrent sanguini i regulen processos fisiològics a distància (creixement, metabolisme, reproducció, etc.).

15. Què és l'aparell locomotor

L'aparell locomotor és el conjunt d'òrgans que permet als animals fer moviment: ossos, articulacions i músculs treballen conjuntament per produir el desplaçament.

16. Per a què serveix l'endoesquelet

L'endoesquelet està constituït per ossos que s'uneixen entre ells mitjançant articulacions; proporciona suport, protecció als òrgans interns i punts d'inserció per als músculs.

17. Què són els músculs esquelètics i com s'uneixen als ossos

Els músculs esquelètics són òrgans capaços de contraure's i relaxar-se, produint moviment. S'uneixen als ossos a través de tendons, que transmeten la força de la contracció muscular als ossos.

18. Tropismes: què són

Tropismes són respostes de creixement o orientació d'una planta davant d'un estímul dirigit (per exemple, llum, gravetat, aigua).

19. En què consisteixen els tropismes (exemples)

• Fototropisme: les plantes creixen cap a la llum.
• Geotropisme (o gravitropisme): resposta a la gravetat; les arrels creixen cap a l'interior de la terra i els brots cap a la superfície.
• Hidrotropisme: les arrels creixen cap a les zones on hi ha aigua.
• Tigmotropisme: resposta davant d'un contacte (p. ex., plantes enfiladisses que s'agafen a un suport).

20. Differenciar un tropisme positiu d'un negatiu

Un tropisme és positiu si es dirigeix cap a l'estímul, i negatiu quan es produeix en sentit contrari.

21. Hormones vegetals: què són i funció (exemples)

Les hormones vegetals són substàncies que regulen el creixement i el desenvolupament de les plantes (per exemple, auxines, citoquinines, giberel·lines, etilè, àcid abscísic).

22. Què són les nàsties

Les nàsties són moviments de les plantes independents de la direcció de l'estímul; depenen de factors interns com canvis de pressió de turgescència. Exemples: tancament de les fulles de la Mimosa pudica per tacte.